Els indignats oficials de l'esquerra espanyola han criticat el Rei Felip VI per no posar-se drets al pas de la suposada espasa de Simón Bolívar, durant la cerimònia de presa de possessió de Gustavo Petro, nou president de Colòmbia. Els mateixos que dia sí i dia també es cisquen a la Corona, la bandera i els historic i constitucionals símbols d'Espanya, clamen ara com a ploraneres perquè el cap de l'Estat no va retre homenatge a un tros de metall exposat com a relíquia de la religió bolivariana.
La sedicent espasa de Bolívar no és un símbol de l'Estat colombià, ni estava previst que desfilés davant de les autoritats estrangeres convidades a la investidura de l'esquerra Petro. I, en tot cas, fos el que fos, Felip VI, com a titular de la Corona espanyola i cap de l'Estat espanyol, no tenia motiu polític ni històric per sotmetre's a la mitologia bolivariana del nou líder colombià. A més, el Rei d'Espanya no va ser l'únic a romandre assegut. També hi va ser el president argentí, Alberto Fernández.
És cert que en aparença l'assumpte no dóna per a més, encara que l'esquerra extrema espanyola vol allargar la polèmica, perquè el seu objectiu real és la monarquia i no el respecte a un cabdill independentista del segle XIX. Però si cal donar sentit a la polèmica, cal assenyalar que en aquesta campanya contra la Corona espanyola coincideixen els d'Unidas Podemos i els populistes que governen en aquella regió americana, des de López Obrador a Mèxic, fins a Gabriel Boric a Xile, passant per Daniel Ortega a Nicaragua, Maduro a Veneçuela i l'últim a arribar, Gustavo Petro a Colòmbia. Tots ells, només arribar al poder, reinventen la història d'Hispanoamèrica per convertir Espanya en el boc expiatori de les seves pròpies impotències polítiques i així soscavar el llegat comú que uneix les dues ribes de l'Atlàntic. I com qualsevol fanatisme ideològic, el populisme de l'esquerra iberoamericana és una pura contradicció.
Simón Bolívar va estar pres a Managua, l'Havana o Caracas. A qui anomenen 'el Libertador' va anar a burgès potentat, il·lustrat i maçó, que va començar com a liberal i va acabar convertit en dictador a punt d'exiler Europa abans de morir. Per a uns va ser un pare fundador de l'actual Iberoamèrica i per a uns altres, un espanyol traïdor a la pàtria on devia tot el que va ser. Per això és millor deixar-ho com està, a les estàtues i els llibres d'Història, però per això secundar el catecisme de l'esquerra populista iberoamericana hi ha un tros que no s'ha de recórrer.
Aquest episodi sí que serveix per tornar a confirmar quina pasta està feta a l'extrema esquerra que governa amb el PSOE a Espanya. Mai va negar l'oportunitat d'exhibir el seu impuls totalitari i txequista amb insults i denostats a la Corona, alguns tocants amb il·lícits recollits al Codi Penal. Aquestes expressions no són exabruptes individuals ni frases exculpables en el context de la llibertat dexpressió.
És la irrupció d'una ideologia antidemocràtica i anticonstitucional, que sí que realment tingués el poder, perquè posaria fi al règim de llibertats públiques i drets individuals. Per això, el gest de Felip VI significa més que el comportament protocol·lari que li corresponia com a Cap d'Estat. És a dir, l'afirmació de la defensa d'un Estat democràtic davant l'espadó d'una ideologia que busca enemistar Hispanoamèrica amb Espanya. Un cop més, el Rei va saber estar al seu lloc.
