20/07/2022
Actualitzat a les 09:03 h.
L'alcalde parteix dels habitatges espanyols que no estan pensats ni construïts per fer front a fenòmens climàtics extrems, com són les successives onades de calor registrades aquest estiu del 2022. I no és per falta d'aparells d'aire condicionat. La seva falta d'adaptació és perquè l'horrible de llars construïdes al nostre país (en la transició i durant el 'boom' abans del 2008) no tenen l'obligació legal d'atendre unes normes tècniques (l'anomenat 'Codi Tècnic de l'Edificació') ) que es preparen bé a les llars davant les inclemències del clima.
Estirar energia i emetre més emissions que contribueixen a l'escalfament global amb sistemes de calefacció i refrigeració van ser les úniques solucions fins fa una dècada. Ara sí que hi ha una normativa que obliga a tenir en compte la despesa energètica d'un edifici, però només per a les més recents. Conseqüència? La majoria de les construccions no són eficients.
Així, hi ha un escenari de canvi climàtic en marxa i aquesta situació s'imposa. La necessitat de portar la rehabilitació energètica dels habitatges és al debat social i als plans econòmics dels governs.
El màxim exponent d'aquesta realitat són les ajudes europees per a la rehabilitació de les cases per tal de consumir menys energia a l'estiu oa l'hivern. A elles també se sumen els ajuts i incentius locals per fer obres que aïllin i millorin el confort dels edificis.
Dolores Huerta, arquitecta des del 1999 vinculada a l'edificació sostenible al llarg de tota la seva carrera, és la nova directora general del Green Building Council Espanya (GBCe), associació d'empreses i experts especialitzats en una construcció alineada amb el medi ambient i la cura. Acabada de nomenar en la seva càrrega, repassa l'impacte de la construcció a Espanya i les eines que tenim a mà per canviar la nostra manera d'habitar el món.
-¿Quins requisits ha de reunir un habitatge per merèixer el sobrenom de 'sostenible'?
-Que tingui un impacte mediambiental baix (referit a baixes emissions de CO02), que sigui eficient en l'ús de l'energia i de l'aigua, que tingui la menor empremta de carboni possible (tant en l'ús d'energia com dels materials), que proporcioni salut, que no ens tanqui i que ens faci menys vulnerable al canvi climàtic. Això té a veure amb la qualitat d'aire que es respira dins, de la llum, l'acústica… Aquestes coses que ens fan sentir bé formen part d'aquest concepte també. I com a últim punt, que recuperi d'alguna manera l'espai i la biodiversitat que ocupa, deixant que el que és verd creixi dins i fora. Qualsevol habitatge rehabilitat amb aquests criteris serà sostenible.
-Quin és el cost mediambiental de la construcció en conjunt?
-Ens ha costat tenir-ne, però afortunadament avui ja disposem de xifres. El sector és responsable de 30% de les emissions globals de carboni, un terç del gas energètic consumeix prop del 50% dels materials que surten del sector de la construcció. A això cal sumar-hi un altíssim percentatge en la generació de residus.
-Sobre les emissions, ¿a què es deuen?
-Gran part procedeix de lús dels edificis. Tenim un parc d'edificis (habitatges i no vivendes) molt antic i molt poc eficient. Tots es van fer (després de la dictadura i al 'boom' abans del 2008) abans que fossin conscients que necessitaven molta energia; es construirà com si l'energia fos gratuïta. I aquí és on hi ha gran part de les emissions. El sector és conscient que la rehabilitació ha esdevingut una prioritat. Com que la primera urgència es referirà als problemes de conservació de moltes, la rehabilitació energètica pot millorar els edificis i fer-los més eficients i útils.
“Els fons europeus per a la rehabilitació energètica són una ganga. Amb una mica d?ambició es pot arribar fins al 80% de la inversió»
-¿I el restaurant, la construcció en si mateixa?
-Teniu a veure amb l'extracció de materials i productes de la construcció, que són moltíssims. Passa com amb els xecs. Si compares les dades reals amb els darrers 20 anys, l'últim és molt més gran. A les cases que fem ara també els passa: han de complir aquests alts requisits ambientals i de qualitat, cosa que fa que la seva petjada de CO2 sigui molt gran. Ara mateix, de manera general, no se'n veu gaire conscient i no es mesura. Tampoc no s'ha plantat en cap estratègia del sector, ni privada ni pública, que es construeixi d'una altra manera.
-Ara en plena onada de calor, amb la crisi energètica i les mesures d'estalvi que s'acosten queda en evidència la qualitat de les cases. Els fons europeus destinen diners per a la rehabilitació energètica i així consumint menys energia per escalfar-les o refrigerar-les. Com valora la seva acceptació i aplicació?
-Ens trobem amb el peix que es mossega la cua: a la societat hi ha uneix preocupat per ser sstenible, però poques tenim les solucions a la mà. A més, algunes propostes passen per canvis que no agraden (menys cotxe, menys carn…) i tendim a mirar cap a una altra banda perquè un canvi en la forma de vida genera rebuig. En el cas de la rehabilitació també passa: Qui es vol ficar en obres ia sobre posant-te d'acord amb la comunitat? Els canvis que no generen una adhesió massiva. A la meva comunitat, per exemple, hem trigat un any només a posar-nos d'acord. La societat necessita temps per processar els canvis, però les velocitats que necessita la ciutadania no estan compassades amb el procés burocràtic. Aquests fons europeus a la rehabilitació vénen amb el temps molt acotat. Es poden gastar fins al 2026 però només es poden demanar fins a finals del 2023. Fins ara, hi ha hagut retards a obrir les finestretes excepte en tres comunitats autònomes. Així, es dóna lefecte pervers que hi ha obres paralitzades pendents de les subvencions. Pel que fa als propis fons, és una ganga. Ara mateix, si tens una mica d'ambició, pots cobrir fins a un 80% de la inversió, l'endemà comences a horrar i amb el temps l'habitatge es pot revalorar.
-Citava la generació de residus. Ha arribat el reciclatge a la construcció?
-L?economia circular és l?altre gran repte del sector. És a dir, no depèn dels materials naturals, perquè són finits. Com passa ara amb l'energia, hi pot haver una crisi amb la sorra i altres materials. Davant d'aquests, la ciutat és la nova mina: es poden recclar residus de tota mena per tornar a generar nous materials per a l'urbanisme. Això està enunciat de forma teòrica però poc avançat a la pràctica. I és on hem de posar el focus aquests anys. Des del nivell estratègic i reglamentari fins als instruments que necessiten els professionals. Les empresesmanufactures s'han posat les piles, però et dirien que són una minoria les que treballen amb aquestes estratègies.
“Sabem que el ciment no és el millor material des del punt de vista ambiental, però és més barat i és el més versàtil per cimentar; no té un substitut natural”
-Parlant de materials, el ciment és un dels més contaminants. Quan acabarà el seu 'regnat'?
-No és només el ciment. A la construcció tenim famílies molt grans de contaminants: l'acer, l'alumini i el vidre són els pesos pesants. Si parlem del ciment, se segueix usant per la seva versatilitat i perquè és un material barat encara que som conscients que el nostre és ideal des del punt de vista ambiental. Això trigarà a canviar si a més es té en compte que hi ha poques alternatives natives per a la cimentació dels edificis, que no tenen un substitut natural. Fa falta molt més R+D+i per generar formigons i ciments amb menys CO2.
-¿Per què no es torna a fer servir més la fusta per a l'estructura dels edificis? És tan cara?
-No és tant pel cost: hi ha fustes que comencen a entrar en preu. El primer que cal tenir en compte és on adquireix aquesta fusta. Tota la compràvem a Finlàndia i Àustria i això fa que sigui molt cara. Espanya ha explotat la fusta per fer biomassa i fins ara gairebé no hi havia empreses que es dediquessin a fabricar fusta per a estructures. Ara hi ha tres grans firmes espanyoles que comencen a fer-ho i, amb això, poden canviar les coses, encara que es trigarà un temps. Sens dubte, lestructura de fusta és la millor, la més valuosa. L'edifici pesa menys i minimitza l'impacte de la cimentació, que sí o sí que ha de ser de formigó.
-¿A quins materials 'verds' innovadors els veu possibilitats de futur?
-Les cendres fan el formigó més gran del món. Tota aquesta cendra no la llencin: val el seu pes en or! Però la veritat és que no hi ha cap material a l'escala que demani la societat tan voraç en què vivim. Sí que s'investiguen formigons i acers de baixes emissions o ciments amb menys clínquer (el component principal del ciment, obtenció de calcinar argila, calcita i altres compostos). Però el que hem de fer no és esperar el futur, sinó fer servir la tecnologia menys contaminant en cada moment. I per descomptat continuar investigant en R+D+i. Els grans productors consideren que hi ha emissions de procés, tant en la transformació química dels materials que emeten C02, com en lús denergies renovables i hidrogen el més ràpid possible. Pel que fa als materials basats en la natura, tenen el repte oposat: els fangs, la palla, el suro… s’han d’industrialitzar. Ara mateix no donen resposta a un sector que sí que els van demanar.
“La ciutat es convertirà en la pròpia mina; es podrà reciclar materials per ser utilitzats a les obres i així reduir l'ús de recursos naturals finits com la sorra»
-¿La solució de la sostenibilitat passa per fer totes aquestes noves cases, de vegades exclusives per a una elit, amb certificat mediambiental d'excel·lència?
-Bé, molts no són per a l'elit. Hi ha de tot. Hi ha HPO eficients i de qualitat al País Basc a preu d'habitatge oficial. D'altra banda, hi ha estàndards que certifiquen molts aspectes (estanqueïtat, termografia, etc.) amb disseny i execució de qualitat que donen com a resultat habitatges que són com Ferrari. Però la sostenibilitat té a veure amb assolir un equilibri. Cal utilitzar els materials com a béns molt preciosos; construir el mínim possible i rehabilitar molt més; Perquè amb això recupera vivendes i part de la ciutat. Avui dia es poden fer veritables meravelles en rehabilitació i així es demostra la inversió de carboni que ja es va fer en tot allò que es va construir.
Informar d'un error
