A la parròquia de Grixoa, del municipi orensà de San Amaro, amb prou feines hi ha dos centenars de veïns censats. Però a primera hora de la tarda d'aquell divendres darrere de l'església de Santa Maria de les Neus estacionat, sense dificultats, quatre tràilers i un camió de suport. Portaven els bartols i un imponent escenari mòbil que els tècnics tindrien un punt en poc més de tres hores. Aquella nit, Panorama congregaria 5.000 persones, de totes les edats, amb un ús espectacular de llums i so. "Per nosaltres, és com portar el Madrid o el Barça", va explicar orgullós a l'ABC José Manuel Rodríguez, el president de la comissió de festes que treballa tot l'any per costar l'amagat d'una orquestra de 'Champions'. La febre no remet. Tot i el cop de la pandèmia, la revetlla gallega continua sent incombustible. El camp de la festa estava ple. A les primeres files, adolescents i joves ballaven els últims èxits. Un noi es va acostar tant al?escenari que li va caure el cubata als peus dels músics. El veterà Lito Garrido, pilar de Panorama des de fa tres dècades, va agafar un drap i, sense deixar anar el micro, va netejar l'abocament immediatament. Al fons, van predominar els pares amb fills. I des d'un turó que vorejava el camp, els veterans més seguien l'actuació d'una privilegiada filera de cadires plàstiques. Radiografia i mostra del públic intergeneracional de la revetlla gallega. No sempre va ser així. A finals dels 90 les festes populars –contades i notòries excepcions– estaven en decadència. Ningú va caure de les regnes de les comissions de festes, els joves no volien saber res i davant de la llotja de l'orquestra només els grans ballaven, pasdobles i cúmbies. Però a principis de segle algunes formacions, singularment Panorama, que amb una déada enrere en tenia prou amb un furgó com a única flota per als seus 'bolos', va començar una carrera desencadenada cap a l'espectacularitat escènica. Va funcionar. Fa una dècada, les grans orquestres es van convertir en un fenomen sociològic, amb milers de seguidors. Fins al punt que orquestres i la majoria de músics tenen ara els seus propis clubs de fans. "El 90% del nostre públic és jove". El podi revetller Insistint en el símil del president esportiu de la comissió de festes, són tres les orquestres que, per públic, posada en escena i pressupost, se situarien al podi revetller. A Panorama l'acompanyarien París de Noia i Combo Dominicà. «Diguem que nosaltres tres som les que omplim els camps», va explicar a ABC José Antonio Blas Piñón, mànager de París de Noia, de qui també va ser cantant des del 1981 fins que, fa quatre anys, una caiguda en una actuació el va obligar a deixar els escenaris. Les formacions de les tres grans van mantenir una cordial rivalitat. Això sí, és habitual el transvasament de músics i cantants de l'una a l'altra. Amics, sí, però el mercat –de fitxatges– és el mercat. A més, el més singular és Combo Dominicà, pel seu origen canari i el seu repertori eminentment llatí. Panorama i París de Noia són similars, encara que una i una altra reconeixen subtils diferències. Mentre que Panorama es caracteritza per l'espectacularitat de les muntanyes, París de Noia, sense renunciar-hi, accentua més el costat musical. El fenomen verbener és indissoluble d'una altra realitat: les comissions veïnals que organitzen i costegen les festes dels seus pobles i llogarets a la vora dels ajuntaments. La de Grixoa, ara capitanejada per José Manuel Rodríguez, n'és un bon exemple. "Treballem tot l'any per a aquest dia", explica a aquest diari poc abans del concert de Panorama. Rifes, dinars i sopars, i fins i tot un bar que obren els diumenges per al vermut i per veure el futbol, són algunes de les seves iniciatives per poder llençar la casa per la finestra un cap de setmana a l'any, en què es deixen uns 30.000 euros. La part més gran, per sufragar la gran orquestra. Panorama, capitanejada per Lito, fa gairebé una dècada que va a Grixoa, amb les excepcions pandèmiques de 2020 i 2021. “I menys un altre estiu que Panorama no va venir perquè tenia una altra actuació”, recorda Rodríguez. Aquell any la seva substituta no podia ser cap altra que París de Noia. “És un orgull portar-les, som uns privilegiats”. En xifres Un estudi de la USC previ a la pandèmia comptabilitzava 292 orquestres, que donen feina a 4.000 persones a tota la Comunitat Aquest sentiment no és exclusiu de les comissions. En altres pobles són els ajuntaments els que corren amb les despeses. L'endemà del de Grixoa, Panorama va reunir a Vilanova d'Arousa (Pontevedra) 10.000 persones, en una actuació sufragada per l'ajuntament. “És un espectacle, la millor orquestra nacional, i el retorn econòmic per al poble és enorme”, apunta ABC Javier Tourís, regidor de la localitat pontevedresa. El rei de les orquestres Un estudi de fa uns anys de la Universitat de Santiago inventariava 292 orquestres i calculava que la indústria associada a la revetlla generava 4.000 empleats i facturava 26,2 milions d'euros a l'any a la regió. Concloïa, parafrasejant el famós tema d'Os Resentidos, que Galícia, en matèria revetlla, era “lloc diferent”. Per estructura, professionalització i independència –gairebé sempre– de subvencions. Però a l'exitós es va convertir en el revetllament contemporani gallec no tot van ser llums. Entre tants watts d'il·luminació, també hi va haver zones d'ombres. I no pas petites. Fa una dècada bona part del sector es va donar de cara amb Hisenda. Molt particularment Ángel Martínez, àlies 'Lito' –no es confon amb el cantant–. L'anomenat 'rei de les orquestres' va arribar a posseir més d'una setentena de formació, entre les quals Panorama i París de Noia, que es van reinventar després i van seguir el seu camí de formació independent. Aquest febrer, l?empresari, va patir un gran deteriorament físic i psicològic, va sortir corrent d?un pont. Ja havia estat condemnat per frau fiscal i tenia una altra causa pendent. Centenars de joves esperen a les primeres files. Falten minuts per començar el concert a Grixoa i la vintena d'artistes de Panorama –music, dancers and fins i tot a trapezeist– s'empolainen al camerino entre rialles i posats per a ABC. El rober és enorme. Es canvia una dotzena de vegades penjant lactuació. José Antonio, conductor de l'autobús que recollia la galeria de geografia i feia part de l'estat, es va retirar unes quantes hores a descansar. “No dormo”, aclareix, amb tants decibels seria impossible. “Sigues les cançons de memòria, i quan en queden poques, em preparo”. Comença l'espectacle: acrobàcies amb foc, balls i una versió de l'èxit de Tanxugueiras per obrir boca: “Ai-la-ra-la-la. Aquesta noite ha 'foliada' (festa)…”. I la nit següent, com gairebé totes les de l'estiu, també.
