Últimes notícies de societat d'avui dissabte, 26 de febrer

Estar informat sobre la darrera hora d'avui és essencial per conèixer el món que ens envolta. Però, si no tens gaire temps, ABC posa a disposició de tots els lectors que ho desitgin, el millor resum del dissabte, 26 de febrer aquí mateix:

L'angoixa dels espanyols que esperen nadons per gestació subrogada a Ucraïna: “Només sé que la gestant està en un búnquer”

“Teníem previst volar a Ucraïna la setmana que ve. L'embarassada té 38 setmanes i pot fer una llum en qualsevol moment. Però no en sabem res. Només que està en un búnquer està bé”. His word of Vanesa Martínez López, una almerienca de 33 anys que, juntament amb el seu marit, va iniciar el maig passat el procés per convertir-se en pares mitjançant gestació subrogada a Ucraïna, un dels llocs on aquesta pràctica és legal i al qual cada any acudeixen dècades de parelles espanyoles.

Els universitaris britànics, abocats a pagar els préstecs en quaranta anys

Quaranta anys, més del que es triga a la hipoteca més habitual a Espanya, est el que trigaran els estudiants universitaris britànics a pagar els préstecs per fer front a les seves carreres pagar, d'acord amb un paquet de reformes anunciades pel Govern i la meta és, segons el ministre d'Educació, Nadhim Zahawi, “crear un sistema més tant per als estudiants com per als col·laboradors”. Precisament un dels canvis més rellevants és, van detallar fonts de l'Executiu, que «el termini de pagament dels préstecs per a estudiants s'estendrà a 40 anys (actualment és de 30) per als nous proveïdors a partir del setembre del 2023, per garantir que més estudiants paguin el préstec en la seva totalitat, tenint en compte el fet que les persones ara treballen i guanyen (el seu sou) Durant més temps” de vida.

«Porten la teva filla a una llar tutelada per salvar-la i està drogada o prostituïda»

Les filles de Luis Alberto Llamosas i Zigor U. es van comportar a casa de manera irregular o “conflictiva”. Segons els serveis socials, la primera mostra una relació molt complicada amb la seva mare, que es va veure “incapaç de controlar la seva conducta”, i la segona no va aparèixer per classe, així que les necessitats formatives s'estaven veient sirenes. Forma part de la resposta que van necessitar els seus progenitors quan es van retirar de la tutela i que ingressessin a la llar Zabalondo de Munguía (o Mungia, en euskera), gestionat per la Diputació foral de Biscaia a través de la Fundació Amigó, amb llars a tot el país. Al centre de menors hi ha ara mateix 16 nenes adolescents en règim d'acolliment residencial, per les seves «conductes violentes o amenaces greus als pares». Però Luis Alberto, separat de la seva dona i que reconeix una mala relació amb ella, va objectar que «el resultat de treure't la custòdia és portar la nena a centre que ha de vetllar per la seva protecció, i no la cuida, la deixa a desemparar i acaba o drogada o prostituïda”.

Així seria Espanya si ningú hagués marxat de la seva província de naixement

Un de cada tres espanyols viu fora de la província de naixement en un moviment de població, sobretot intern, que presenta grans desequilibris. Més de la meitat dels nascuts a Sòria, Conca, Àvila, Zamora o Terol resideixen lluny de la seva província natal. Hi ha vint províncies, a més de Ceuta i Melilla, que tindran més població si els seus naturals no han marxat de casa. La immigració no compensa aquesta sortida.

Espanya crearà el 2023 el primer cens de les persones que dormen al carrer

El Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 vol crear el primer cens oficial de persones sense llar, és a dir, d'aquelles que davant de la manca d'un habitatge dormen als carrers d'Espanya. Segons explica des del departament liderat per Ione Belarra, la intenció és comptar amb aquesta premierra col·lecció el 2023, mitjançant un projecte pilot que s'aplicarà a més de 60 ciutats de tot el país. La forma de conèixer les xifres, apunten, serà mitjançant recomptes nocturns, un sistema que el 2021 l'Executiu ja va dur a terme en alguns llocs al costat de comunitats autònomes, ajuntaments i entitats socials i que algunes ciutats apliquen tingues per conèixer quants quants en sense sostre pernocten porcions.