El PP guanya amb menys vots que mai però triomfa al 68% dels municipis

A eleccions inèdites, resultats 'històrics'. Amb tants factors en joc en uns comicis únics a la seva espècie a Castella i Lleó serà prevenir que el que sortís de les urnes s'allunyés del 'normal' d'anteriors comicis a la Comunitat. Influïa gairebé de tot. Era la primera vegada que es produïa un avenç electoral en aquestes terres, mai abans s'havia votat tampoc en ple mes de febrer ni evidentment coincidint amb els tant de bo últims cops d'una pandèmia que ha aïllat el planeta i amb el 'boom' de partits localistes i de l'anomenada Espanya Buidada. A més, se sabia que la cita tenia del 13-F tenia des que el president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, les va convocar el 20 de desembre passat una clara lectura nacional en presentar com una prova més del que podria passar a nivell nacional en el camí emprès pel PP per intentar reconquerir La Moncloa -després dels magnífics resultats a Galícia ia Madrid-.

Com a mostra, el desembarcament diari de càrrecs populars, però també de ministres i dirents socialistes i del restaurant de formació, justificat per segurament era a l'únic lloc del país on havia convocat uns comicis i perquè l'escenari polític, tan incert als darrers anys, potser ho demandera.

Com a conseqüència de tot aquest 'còctel', la voluntat dels ciutadans de la Comunitat ha volgut donar al PP el triomf amb un menor suport de tota la història autonòmica. Ningú abans havia vençut en uns comicis autonòmics a Castella i Lleó amb menys d'un 32% dels vots –31.8 concretament– i molt per sota dels 400.000 sufragis –al voltant de 380.000–. De fet, mancant el recompte d'uns pocs centenars de sufragis dels residents estrangers que ho confirma, és el pitjor resultat del PP -abans AP- en tota la democràcia, inferior fins i tot tant en vots -55.000 menys- com en percentatge -amb prou feines sis centèsimes que a la històrica derrota de l'any 2019, motivada possiblement en part en aquella ocasió per la proximitat amb les eleccions generals.

Pesa una cosa estreta al 'marcador' final entre el PP i el PSOE, si hi ha un precedent encara més emocionant. Va ser el 1987 quan era Aliança Popular la que hi concorria. Després de perdre quatre anys abans amb els socialistes, es produirà un empat tècnic amb triomf per només 5.000 vots (ara han estat 16.000) de la formació dirigida aleshores per José María Aznar.

Victoriós al 'cara a cara'

El resultat va ser un repartiment de 42 procuradors, que va ser desfet finalment gràcies a un acord 'in extremis' amb CDS que va allowar posar-se al capdavant de la Junta que anys més tard seria president del Govern.

En tots els casos, malgrat el configurat del triomf, el PP pot treure pit d'haver estat la formació més votada al 68% dels municipis de la Comunitat. En concret, es va imposar a 1.529 localitats de les 2.248. Mentrestant, el PSOE va vèncer el 483 i, sorprenentment, el tercer partit amb més victòries va ser Sòria ¡Ja!, amb 93.

A més, el partit liderat a la comunitat per Alfonso Fernández Mañueco ha quedat per davant del PSOE en 1.700 municipis -més de set de cada deu-, mentre que els socialistes només han superat el PP en un total de 548. A més, mentre que els els populars han tret el primer lloc als dirigits per Luis Tudanca a 224 localitats, el PSOE remuntava els populars en 87 casos, amb Aguilar de Campoo com el més significatiu.

Mentrestant, el vot de Vox -gran triomfador de la nit en aconseguir 13 escons i gairebé un 18% dels vots- s'ha repartit de manera homogènia a totes les províncies, amb un percentatge d'entre el 15% i el 20% de les paperetes, excepte a Sòria, on la puixança de la formació local Sòria Ja! la va deixar amb un 11,5%.

A les capitals de província, Vox va tenir un rendiment similar al del conjunt de la circumscripció, encara que lleuger per sota. De fet, excepte a les ciutats de Lleó i Burgos, a la resta ha tingut porxos de vot inferiors al de les respectives províncies.

A més, la formació dirigida per Santiago Abascal ha estat el partit més votat a 80 localitats de les 2.248 de Castella i Lleó. L'alcalde de totes, Boecillo (Valladolid), de poc més de 4.000 habitants. A més, ha estat la principal formació del bloc de la dreta, per davant del PP, a 140 localitats, amb Villaquilambre (Lleó), de 15.000 habitants, com a principal. També ha rebut més del 50% dels sufragis en disputa en vuit municipis, tots ells de mida petita. L?alcalde de tots, Villán de Tordesillas (Valladolid) amb poc més d?un centenar d?habitants.