Rubén M. Mateo.- Una legislació diferent que contempla el retir com un dret i no com una obligació. Afavorir la feina voluntària per sobre de l'edat de goig. Corregir els excessos que hi hagi a les prejubilacions. Canviar la mentalitat i posar en valor els professionals sènior a les empreses amb un gran pacte de pagament. Aquestes van ser algunes de les idees que van sorgir aquest dijous 19 de gener a la trobada 'Talent sènior a Espanya ia Europa' (l'enregistrament íntegra de la qual pots consultar en aquest enllaç), celebrat a la seu del Col·legi de Registradors d'Espanya i impulsat per Jubilare , un fòrum per combatre els prejudicis i estereotips que acaben de discriminar les persones únicament per raó de la seva edat.
Durant la jornada, que va ser presentada per Dulce Calvo, directora de RSC del Col·legi de Registradors, i moderada per Rafael Puyol, rector de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), ponent el mateix Puyol, i els ponents Alfonso Jiménez (soci de Exec Avenue) i Iñaki Ortega, Doctor en Econòmiques i Catedràtic de la UNIR. En aquest cas, treballaràs temes com el context demogràfic, el mercat laboral sènior i l'emprenedoria o les recomanacions i les pràctiques de les empreses a Espanya i Europa.
“No té sentit que amb una esperança de vida de 86 anys per a les dones i 81 per als homes hi hagi persones a qui es vaig jubilar amb 52 anys com passa en determinats sectors econòmics”, va assegurar Rafael Puyol. Per contrarestar aquesta realitat, el president d'UNIR va demanar un canvi de legislació i també de mentalitat. “Cal que arribem en aquest país a una política de consens entre els grans actors que intervenen al mercat laboral. L'administració hauria de contribuir més a la presència d'actius al mercat de treball. Cal convèncer els sindicats que aquesta sustentada que els grans treguin la feina als joves no se sosté amb arguments sòlids. Les empreses van proporcionar dotar-se de mecanisme a l'àmbit de bones pràctiques i formació perquè els seus treballadors poguessin seguir actius”, va subratllar Puyol.
Així mateix, va recomanar la formació d'equips multidisciplinaris per a gent gran i joves que aportin el millor d'aquests mateixos. "Cal convèncer els treballadors que amb esperances de vida que aviat superessin els 90 anys, no té el més mínim sentit jubilar-los amb 30 anys d'anticipació", va defensar.
El ponent va fer un dinar al context demogràfic en què es va desenvolupar el treball dels sèniors (de 55 a 69 anys) a Espanya i Europa. Aquest es caracteritza per una caiguda de la natalitat i una presència quantiosa d'immigrants estrangers, a més d'atracar un procés d'envelliment intens. Els resultats es tradueixen en una piràmide laboral amb una menor presència de joves dels 16 i els 29 anys, una participació més gran dels immigrants, una major presència de les dones en comparació amb altres estats europeus i un nombre més gran de sènior per completar els buits que deixen els joves.
Puyol va citar alguns obstacles que éficulten el manteniment de l'activitat dels sèniors. En alguns països continua present, per exemple, la cultura de les jubilacions anticipades. Espanya n'és un. “Hi ha un cert edadisme que menysprea la presència de la gent gran al mercat de treball. Alguns arguments són, que treuen llocs de treball als joves, tenen sous més alts, manca de formació adequada i competències tecnològiques digitals”, va exposar el president d'UNIR, per descriure la comparativa entre alguns països europeus al camp de l'ocupació sènior.
Per exemple, els països amb un millor model de treball sènior són els nòrdics. Els països del centre d'Europa com Alemanya i França no tenen mals resultats i és dolent a Europa de l'Est. Tampoc és bo als països del sud, on Espanya presenta les dades més preocupants. “Tenim uns dels índexs més baixos de creixement de la població emprada entre 55 i 69 anys. Tenim la pitjor taxa d'ocupació en aquest grup d'edat”, comparant les dades espanyoles amb altres països del sud com Itàlia i Portugal.
“No fem servir gairebé res el temps parcial com a estratègia d'ocupació. A Holanda és del 30%. A Espanya tenim porxos ridículs. Una persona treballa full time ahir i es jubila i no hi treballa res. Hi manquen espais que faciliten aquesta transició d'ocupació a desocupació raonable. Amb Itàlia ostentem la pitjor taxa en disocupació sènior”, va exposar. I una cosa encara més preocupant: Espanya es troba al capdavant de països que tenen una desocupació sènior de llarga durada. Comparativament amb els països del nord, Suècia té la taxa d'activitat total d'alcaldes de 55 anys i 65%. La taxa de feina és del 62%. A Espanya, la quantitat d'activitat és del 47% i la quantitat d'ocupació és del 42%. “A Espanya hi caben millores al camp sènior. Som un país, igual que França, amb una cultura de goig d'hora”, va concloure.
El treball autònom, “una eixida a l'edatisme”
Per part seva, Alfonso Jiménez, soci d'Exec Avenue, se centra en el treballador per compte propi i l'emprenedoria dels treballadors sènior. Durant la seva intervenció va assegurar que són moltes les companyies que tenen l'estratègia de substituir gent gran, "suposadament més cara, més desmotivada i més desfasada en les seves competències", incorporant gent jove suposadament "més barata, compromesa i molt més preparada", denunciant així l'edatisme que hi ha a moltes corporacions.
Un dels indicadors d'aquesta edadisme i “segurament el més cruel”, va dir, és que la possibilitat de trobar una feina per compte d'altri per a aquesta persona de més de 50 anys que surt d'una primera carrera és minvant. Entre els 50 i els 54 anys hi ha certa probabilitat. Tot i això, a partir dels 55 anys aquesta probabilitat tendeix a zero.
La sortida per a un treballador o directiu més gran de 55 anys és el treball autònom, va exposar Jiménez. A Espanya hi ha més de 900.000 autònoms cotitzants al RETA que tenen més de 55 anys. Això suposa el 28% del total de treball autònom.
“Des de fa anys, els models de jubilació són menys generosos i ens permeten cada cop menys tenir un nivell de vida semblant al que utilitza per compte d'altri fins al moment de la jubilació. Hi ha una necessitat econòmica per mantenir el nivell de vida i lobjectiu també no perjudicaria el patrimoni. És un fenomen europeu.
A tots els països europeus, el treballador autònom és un refugiat”, va explicar l'empleat d'Exec Avenue, que va qualificar com a positiu per a Espanya que els nostres empleats sènior generin més llocs de treball que els països europeus analitzats. “El treball autònom és una sortida a l'edatisme, hi ha poca informació al mercat i s'ha de construir sobre la base de la intuïció i moltes vegades per assaig i error”, va criticar.
La revolució de les canyes
Pesat en un context favorable, Iñaki Ortega, professor d'UNIR, va assegurar que Espanya “és un dels millors països del món per ser sènior”. Entre els factors que el sustenten, una altíssima esperança de vida –la tercera del món– i una qualitat de vida esplèndida. El sector sènior compta amb una situació econòmica privilegiada al nostre país. Hi ha molts sèniors actius: 4 milions. Entre ells, molts emprenedors i autònoms. Sis de cada 10 euros de despesa vénen seniors. Un de cada 4 euros del PIB procedeix dels més grans. I són una molt important del cens electoral. També tenen un patrimoni acumulat en forma d'habitatge, on la immensa majoria, vuit de cada 10, tenen habitatge en propietat i pagat, va exposar el ponent. “Demostra que és una generació que ha estalviat, que continua estalviant i que és molt solidària. Cada cop ajudi més els sèniors a persones del seu entorn. Generen molts milions d'ingressos. Continuen actius sent diputats, alcaldes, regidors. Continuant viatjant. Estem davant d'un lloc magnífic per ser sènior, on a més acompanyen les estructures sanitàries”, va subratllar.
L'alt nivell d'atur, destacat, pot ser una oportunitat per a Espanya i caldria aprofitar els marges d'oportunitat. “Costa dir-ho, però cal dir-ho. Treballem menys anys que els col·legues europeus. Es treballa menys que a Europa. From cada 100 espanyols que podrien treballar, ho fan 40 al tram de 55 a 69 anys. A altres parts d'Europa són 60, uns 20 punts més. Això va explicar els marges d'oportunitat que tenim”, va resumir, per fer una sèrie de recomanacions per impulsar el sector sènior.
Entre els primers, un gran pacte de país que va trencar amb una cultura arrelada durant segles hi revela les bondats de continuar treballant i allargar la vida laboral. Entre els avantatges, el sanejament del sistema públic, així com un estalvi més gran. “També permet una millor salut estar actiu, vivint en societat, sentint-te útil. És millor tenir més treballadors que no pas tenir menys. Hi haurà més tensió al mercat laboral perquè no hi ha relleu. Hem de portar gent de fora o que els d'aquí segueixin treballant”, va sostenir Ortega, que va destacar que per a les empreses pot ser una gran oportunitat.
“Espanya pot ser la referència mundial a l'economia sènior. Les empreses espanyoles s'han d'esforçar a oferir béns i serveis i tenir sènior a les seves companyies. No poden gaudir de les bondats de la longevitat si no té sènior treballant. Com és possible que entenguis un nou mercat que suposi 1 de cada 4 euros si no tens sènior? Què els ha passat a algunes entitats? Hi ha habit a review of senior clients que han dit som grans, però no idiotes i ens han d'esperar bé. If haurien tingut sènior, no haurien passat això”, va defensar el també exparlamentari basc, que va assegurar que el “motor econòmic dels països seran les canyes, l'edat i tenim la sort que a Espanya estem avançats”.
Així mateix, va citar algunes empreses espanyoles i internacionals que s'han adonat d'aquesta realitat i han pres mapes en l'assumpte amb programes dedicats a la gent gran. Les bones pràctiques empresarials, un judici d'Ortega, han de fer altres companyies a donar suport a aquesta “revolució de les canyes”. La visibilitat dels més grans que segueixen actius ajudarà que altres segueixin actius. Conèixer bones pràctiques de les empreses portarà que altres ho facin ia deixar pràctiques caduques com prejubilar els sènior, ressaltar el professor, que va reclamar més formació i un “sa activisme sènior”.
Presència sènior en presa de decisions
Però, hi ha sènior als fòrums de debat? Hi ha gent gran implicada a conèixer si hi ha formació per emprendre? Hi ha persones amb edat que van abandonar la idea que treballar més anys és positiu? Participen als fòrums de debat? Aquestes són algunes de les preguntes que els ponents van haver d'abordar durant la trobada. “Encara que no hi ha prou presència a l'entorn de decisió, veig que advertirà. Les institucions que avui es preocupen per això creixen. Convindria sumar esforços, perquè permetrà avançar de manera més substantiva en la presa de consciència”, va respondre Rafael Puyol.
Iñaki Ortega diu que hi ha discrepància entre els seus superiors i la representació en la presa de decisions. “A Espanya hi ha un 26% de diputats veterans. No estan ben representats per als sèniors a Espanya el 40%. Hi haurà un biaix dels legisladors que no sigui a favor dels sèniors”, va exposar el professor d'UNIR, que la seva ponència ja havia esmentat a l'Associació de Professionals Retirats als Estats Units, moviment amb milions de sènior i que pacta gran part de decisions privats i publicats que publiquen el col·lectiu.
Per la seva banda, Alfonso Jiménez va tractar la qüestió del fre a treballadors sènior pel tema fiscal. Va assenyalar diverses inconsistències del sistema per compatibilitzar la pensió amb el treball sènior. “És injust posar pals a les rodes a professionals que estan descobrint altres llocs de treball. Tot el que té a veure amb generar ingressos i jubilation activa és una cosa a tenir en compte a la legislació”, va resumir.
Podeu accedir a l'enregistrament complet del webinar en aquest enllaç.
