Abans d'introduir-se en política, Roberto Sotomayor (Madrid, 45 anys) va recopilar els suaus metres amb torns de vuit hores a El Corte Inglés. L'exatleta encapçalarà la candidatura que uneix Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda a les eleccions municipals de Madrid i, segons les enquestes, la formació morada podria superar el llindar del 5% dels vots i entrar per primera vegada al Palau de Cibeles . Aquí, Sotomayor ja el discurs electoral i contesta les preguntes més canalles de la campanya del 28M.
«Quin pecat no perdona?»
—La deslleialtat.
—Fa quant que no confessa?
—No sóc creient, però respecte profundament totes les persones que practiquen una religió.
—Per què es va ficar en política?
—Per millorar la vida de les persones. I perquè la política es fica a la vida d'un. I com es cridava al 15M, si no fas política, altres la faran per tu… I contra tu.
—¿Ha llegit 'El Quixot'?
—Vam haver de llegir-lo a l'escola, i ho agraeixo perquè a cada pàgina d'aquesta obra hi ha ensenyaments que t'acompanyen tota la vida i que avui són més vigents que mai.
—Un llibre o una pel·lícula que l'hagi marcat?
—'El Cor Helado', d'Almudena Grans. Una pel·lícula, 'El Pianista'.
—Què tal balla?
—Francament malament, però continuo intentant-ho. Rendre's no és una opció.
—Gossos o gats?
— Gossos. El meu company gos, Sultà, en pot donar bon compte.
—Quina és la persona en qui més confia?
—A la meva mare que mai falla.
—Quin és el seu personatge històric preferit?
—Nelson Mandela perquè va tenir prou paciència i perseverança per derrotar l'apartheid.
—Digui'm alguna cosa al que és addict/a
—A la xocolata ia practicar esport.
—Quina va ser la darrera nit que va passar sense dormir, i per què?
—No fa gaire, per la fermitat d'un familiar. Tingueu en compte que hi ha emergències i la nostra excel lent forma despera es nota que estan desbordats.
«Què li fa por?»
—Decebre.
—Es considera friqui?
—Tinc el meu cor friqui des que es va estrenar 'Star Wars'. Sempre cal lluitar contra el costat fosc que avui representa la dreta instal·lada a Cibeles ia la Comunitat de Madrid.
—Està enamorat?
—Des del centre de la ciutat.
—Un destí somiat per anar de viatge?
—M'agradaria veure un capvespre al desert.
—Alguna vegada ha anat al psicòleg?
-Si. Hem de normalitzar el suport psicològic, per això insistim tant en la nostra proposta de contractar 1.200 psicòlegs municipals.
—De l'1 al 10, essent 1 l'esquerra i 10 la dreta, on se situa ideològicament?
—No en donaria un número. Aquesta escala és massa simple per explicar la meva ideologia. Em situo al 10 quan es tracta de defensar els serveis públics, la sanitat i l'educació, o la protecció del medi ambient i el transport públic. I al 0, quan es tracta d'utilitzar les institucions deshonestament com un mas, com fa el PP.
—Quin partit polític l'ha decebut més?
—Partit com a tal, no, però sí que hi ha polítics que m'han decebut.
—Quant costa un cafè?
—Depèn d'on el prenguis. Al centre els he arribat a veure fins a 3 euros i mig. Al meu barri, per exemple, encara ho trobes té 1,30 euros. El preu del cafè és un bon indicador del grau de turistificació dun barri i em preocupa pagar el cafè a preu de caviar.
—Quant paga de lloguer o hipoteca?
Paguem 1.000 euros al mes.
