Silici, alumini, plàstic, liti, níquel, zinc. Aquests són alguns dels materials que els espanyols porten a les butxaques. Ja se en diferents proporcions o gramatges són els elements que donen vida als darrers dispositius mòbils del mercat. Una llista llarga dingredients a la qual cal afegir xarxes de pesca. "És capaç dʻintegrar-se en una àmplia gamma dʻaplicacions, com a components elèctrics o per a automòbils, mobles, rellotges i taules de surf", va dir Nileshkumar Kukalyekar, cap de negociacions per a Àsia en Materials d'Enginyeria de Royal DSM.
Cada any, prop de 12 milions de tones de plàstic acaben als estanys i oceans de tot el planeta, el 10% d'aquests residus provenen de les xarxes de pesca.
De fet, un informe de l'oenagé WWF assenyala les xarxes fantasmes com “una gran arma mortal que abunda als estanys, els governs i les empreses no li han parat prou atenció”. La seva investigació mostra que el nombre d'espècies afectades per l'embolic en aquest tipus de xarxes o la ingestió de residus plàstics s'ha duplicat des del 1997, i no va de 267 a 557 espècies. "Royal DSM va recol·lectar al voltant de 2,000 tones de xarxes de pesca rebutjades cada any a l'Oceà Índic i els seus voltants", va explicar Kukalyekar. Capta que “es reutilitza en grànuls de resina de poliamida”, afegeix.
Els vaixells d'aquesta companyia holandesa surten a pescar, però no per capturar sardines, anxoves, sorells i cavalls per l'Índic. Els seus radars posen el focus al niló, polièster i la poliolefina. "La majoria de les xarxes rebutjades al mar estan fetes d'aquests materials", va comentar Kukalyekar.
Les 2.000 tones anuals captades pels navilis d'aquesta firma permeten salvar vides de balenes, tortugues i altres espècies marines. "A més, tenen una segona vida", destaca el responsable de negoci per al sud d'Àsia a Royal DSM's Engineering Materials. Aquests materials a la deriva a la mar, un cop capturats, es van consolidar en un polímer d'alt rendiment “que es pot reforçar amb fibra de vidre”, comenta. “Així es pot aplicar a components electrònics”, repeteix Kukalyekar.
La nova vida tecnològica
Un material nou batejat com Akulon RePurposed “de rendiment comparable al dels nous plàstics a base de petroli”. A més, gràcies per poder compondre aquest element químic per resistir l'exposició contínua a la terra, sal, aigua i sorra. “Els nostres dispositius es fabriquen amb un mínim de 20% de costos de pesca reutilitzats”, va dir Pranveer Singh Rathore, responsable d'R+D a Advanced CMF Lab del negoci de Mobile Experience a Samsung Electronics.
En col·laboració amb Hanwha Compound, la sud-coreana Samsung ha aconseguit integrar aquestes xarxes fantasmes en parts del seu nou Galaxy S22, “els fem servir en components clau ia la coberta interna del S Pen”, destaca Rathore.
Aquesta iniciativa, segons les dades de la firma sud-coreana, podria evitar que més de 50 tones de xarxes de pesca que serien rebutjades ingressessin als oceans del món. A més, incloure augmentar l'ús de materials reciclats, reduir l'energia de reserva, eliminar el plàstic d'un sol ús dels envasos i desviar totes les deixalles dels abocadors per al 2025. els recursos del nostre planeta de forma eficient, sinó que també ens ajudin a oferir dispositius Galaxy de gran qualitat”, destaca Singh.
Sostenibilitat és un moviment que ha arrelat també en el món de la tecnologia. El 2019, el gegant dels cercadors Google va anunciar la construcció dels seus dispositius mòbils amb materials reciclats. Una iniciativa a què recentment s'ha sumat la firma xinesa realme.
La petjada ambiental del mòbil
S'estima que més de 5.000 milions de persones, que suposen aproximadament les terceres parts de la població mundial, tenen telèfon mòbil. Una societat connectada, però no del tot amb el medi ambient.
En aquest cas, la pràctica totalitat de la petjada de carboni es produeix en el procés de producció. Un telèfon mòbil mitjà generarà 55 kg d'emissions de carboni durant aquesta fase.
