SEGUIR
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha continuat avui la gira europea que ha organitzat la setmana passada i que s'ha endut París i Brussel·les. El mandatari espanyol pretén demanar suports abans del Consell Europeu que celebra a finals d'aquesta setmana, en què debatran les reformes a adoptar per fer front a la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna i les decisions per, a mitjà termini, fer menys dependent a la Unió Europea del gas procedent de Rússia.
La primera ciutat d'aquesta lluna serà el president de França, Emmanuel Macron. A les 14 està prevista l'arribada del president del Govern espanyol. Abans de la reunió bilateral es preveu a les agendes governamentals una declaració als mitjans de comunicació, però no a roda de premsa al final de la cita.
Després d'aquesta reunió, Sánchez es traslladarà a Brussel·les. Allà hi ha prevista una reunió amb el Primer Ministre de Bèlgica, Alexander De Croo, a les 17.30 hores. Un cop finalitzada aquesta reunió, es reunirà amb el president del Consell d'Europa, Charles Michel. Dimarts estava previst que viatgés a Irlanda per reunir-se amb el primer irlandès, Micheál Martin, però a causa del positiu a Covid del primer ministre la trobada es va fer per videoconferència. Tot això abans que dijous arrenqui aquest transcendental Consell Europeu, que vindrà a més precedit d'una extraordinària reunió de l'OTAN aquest mateix matí.
Sánchez va afrontar aquesta trobada després de visitar la setmana passada Eslovàquia, Romania, Itàlia i Alemanya. El president del Govern té la intenció d'abanderar una reforma del sistema de fixació de preus al mercat energètic, que permeti resoldre el preu del gas del preu final de l'electricitat. A la trobada de Roma, la unitat d'Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia es va fer visible en aquesta regió particular. Però especialment a la plantació dels països mediterranis dels quals cal donar una resposta comunitària a l'escalada de preus de l'energia.
El Govern espanyol també ha proposat establir un límit de 180 euros el megawatt hora. A preu que continuaria sent elevat però que significaria una reducció d'entorn al 40% respecte a la cotització al mercat majorista aquest mes de març. Es tracta d‟una proposta que han elaborat conjuntament els governs d‟Espanya i Portugal.
No està gens garantit que aquestes mesures tirin endavant. Però Espanya sí que compta que es prenguin mesures col·lectives que tindran un efecte immediat en el preu del gas als mercats. Des d'aquí, cada Govern haurà d'aplicar mesures a l'àmbit de les seves competències. La majoria de països ja les han adoptat. Sánchez de moment ha prorrogat fins al juny les rebaixes fiscals aprova temps enrere per pal·liar els efectes de la pujada de la llum que es produeixen des de fa mesos. Però no ha volgut adoptar noves mesures, com si haguessin anunciat altres països per compensar, per exemple, l'alça del combustible, perquè la doctrina de Sánchez esperaria els resultats del Consell Europeu.
En funció dels mateixos, serà quan el Govern, al Consell de Ministres del proper 29 de març, aprovi el conegut com a Pla Nacional de Resposta a les conseqüències econòmiques de la guerra. L'Executiu s'ha compromès a abaixar els preus de la llum, el gas i la benzina. Però no n'ha explicat ni quant ni com. Després dels resultats del Consell Europeu, el Govern haurà d'adoptar les mesures. Plasmaran en un Reial decret que tendeix a ser convalidat pels grups parlamentaris. Pedro Sánchez intentarà completar el balanç que el PP el recolza sense perdre els seus socis habitants al camí.
El resultat del Consell Europeu serà fonamental. Quan Sánchez ha vinculat el resultat del mateix a la profunditat de les mesures que adoptés després. El president ha volgut buscar un paper protagonista en aquesta negociació, així se'l va reconèixer Draghi a la cita de Roma. Però si a Itàlia tot van ser bones notícies per als interessos marcats per Sánchez, aquell mateix dia a la tarda es va expressar a tota la seva cruesa l'altra cara de la moneda. De la cita amb el canceller d'Alemanya, Olaf Scholz, no se'n va poder extreure en cap cas la sensació que a Berlín es comparteixen els avions de Sánchez. A la declaració conjunta el president espanyol va repetir les seves apel·lacions respecte a una actuació conjunta, mentre que l'alemany seguia parlant de mesures nacionals.
Aquesta setmana juga un paper important en la resposta europea a la crisi econòmica. A l'espanyol Macron tot aquest conflicte arriba a les portes d'unes eleccions en què, segons els darrers sons, les seves posicions ja consolidades haurien millorat en la meitat d'aquest moment d'excepcionalitat. Sánchez, per contra, no tenia les eleccions a l'horitzó proper. La seva intenció era dur-les a terme fins a l'any 2023. I ara afronta aquesta havent d'adaptar el discurs econòmic de la recuperació anticipada a la incertesa i frustració que plana sobre tota la Unió Europea.
