Els passats 16 i 17 de juliol el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va patir un ciberatac de tipus randsomware, pel qual se segresta la xarxa de connexions. Per evitar la filtració d'informació, el CSIC va tallar, sense avís previ -tal com van denunciar alguns investigadors- totes les connexions, cosa que utilitzaria que els seus 149 centres, instituts i seus territorials patissin interrupcions parcials i totals durant tot aquest temps. Una situació que ha durat gairebé un mes, ja que l'organisme acaba d'anunciar que ja ha recuperat la normalitat a totes les instal·lacions.
El CSIC ha explicat que el sistema informàtic tenia còpia de seguretat de tota la informació de la institució i “no s'ha detectat pèrdua de dades sensibles o confidencials”. Ell ha subratllat organisme que compta amb "multiple mecanismes de seguretat que eviten més de 260.000 intencions d'atacs diaris", i ha assenyalat que altres institucions internacionals de recerca, la Societat Max Planck, a Alemanya, la NASA, als Estats Units, han rebut ciberatacs recentment.
Al cap de pocs dies del ciberatac, molts investigadors es van queixar a través de les seves xarxes socials sobre els talls soferts i les conseqüències d'aquesta aturada. “Fa dues setmanes que he parat, cosa que afectarà la meva planificació anual. De mi depèn sis investigadors més que, de no brut endavant la nostra feina, es quedaran al carrer al gener. El treball d'anys està paralitzat”, va explicar a ABC David Arroyo Guardeño, investigador en ciberseguretat de l'Institut de Tecnologies Físiques i de la Informació del CSIC.
Atacs anteriors
Aquests ciberatacs a organismes de l'Administració pública no són nous: el 2021 alguns organismes com el Servei Públic d'Ocupació (SEPE), l'Institut Nacional d'Estadística i diversos ministeris com Educació i Cultura, Justícia o Assumptes Econòmics i Transformació Digital van ser víctimes d'atacs aparents dirigits.
Aquest any, coincidint amb el conflicte a Ucraïna, els atacs han continuat augmentant a tots els països membres de la Unió Europea, inclosa Espanya. Per exemple, fa uns mesos es va assignar un atac similar a la Universitat Autònoma de Barcelona, que va estar gairebé tres mesos aturada. En la darrera dècada que va augmentar amb escreix aquests fenòmens, si bé després del COVID i, darrerament, la guerra entre Ucraïna i Rússia han crescut exponencialment.
