“Símbol històric de reivindicació i lluita pels drets socials”, la celebració de Villalar ha estat el context en què l'esquerra social i política de la Comunitat s'ha emparat per “unir-se” contra una “amenaça” en comú: Vox. Is the reason that ahir esgrimien per reviure una dècada després de quedar 'enterrat' per «innecessari» el manifest de la festa de Castella i Lleó que aquest any tornarà a la campa. Una iniciativa que no comparteix des de la Junta, que veu amb aquesta aliança una política de “trinxeres i bàndols” que “cal superar”, va assenyalar Alfonso Fernández Mañueco després de presidir el primer Consell de Govern de la nova coalició.
PSOE, IU, Podem, PCE, UGT, CCOO, Tradecyl i Stecyl van rubricar el document que l'expresident socialista de la Junta, Demetrio Madrid, i la periodista Clara Saavedra, en representació de l'Associació de Periodistes Feministes, llegiran a Villalar aquest 23 d'abril amb l'ànim de “reprendre l'esperit de lluita” comuner contra un executiu que considera “de composició semidemocràtica”.
“Som un Govern legítim”, va respondre Mañueco després del primer dia de rodatge del mateix en què es va mostrar especialment molest amb la iniciativa. En primera lectura, perquè va assegurar que “sempre a la meva vida personal i política he actuat contra blocs i bàndols”, i en segona, perquè “algunes de les formacions que signen aquest document saben que s'una de les persones que es va comprometre a incorporar a la meva formació a aquest manifest”.
"Lamento que això sigui políticament motivat i els sindicats sindicalistes que seran durs", va emfatitzar abans d'assegurar que el seu plantament és el d'actuar des de la Junta "amb paciència, intel·ligència, seguint el nostre camí" i sense acceptar "lliçons" ni dubtes sobre una coalició que, va insistir, que se sosté la “legitimitat de les urnes”.
“Volem un Govern per a tots i qui vulgui autoexcloure's serà la seva responsabilitat. Qui es vulgui instal·lar en polítiques de bàndols haurà d'assumir la seva responsabilitat. Nosaltres seguirem el nostre camí” a “l'alçada de la responsabilitat institucional que tenim”, va dir el president, que demà anirà a la campanya de Villalar, que recupera certes dosis de normalitat després de dos anys de pandèmia que van truncar la celebració multitudinària del V Centenari de la Revolució de les Comunitats.
"Obert"
Aquesta particularitat també ha influït en la voluntat de l'esquerra d'impulsar el manifest en aquesta edició de Villalar amb un document que està «obert» que nous col·lectius i organitzacions se sumin a les seves proclames, encara que alguns ja han rebutjat formar part de ell precisament pel contingut més partidista. En essència, denuncien que els drets i llibertats “conquerits” estan “amenaçats” per Vox, una “força que no creu a la Comunitat”, “tampoc en la igualtat real entre homes i dones”, que “qüestiona amb tints racistes i xenòfobs la immigració” i la “protecció dels drets dels treballadors”, que “persegueix el col·lectiu LGTBI” i que “fa llistes negres amb mitjans de comunicació”.
El Diàleg Social, la modernització de les residències, la defensa de l'educació i la sanitat pública, el Decret de Memòria Històrica o els “endèmics problemes” del món rural són algunes més de les qüestions que el manifest, en què els signants advoquen per “mantenir el diàleg”, la “tolerància” i la “pacífica convivència”. "No podem acceptar que la intransigència d'uns quants porti la majoria a la regressió a èpoques de la nostra història que creiem superades", conclou el text.
Després de la signatura del document, des d'IU, el seu màxim representant autonòmic, Juan Gascón, va afirmar que el manifest, del qual antany també va ser signant el PP, pretén posar en relleu el “consens polític” que existia entorn de les qüestions esmentades que recull el text i que “de sobte arriba un partit i es posa tot en dubte”. Una situació que el seu homòleg de Podem, Pablo Fernández, va postil·lar que fa més necessari que mai es mostrin “units i de la mà” sota el paraigua de “l'esperit comuner” i la “justícia social que representa”.
També contra “els qui posen en dubte tots els avenços socials i democràtics obtinguts” es va manifestar al secretari general del PSOE a Castella i Lleó, Luis Tudanca, que va reivindicar l'herència “d'aquells comuners que van posar la llavor de la premiera revolució a Europa que pretenia que tots fóssim, cada cop, una mica més iguals”, va assegurar després de la signatura d'un document que busca, va dir, reunir el “consens” en una terra que és exemple de diàleg.
