17/11/2022
Actualitzat el 18/11/2022 a les 02:24 h.
Va costar molt arribar a Doha. Vaja que si va costar. L'avió només va endarrerir set hores a Madrid. Els meus companys Pío García i Javier Asprón i un servidor hauríem d'haver arribat a la capital de Qatar al cap de dimecres a la mitjanit i, no obstant, vam aterrar ahir a l'alba després d'un vol molt llarg en què no vam poder fer ull per això dels nervis i la incertesa. At the set del matí el termòmetre marcava 31 graus i ell estava sol ja molt alt, avisant-nos del que ens esperava aquest hivern que és estiu abrasador en aquest racó del Golf Pèrsic. Els nostres registres a l'hotel, dutxa ràpida per aclarir-nos i al metro per recollir l'acreditació al gegantí centre de convencions de la ciutat, reconvertit a casa dels mitjans durant les quatre setmanes del Mundial.
Els periodistes deixem de respirar aquests segons eterns en què els empleats de FIFA recullen a la finestreta tota la nostra documentació i teclegen al seu ordinador en espera de l'ok. Un no pot deixar de mirar la cara per intentar desentranyar si les coses van bé o es poden torçar a 5.400 quilòmetres de casa. Aix quan l'avió es mou i busquem els ulls de les hostesses i els auxiliars de vol per desxifrar si transmeten tranquil·litat o preocupació. Sol ser habitual no haver emplenat el formulari 'x' o no haver baixat l'aplicació 'y' al mòbil. I sense 'x' o sense 'y' no hi ha acreditació que valgui.
Aquesta vegada la forma quadrada. Encara estàvem creixent les credencials quan va observar una aranya gegant al centre del vestíbul. Per un moment vaig pensar que el contrast entre la calor relaxant i l'aire condicionat per a pingüins m'havia jugat una mala passada. Però no, era 'Mamá', germana de qui custòdia el Guggenheim de Bilbao. 'Mamá' ens abraçava només arribar a Qatar.
Informar d'un error
