SEGUIR
De vegades, les dades desmenteixen les idees preconcebudes. Aquesta màxima encara és més freqüent quan es tracta de l'àmbit penitenciari, on l'imaginari popular s'atura. Per exemple, hi ha una creença molt estesa segons la qual les presons estan massificades, amb interns amuntegats en cel·les mínimes. Fa bona pinta, l'estudi Space 21 sobre la realitat en aquesta matèria dels països del Consell d'Europa va revelar que Espanya té una taxa d'ocupació de 73,4 interns per cada 100 places, cosa que la situa 9,1 punts per sota de la mitjana europea, que està a 82.5.
Actualment, l?administració central compta amb 47.228 interns i una disponibilitat de 64.345 places residencials. En comparació dels països de l'interior, l'ocupació dels presos alemanys és de 81,6%, 88,3% a Portugal, 103,5% a França i 105,5% a Itàlia.
Dins de la Unió Europea només Letònia, amb 63 presos per cada 100 places, i Lituània, amb 72,6, tenen unes xifres més baixes.
L'amuntegament més gran passa a Romania, amb un 119.3%, seguit de Sant Marí, Grècia, Xipre, Bèlgica, Turquia i Itàlia, tots ells per sobre del 105%. El cas de San Marino és cridaner, perquè com es veurà després la taxa de presos per 100.000 habitants és la menor dels països del Consell d'Europa.
Cas doble
Igualment, el ciutadà té la sensació que els presos entren per una porta i en surten per una altra. Tot i això, la realitat és que passa un intern a Nou País, de mitjana, 22,7 mesos de presó, pràcticament el doble de la mitjana europea, on amb prou feines té presó permanent, 12,4 mesos; és a dir, una mica més d'un any. Als centres dependents de l'Administració General de l'Estat (AGE) –tots, menys els de Catalunya i el País Basc– un 25,7% dels reclusos compleix penes d'entre 5 i 10 anys; in Europe aquesta forquilla és la que va d'un a tres anys de penes, situació en què està un 24.1% dels empresonats.
Sens dubte, un altre indicador interessant és la relació del nombre de presos per cada 100.000 habitants. En aquest índex Espanya es troba just a la mitjana europea, amb 101,8 interns. Crida l'atenció que el país que té una taxa més alta sigui Rússia, amb 328,1 –el triple de la mitjana, i aquest any les xifres hauran pujat amb la repressió contra les protestes per la invasió d'Ucraïna–, seguida de Turquia, amb 325.4. Al costat oposat hi ha San Marino, Liechtenstein i Mònaco, que es troba al voltant té els 30 reclusos per 100.000 habitants.
Atès que la taxa de criminalitat a Espanya se situa el 2021 en un 43.1 delictes per cada mil habitants –clarament per sota de la mitjana d'Europa– crida l'atenció que la seva població reclusa estigui a la mitjana. Això és degut a aquest major temps que els presos passen entre reixes.
El nombre d'interns a la presó preventiva, però, està molt per sota. A les presons de l'administració central només un 15.2% es troba en situació provisional; és a dir, en espera de judici. Es tracta d'un percentatge 13,7 punts inferior al d'Europa, que arriba al 28,9%.
Més delictes econòmics
Pel que fa a les modalitats delictives, els centres penitenciaris de l'AGE presenten xifres inferiors a la mitjana europea en nombre de condemnats per homicidi –un 7,7% davant d'un 13,9 al Vell Continent–; per violació –2.9% davant de 4.6–; per furt –2,3% davant de 15– i per delictes contra la seguretat viària –2,7% davant de 4,5–. També succeeix amb la resta de lits de caràcter sexual –un 4.6% davant el 4.8– i aquells que attaten contra la salut pública: 17.2% davant de 18.1%.
No passa així en el cas dels delictes contra el patrimoni, a excepció del furt. Complen pena privativa de llibertat per robatori un 31.9% dels interns; a europa el mitjà se situa al 10.1. Pel que fa als delictes econòmics, amb un 5,2% superior al 4,3 europeu; no així les xifres de països com França (7,1%) o Alemanya (9,8). En matèria de terrorisme, no hi ha diferència: 0.5%.
