SEGUIR
“La il·lusió que el meu marit no va arribar a complir era la de fer la mili a Elcano”. Aquest va ser el motiu que va portar ahir Ascensió a visitar el vaixell escola de l'Armada espanyola, atracat al port de Barcelona. Ja jubilada –“no tinc pressa”–, esperava a la cua fins a accedir a la coberta. Amb ella, desenes de persones que van cuidar el seu torn impacients, sobretot, per saber si podrien visitar el seu interior. Els primers a arribar, Carolina i Juan Manuel. La parella ja comptava una hora d'espera, quan per fi patia la passarel·la del navili. «Feia 18 anys que no vingués i poder veure'l a Barcelona fa especial il·lusió», explicava ell, mentre ella s'afanyava a fer fotos.
Al final de la bronca, María José, gaditana, amb la intenció de retrobar-se amb un amic de la guardiamarina.
Són 73 els alumnes que van salpar de Cadis el 12 de febrer passat aquest 94è Creuer d'Instrucció. En total, s'han embarcat 231 persones al Juan Sebastián d'Elcano, que romandrà de forma permanent a la capital catalana fins diumenge que ve, quan, abans d'emprendre destinació a Cap Verd, realitzi una petita escalada a Cartagena.
Elcano la seva arribada a Barcelona – ADRIÁN QUIROGA
El bergantí-goleta va arribar dimarts a Barcelona. Entre baixa boira i fort veneç es van abandonar vers els seus quatre pals, Blanca, Almansa, Astúries i Nautilus –números dels vaixells escoles que els anteriors–. La mala mar va frustrar la sortida de desenes de velers per rebre'l, però la borrasca Celia no va impedir que centenars de persones s'amunteguessin al moll per visitar-lo ahir. Esgotades les 12.000 entrades, el capità només va ampliar l'horari de visites perquè ningú no es quedi sense veure'l. “Rebrem fins a l'última persona que vulgui venir”, va assegurar l'alferes Carlos Ameyugo.
En una coberta plena, els futurs oficials van resoldre els dubtes dels primers assistents. Entre el que més sorprèn un dels guardiamarines va ser el relatiu al tractament de residus del vaixell. La més repetida –per ells– va ser la de dones acumulades a bord d'Elcano. Són 31, de les quals quatre són futures oficials, en el tercer any de carrera.
Visitants al cubicle d'Elcano – INÉS BAUCELLS
Les preguntes tècniques es barregen amb la curiositat. “On és el retrat del Rei?”, va preguntar un home de mitjana edat ja al pont de comandament. El guardiamarina ho va explicar en diverses estades.
Ja a la proa, una dona es va arrencar a recitar la 'Cançó del pirata' de Josep d'Espronceda, en espera que algun voluntari s'animi per continuar els versos, però sense èxit. El desig de molts, accedir a l'interior del vaixell, també es va veure frustrat. Passadissos estrets, gran afluència i la pandèmia ho van impedir.
Entre el que no van veure els ulls dels curiosos, sales nobles a part, hi ha el sollat que acull les cabines dels guardiamarines.
L'alferes Ameyugo al costat de les lliteres dels guardiamarines – INÉS BAUCELLS
Lliteres de tres amb una cortineta com a única alternativa per tenir intimitat, espai molt reduït –no apte per a claustrofòbics– i una sola taquilla per estudiant per als sis mesos de travessia. Sempre que s'adapta hi ha a l'Escola Naval, encara que l'insomni és inevitable pels roncs d'algun company. Fins ara, el més dur de la formació a bord del vaixell, va explicar Joaquín Rivadulla, ha estat el fred. Altres afegeixen el somni per les guàrdies.
La seva jornada comença amb classes teòriques –des de dret marítim a ciberdefensa–. Una formació que compatibilitzen amb pràctiques a tots els nivells del vaixell-escola.
Una altra de les estances que aixequen més expectativa és el fumador del comandant. Espai dissenyat a aquest efecte per l'antiga prohibició de fumar a coberta davant del risc d'incendi de les espelmes. A més, les parets pengen les claus de les ciutats que han visitat Elcano: de Buenos Aires à Dublin, passant per Nova York i ara, aquest emblemàtic quart acull un element més: una bicicleta estàtica de la qual fa ús el capità del navili.
El fumador del comanador a Elcano – INÉS BAUCELLS
Una escola flotant, definitivament alguns, botada un 5 de març de 1927, encara que va sortir a la mar per primera vegada més d'un any després per dur a terme el que seria el seu primer creuer d'instrucció. Una tradició anual a excepció de la Guerra Civil, així com per dues intervencions per modernitzar-les, ja amb posterioritat.
L'últim cop que aquest vaixell va atracar a Barcelona va ser el 2004, amb motiu del Fòrum de les Cultures. Ara, 18 anys després, realitza el darrer dels tres creuers commemoratius del V centenari de la primera volta al món de Magallanes i Elcano (1519-1522). Fins ara, ha recorregut més de dos milions de milles nàutiques –uns 3.704.000 quilòmetres– i va visitar 197 ports a més de 70 països.
ofrena sense autoritats
Entre els actes programats per a aquests dies, l'oferta als peus del Crist de Lepant que ahir van fer els guardiamarines a la Catedral de Barcelona, on no hi va anar cap autoritat, ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament. Sí el president de la Confraria de Pescadors.
Tot i que el públic podrà continuar visitant el bergantí-goleta fins dissabte, la seva tripulació també participarà en activitats diverses per la ciutat. Entre aquestes, al Cercle del Liceu, la facultat de Nàutica, o el mercat de la Boqueria, on els cuiners del vaixell i un altre xef, Quim Márquez, preparen diversos plats.
Guardiamarines al cubicle d'Elcano – INÉS BAUCELLS
Com a part de la seva formació, els guardamarines també es converteixen a apuntar-se a activitats a la ciutat –si no les escullen ells, se les assignen–. Un cop complerta la guàrdia, es poden despullar de l'uniforme per gaudir del seu temps lliure. De vegades, quan tornen al vaixell –de paisà–, els visitants els retreuen que intentin colar-se, sense saber que Elcano serà casa seva Durant els propers sis mesos. Una travessia que els portaria a Puerto Rico, Cuba, els EUA, Cantàbria i Galícia abans de tornar a Cadis el 21 de juliol.
