SEGUIR
Qualsevol estudia sobri un personatge a la trentena interpretada, amb només un lleu canvi de mirada, a la comèdia o al drama. Is a step of the vida que, com totes, té la seva complicació, els seus dilemes, les seves decisions i batalles, i les que es planten al personatge central estan tractades amb una simpàtica barreja de lleugeresa i certa profunditat en la manera d'abordar els assumptes relacionats amb la parella, la professió, el sexe i la maternitat. Aquest personatge és Julie, a qui coneixerem a la perfecció gràcies a la fotografia que ens n'ofereix el director: un preàmbul, dotze capítols i un epíleg… És un tall transversal a la seva personalitat, al seu interior, a aquesta mena d'ària ininterrompuda de 'la donna è mobile' i que és un repàs al cor de l'ésser humà en la seva versió femenina.
L'especial d'aquesta pel·lícula dirigida per Joachim Trier és l'actriu que va interpretar Julie, Renate Reinsve (que va guanyar el premi d'interpretació al Festival de Cinema de Cannes), la frescor i la franquesa del qual permet al seu personatge esbojarrat i emocionat situar-se en una zona confortable per a l'espectador i que no la consideri, ni de lluny, allò que afirma el títol. No és una pel·lícula, diguem-ne, feminista, encara que punteja amb intel·ligència en aquesta dialèctica tan real d'home-dona, entre altres coses perquè els personatges masculins de la història no estan dibuixats amb tiralínies sinó ben construïts i matisats. D'altra banda, el director es permet fer broma sobre aquesta dialèctica feminisme-masclisme en una graciosíssima escena en què el seu exnòvio intel·lectual és entrevistat en un programa televisiu per dues dones en lluita militant; i es veu tant el que té de broma com el que té d'esperpent.
La seva estructura per capítols, i que cadascun es correspon amb els moments i canvis de la vida de Julie, les seves fases, tenen a la història agilitat i claredat, amb l'afegit d'una veu ocasional a 'off' que en punteja algunes Interioritats del personatge. Tots els moviments íntims i sentimentals de Julie amb el seu entorn (família, parella, professió) els col·loca el guió i la pel·lícula de manera comprensible, malgrat l'abrupte d'alguns d'ells, per l'entonació simpàtica que tria Joachim Trier i, especialment, pel ganxo natural a la façana de la seva actriu, Renate Reinsve i la seva cara feliç i saludable de qui no perdona una altra copa de vi ni una altra contradicció. El desenvolupament argumental tuteix en allò dramàtic, però ni ella ni la pel·lícula deixen de ser un cant alegre fins i tot a allò trist de la vida.
