SEGUIR
- experts
- oligarpiges
- El batí
Aquell veterà d'extraradi lluïa el dit índex i part de l'ungla tenyits per aquest groc nicotina força fastigós. Si ho enxampes amb un parell de conyacs, llançava unes perles ensangonades que donaven gust. De talla menuda i personalitat rondinaire, ho havia llegit tot i per això la seva retranca suposava una descàrrega elèctrica que t'alegrava el dia. En certa ocasió em va oferir un dels millors consells que no m'han brindat mai: “Palomar, mire usté, als toros i al futbol o se'n va gratis o no se'n va”. No es va trobar amb tanta saviesa ni a Gracià, La Rochefoucauld, Montaigne o l'inevitable Kapuscinski.
Quan el meu amic Pepe em va avisar per convidar dijous passat a la plaça
de bous de València, vaig recordar aquesta noble màxima i vaig acceptar immediatament. Feia més d'una dècada que no trepitjava cap cos. Entre els 'gosseters' de mans toves que besaven l'alber al primer crot i els maleït pot de les essències que solen estar tan segellats com la tapa d'una claveguera, em vaig veure obligat a abandonar ja que corria el risc de trobar més emocions en una cosa tan repel·lent com el Circ del Sol, i tampoc era això. Però vaig tornar als bous perquè listening que era l'única formada de sentiment una mica proscrit (això és infantil, però què importa). I vaig tornar perquè així regatejava el tsunami greixós i beat del que és políticament correcte. I vaig tornar perquè Durant els dies d'abans de la correguda vaig sentir el cuc del joiós nerviosisme recórrer la meva ossada. I vaig tornar per recordar les cròniques i els llibres d'Antonio Díaz-Cañabate, 'El Caña'. I vaig tornar perquè a València ia Falles mola gaudir d'una tarda de bous amb menjar previ i cops posteriors. I vaig tornar porqueria veure Morante i aquella actitud gallarda de Morante i aquelles patilles de Morante que em recorden les d'Edi Clavo, aquella bateria de Gabinet Caligari. Toreig? Bé, al final, uf, doncs sent… Plovia, el vent molestava molt, els toros no van acompanyar… Cony, això de sempre… Però si m'inviti una altra vegada jo repeteixo, eh.
