SEGUIR
Es mastegava la jugada des de feia setmanes i el escac mat ha arribat ahir dijous. La consultora delegada de l'àrea tecnològica (Minsait) d'Indra, Cristina Ruiz, no ha aguantat més la pressió del president de la companyia, Marc Murtra, i n'ha presentat la dimissió. Amb la sortida de Ruiz, la presidència executiva de Murtra és més a prop.
I és que La Moncloa ha aplicat la piconadora a Indra per donar oxigen i galons al seu home a la presidència, per la qual cosa el CEO de Mindsait ha estat convidat a marxar en pagament la seva rebel·lia contra el desembarcament polític a la tecnològica espanyola.
Així, Marc Murtra s'acosta als poders executius per mitjà dels fets i, per traslladar seguretat al mercat, per Luis aposta Abril, un professional de la casa, fins ara director general de negocis, que passa a ser executiu i amb la responsabilitat de mantenir les constants vitals d'una empresa que és conquerida per la Moncloa.
Des del Govern van alertar que no es podia repetir una caiguda de l'acció com ja va passar amb l'arribada de Murtra i que hauria d'enviar senyals de confiança als inversors. Per això arriba Abril, un ex-McKinsey discret i eficaç que posa el punt de coneixement tècnic a una companyia on els 'encastats' polítics van des del president als consellers passant pel director de comunicació.
Segona sortida en 20 dies
Aquesta sortida es va produir tot just 20 dies que el director general corporatiu i director financer de la companyia, Javier Lázaro -també de la corda de l'anterior president destituït per La Moncloa, Fernando Abril-Martorell- anunciés que deixarà el lloc a júnior finals. Aquest directiu era l?encarregat de coordinar tasques entre els dos CEO d?Indra, nomenats pel consell per exercir executius i no deixar-lo en mans del president imposat. El polític català va tenir la seva recompensa perquè va ser un dels pocs socialistes que van donar suport a Sánchez perquè presentés les primàries del PSOE després de ser expulsat del partit, si bé tots dos es coneixien d'una etapa anterior, i que l'actual president del Govern va ser el coordinador del grup d?economistes que assessoraven Zapatero, grup en què estava, com pensant cap, Murtra. L'Executiu, a més, manté al consell d'administració d'Indra l'exministre socialista Miguel Sebastián i l'exdiputat -també del PSOE- Antonio Cuevas.
L'anunci de Lázaro va tenir una reacció immediata a l'acció: un 6% a la baixa. Per això, en aquesta ocasió es van trobar apostar per Abril, que ha estat l'únic nomenament professional de la casa, la resta, fins al president Pedro Sánchez, polítics, el que es rebran, pensen a l'entorn de Moncloa, amb aplaudiments al mercat.
Propera batalla: la junta d'accionistes
Ara queda la incògnita de si l'altre CEO, Ignacio Mataix, seguirà els passos del seu col·lega Ruiz o aguantarà el xàfec al capdavant de l'àrea de Defensa i Transport d'una empresa estratègica que es va observar amb mil ulls dins i fora d'Espanya i per a la que no falten candidats a les necessitades files del sanchisme.
La propera batalla per l'Execució Espanyola i el seu 'soci' a Indra, tindrà lloc a la pròxima junta d'accionistes, al juny, en què està previst que Murtra prengui el control executiu després de la reordenació accionarial.
Assalt del Govern a les empreses públiques
Com publica ABC, el Govern de Sánchez va prenent posicions en el teixit productiu, sobretot en empreses públiques i semipúbliques, però també privades. En aquest sentit, a partir del 2020 ha anat situant als consells d'administració i equips directius en què poden influir en persones finsos.
El Govern ha aprofitat la pandèmia per prendre posicions i ha entrat a 29 empreses i ara pretén al capital d'Indra, operació que forjaria a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). A través d'aquest holding públic, l'Estat controla altres grans empreses com Correos i Navantia, inclosa la participació a Enagás, Red Electric i la propietat Indra, inclòs l'Ibex 35.
L'arribada a la presidència d'Indra de Marc Murtra, vinculat també al PSC, n'és un exemple en aquest procés de col·locació de sons a Sánchez. No obstant això, aquest motiu va provocar una petita rebel·lió al consell d'administració i es dissoldrà dels poders executius.
En el cas de la Sareb, l'anomenat banc dolent que es va crear per absorbir els actius tòxics immobiliaris de la banca, l'accionariat de la companyia va quedar en un primer moment el 54,1% en mans de bancs i asseguradores i el 45 9% a mans del FROB, és a dir, l'Estat. Però aquest equilibri ha canviat i el FROB ha anunciat fa menys de dos mesos que ha adquirit petites participacions d'asseguradores i bancs que permeten superar el 50% del capital de la Sareb i convertidor s'accionista de referència.
