Teresa Ribera no es va moure aquest dimarts un mil·límetre de la postura del Govern, que es nega a cedir la competència en matèria de litoral a Galícia, com sí que ha fet amb altres comunitats, durant la reunió, a Madrid, amb el president de la Xunta , Alfonso Rueda. The vicepresidenta tercera va fer el mateix que el president del Govern a l'estiu quan va rebre el cap de l'executiu gallec a la Moncloa: el 'no' per resposta. "És difícil poder transferir aquestes competències sobre gestió del litoral si no estan emparades per l´Estatut d´Autonomia", va resoldre el ministre per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Ribera, durant una comparació conjunta amb Rueda a la seu del seu ministeri, va insistir que aquest és el “criteri” del Govern. I per això no es mouen. “Sobre això”, es limita a postil·lar, “tenim discrepàncies i seguirem de prop aquest assumpte”. “No hi ha hagut acord, però tampoc no ho esperava avui”, va venir de comment, amb franquesa, minuts abans, el mandatari gallec, que es va voler quedar amb la part positiva que almenys s'hagués abordat l'assumpte i que, de cara a cara, hagués tornat ha reclamat la transferència daquesta competència.
N'hi va haver prou amb escoltar tots dos per apreciar l'abisme que separa les dues administracions en aquesta matèria. Ribera va dir volia llançar un “missatge de tranquil·litat” a qui se senti ansiós per la nova normativa del Govern. Amb un discurs més aviat vague, va comentar: “Entenem que hi ha algunes qüestions concretes on hi pot haver una sensibilitat o preocupació”. Ha explicat que Rueda havia demanat fer "un seguiment de prop de cadascuna d'aquestes situacions", i que ho veia "adequat". No va anar més enllà.
El president de la Xunta, a qui va acompanyar a la reunió el seu número dos, Francisco Conde, va començar recordant que és “coneguda” la “discrepància” de Galícia en aquest assumpte, mentre entén que es posa en “perill” la “viabilitat” de múltiples indústries a la Comunitat de llarg arrelament, amb situacions que “estan començant ja a ser problemàtiques”. “Ens agradaria arribar a un acord”, va comentar el mandatari, que va ponderar que s'imagina que prosseguirà la discussió. Tot i això, la Xunta té la carta judicial: no en va el mes d'octubre passat el mateix Rueda va anunciar un recurs davant el Tribunal Suprem davant la recent reforma del Reglament general de Costes. "Galícia seguirà actuant com fins ara", va recalcar.
L'enroc del Govern sobre la “possibilitat” que Galícia sigui qui gestioni el seu litoral hi continua. Rueda, respectuós, va parlar de “diferències jurídiques” i va reiterar que a la Xunta hi ha la convicció que estan legitimats. Alhora, va citar el projecte autonòmic en aquest àmbit, “respectuós” amb la normativa estatal, que va advocar en tot cas, al marge de la transferència de competències, per adaptar, perquè no es donin els “perjudicis” que amb l'actual “ panorama” i “estatus quo es podria produir”.
Eòlica 'offshore': sí i 'com més aviat'
El segon gran eix de la trobada va pivotar sobre l'energia eòlica marina, també coneguda com a 'offshore'. Rueda va emfatitzar l'afany de Galícia per posicionar-se en aquesta nova forma d'obtenció d'energia. Al setembre va anunciar la primera plataforma experimental, a ubicar-se 10 quilòmetres de la costa, davant del port exterior de La Corunya, a Punta Langosteira —inclourà entre dos i tres aerogeneradors per generar una potència total de 30 MW—. Aquest dimarts va emfatitzar que han anat "de la mà" en aquest tema amb el Govern, actor clau perquè és de qui depèn l'aprovació dels plans d'ordenació de l'espai marítim, sense els quals no es pot tramitar cap projecte d'aquesta naturalesa.
I Ribera va donar “bones notícies”. La vicepresidenta tercera va avariar que pugui estar operativa «com més aviat millor», i en aquest sentit va expressar el desig que «amb l'aprovació» d'aquests plans d'ordenació, que vulgui que es produeixi «abans de final d'any», les dues administracions, » junts”, poden “compartir aquesta visibilització del potencial gallec”. Va ser més específic en el tram de preguntes, quan va afirmar “no tinc cap dubte” en ser inquirida per si Galícia tindrà la plataforma. “És importantíssim”, va afegir. Galícia no s'entén sense el mar, sense la potència del mar i (…) sense l'aprofitament adequat de l'energia eòlica offshore». Va admetre discrepàncies inicials sobre l'emplaçament, però va recalcar que és “clau” que “tingui lloc com més aviat millor”. Aquí, almenys, hi va haver consens.
Roda urgeix a donar una resposta a Altri a Palas de Rei
Una de les qüestions específiques que Alfonso Rueda va posar sobre la taula, en el seu retrobament amb Teresa Ribera, va ser la planta de fibres tèxtils d'Altri a Palas de Rei. El president de la Xunta va insistir en allò necessari, “com més aviat millor”, que els suports del Govern es concretin a través dels fons Next Generation. «Saber les possibilitats de finançament i que aquest finançament es viable», va subratllar. «Certeses», resumides en el tram de preguntes. Va recordar que la primera fase va obtenir una inversió de 800 milions d?euros i que va generar 2.500 llocs de treball. Ribera “es compromet a estudiar”.
