Aquesta funcionalitat és només per a subscriptors
abonat
Als seus 25 anys, el pianista Martín García García ens ha donat ja unes quantes alegries (primer premi al concurs de Cleveland, tercer al concurs Chopin, etc.), però després de presenciar el seu debut a Barcelona amb l'OBC queda clar que això no ha fet més que començar. El gijonés tocava per primera vegada en públic el Primer concert per a piano i orquestra de Txaikovski, i el resultat va ser simplement aclaparador. Tècnica, emoció i control absolut del relat sonor es donen la mà en la interpretació. La lectura és tan profunda com la que podria oferir un savi músic de més de seixanta, però al teclat treu l'ímpetu propi d'un noi de vint anys. En tot moment dominat a la perfecció els clímax i els anticlimax d'aquesta partitura, oferint una tensió, un viatge emocional que és difícil aconseguir amb una partitura tan complexa i alhora tan present als programes.
Martín García es va presentar a Barcelona (i arrasa)
-
música:
Takemitsu, Txaikovski, Bartok -
Intèrprets:
Sr. García García, piano; Ork. Simfònica de Barcelona (OBC). Roderick Cox, director -
Data:
7 d'octubre -
Lloc:
L'Auditori, Barcelona
La reacció del públic va ser d'acord on seguia al guió. Llarguíssima ovació que García va agrair amb quatre propines, una cosa del tot inusual en concerts com els de l'OBC, en què el solista comparteix protagonisme amb l'orquestra al programa. Va regalar, doncs, dos Chopin, un Skriabin i, sobretot, un Mompou d'altíssim nivell. Es va ficar el públic (encara més) a la butxaca amb la quarta de les 'Cançons i Danses' del compositor català més chopinià, que inclou cites de dues cançons populars catalanes, 'A la vora de la mar' i la 'Dansa de Castellterçol '.
Al capdavant de l'OBC, una altra jove promesa, Roderick Cox. Nascut als Estats Units i fundat a Berlín, el 2018 va rebre el premi Georg Solti de direcció, ia Barcelona segurament serà capaç d'abordar un repertori complex amb un gest elegant, sobri però ric en detalls i matisos. El 'Requiem per a cordes' de Takemitsu va extreure el més gran d'aquesta secció de l'OBC i, si bé al concert de Txaikovski hi va haver algun desadjus en algunes entrades i en l'equilibri de plànols, amb el colossal 'Concert per a orquestra' de Bela Bartók va exhibir tota la paleta de matisos que requereix la partitura completa. Segurament els problemes amb Txaikovski van tenir a veure amb la gestió del sempre escàs temps d'assaig i possiblement quedaran resultats a la repetició del concert, dissabte.
Veure comentaris (0)
Informar d'un error
Aquesta funcionalitat és només per a subscriptors
abonat
