A l'era de l'utilitarisme, la satisfacció immediata i la conversió de les pantalles en altars de la religió digital, Nuccio Ordine (Diamante, Itàlia 1958) va transmetre un missatge subversiu que va enunciar en el seu cèlebre assaig 'La utilitat de l'inútil': demostració tan l'aparent 'broma' d'Òscar Wilde era una veritat com un temple (gòtic). L'art és completament inútil, va proclamar l'autor d''El retrat de Dorian Gray'. I els clàssics són una mica més que matèria erudita de lluïment o lectures obligades per insulsos currículums escolars. A 'Els homes no són illes' (Acantilado), títol inspirat per una banda en John Donne, Ordine torna a les relectures de 'Clàssics per a una vida' pensant en els seus estudiants, com a professor de Literatura Italiana de la Universitat de Calàbria: » Les 'antologies' no serveixen per a res si no conviden a abraçar íntegrament els textos de què es reprodueixen passatges o fragments”, anuncia. El títol aquest volum, que reuneix les seves columnes al suplement d''El Corriere della Sera', no és casual, adverteix l'autor. Allò dedicat a “una humanitat pobra i sofrint que, arriscant la seva vida, va intentar escapar de la guerra, de la fam, dels turments de les dictadures i del fanatisme religiós”. Eixos morals Saviesa i altruisme, com a eixos morals: “La visió insular de l'home ho domina avui tot. Un estudiant només pensa a arribar-hi el primer, però la seva Ítaca no pot ser un títol que li permeti guanyar diners. La bona educació consisteix a formar ciutadans cultes i amb sentit crític… Avui les universitats semblen granges avícoles. Classificar les assignatures a 'crèdits' denotant aquesta visió empresarial que confon l'educació amb la professió”. A la societat regida per la tecnologia en solitari, el futur se sent feble i decep el passat, va lamentar Ordine. A això hi afegim la nelenllengua que dicta la correcció política: “Als Estats Units se censuren els clàssics perquè hi ha versos que ofenen el que es considera políticament correcte”. Posa l'exemple d''Orlando furioso' d'Ariosto: “A les pàgines apareixen expressions misògines, però també elogioses a la dona. Expurgar-les de les primeres és una censura pròpia d'Inquisició… Em pregunto què passarà d'aquí a quinze anys amb els estudiants així formats”. I més empobriment, les xarxes socials: “Una llengua pobra dóna un pensament pobre que explica la incultura dels polítics”, apunta. Sembla el moment de parlar de Giorgia Meloni i els populismes globals. “El partit de Meloni acull moltes ànimes: feixistes de salutació romà, però també gent de la dreta convencional i polítics oportunistes. Em preocupen més les aliances amb Orban, que sí que és feixista al cent per cent, amb Le Pen, Vox, els contactes de Salvini amb Putin… Estic en contra del nacionalisme antieuropeu; dels empresaris de la por que enfronten els pobres del país amb els pobres de la migració”. «Els joves pensen que amb la Viquipèdia ja no cal memoritzar. El saber sense esforç que van condemnar Petrarca i Rilke» Els joves pensen que amb la Viquipèdia ja no cal memoritzar. El saber sense esforç que van condemnar Petrarca i Rilke. La societat del 'zapping', l'anomena Ordine: “Fa trenta-dos anys que és a l'ensenyament. Als noranta podria parlar als alumnes tres quarts d'hora sense interrupció. Ara, només amb deu minuts, ja manifesten problemes d'atenció”. És la servitud voluntària de La Boétie: “Ens fa comprendre que som responsables de ser esclaus dels altres. Que el botxí i la víctima mantenen una relació de complicitat”. I Mointaigne, Shakespeare, Camus, Txékhov, Dickinson, De Maistre… “Els clàssics són els nostres contemporanis perquè ajuden a comprendre el present”. La identitat, la llibertat, la lectura com a viatge, la corrupció dels polítics o la indiferència trufen els textos del llibre. “I no es llegeixen, es rellegeixen”, recalca. No és el mateix 'El petit príncep' de l'adolescència que rellegit en la maduresa. Cada etapa vital llança noves llums i matisos: “He rellegit 'L'idiota' de Dostoievski i ara veig la relació del príncep Myshkin amb don Quixot: tots dos lluiten sincerament pels seus ideals mentre la societat se'n riu, tots dos viuen derrotes glorioses”. MÉS INFORMACIÓ Aquests són els llibres que marcaran la tardor editorial del 2022 “Acudeix a la memòria el consell de Beckett: 'Fracassar bé, fracassar better'”.
