Les consultes per idees suïcides a la infància es multipliquen per 18.8 en l'última dècada

laura peraitaSEGUIR

Durant l'any 2021, la Fundació Anar, entitat sense ànim de lucre dedicada a la promoció i la defensa dels drets dels infants i adolescents en situació de risc, va atendre 251.118 peticions d'ajuda a través del telèfon o xat —xifra que suposa un Increment del 50.9% respecte al 2020— i va tractar 4,542 menors d'edat per ideació suïcida, autolesions o intent de suïcide. Diana Díaz, directora del telèfon Anar, va considerar durant la presentació de l'Informe Anual Telèfon/Chat Anar 2021, que “estem parlant de molt patiment, del que hi ha a cada nen i família darrere de cada cas, de cada xifra. Les peticions d'ajuda s'han multiplicat per 18.8 durant la darrera dècada”.

I és que, tal com asseguren, els problemes de salut mental dels menors han desaparegut un 54,6% el 2021. El creixement més preocupant, a més de ser el més greu i amb pitjors conseqüències per als nostres joves. És un fenomen del qual, els últims anys, Anar adverteix la societat pel seu alarmant creixement i que el fenomen Covid no ha fet més que agreujar-lo. No és fàcil que els menors vulguin parlar d'aquest assumpte, però gràcies a la perícia dels psicòlegs que atenen les trucades detecten i identifiquen aquest tipus de situacions”, puntualitza.

«Fa unes setmanes que no fa ganes de res, i no puc anar a l'institut per l'ansietat… tampoc vull fer activitats, només tinc ganes de morir-me». “Avui va intentar suïcidar-me, em pots donar una raó per viure?”. Així es van confessar alguns adolescents a través del telèno Anar demanant ajuda.

augment de les autolesions

Al costat del suïcidi, que ha experimentat el més creixement preocupant atesa la gravetat de les seves conseqüències, les autolesions s'han multiplicat per 56 en els darrers 13 anys (amb una taxa de creixement de +5.514%), passant de 57 casos atesos a través de Les Línies d'Ajuda el 2009 a 3.200 el 2021. Un altre factor informat informa que en el 52,2% dels casos, els menors d'edat sobrevivien al si de famílies que presentaven problemes greus de salut mental.

Per la seva banda, els trastorns d'alimentació van créixer un 154,7% el 2021, el dol un 138,9%, els símptomes depressius/tristesa un 31,5%, les addiccions un 41%, la baixa autoestima un 27,9% i l'ansietat un 25,6%.

For Diana Díaz també és molt preocupant la violència envers els menors, en les dotze tipologies. “Encara que la majoria de les famílies són molt protectores amb els seus fills, n'hi ha que recorren a la violència com a fórmula per resoldre els seus conflictes a la llar a través del maltractament físic (que augmenta fins a 2,282 casos) i psicològics (1,795 casos) o la violència de gènere (3.440 casos). De la mateixa manera, també ha despuntat l'abús sexual en un 80,9% amb 1.297 casos i va resultar molt significatiu que el 10% dels abusos sexuals a menors es va produir en grup”.

Benjamí Ballesteros, director de programes d'Anar, va dir que “el 2021 el 45,9% dels problemes atesos han estat urgents i només el 13,4% ha tingut un nivell d'urgència. Si tenim en compte el que ha passat els tres darrers anys, s'avalua una pauta ascendent dels problemes que requereixen atenció urgent. De fet, del 2019 al 2021, els problemes d'urgència alta s'han incrementat 17,3 punts percentuals. Per contra, les qüestions ateses d'urgència baixa han anat baixant en aquest període de temps”.

Per què està afectat la salut mental?

Per a Ballesteros, entre les principals causes que han motivat una mala salut mental destaquen les següents: la soledat acompanyada, produïda per les noves formes de comunicació i les tecnologies, la manca de referents emocionals, els problemes de comunicació, la major exposició a la violència a través de la tecnologia i altres problemes greus com el coronavirus i, de fet, la Guerra d'Ucraïna. Tot això afavoreix l'aparició de problemes psicològics, socials i econòmics que augmenten la frustració, la desmotivació, la incertesa, el malstar i, de vegades, la seva desesperació. Tot això incideix que l'adolescent ho expressa utilitzant en ocasions mecanismes d'autoregulació emocional perjudicials per a la salut com són les idees i les intencions de suïcidi, autolesions, trastorns d'alimentació, etc.

Va afegir que els adolescents, pel que indiquen als seus relats, “compten actualment amb menys referències externes i menys reforços i estímuls positius fora de casa, que són necessaris per al seu desenvolupament. Es relacionen menys amb els seus iguals, fan menys activitats d'oci i temps lliure, cosa que repercuteix en el seu estat emocional”.

Com prevenir el patiment a la infància

Els responsables d'aquesta organització assenyalen una sèrie de necessitats:

—Augmentar els recursos especialitzats i un nombre més gran de professionals destinats a atendre temàtiques de més sensibilitat i risc per a la seva salut: suïcidi, autolesions, abusos sexuals, addiccions a tecnologies, perquè no hi ha tanta demora en l'atenció.

-Reduir les llistes d'espera i la freqüència de les cites.

—Necessitat de formació professional. Major sensibilitat i credibilitat dels testimonis per part dels professionals.

—Implication del propi professorat per desenvolupar emocionals competències i que el centre escolar est un observatori privilegiat, així com el centre de salut.

—Regular l'accés pels infants i adolescents a Internet i mitjans digitals per evitar que es vegin exposats a determinats continguts.

-Per sota de 16 anys no poden accedir a la xarxa sanitària per si mateixos i si no hi ha una família protectora, que hagi identificat la necessitat que aquests i aquests rebin assistència psicològica, es queda fora de l'atenció.

—En famílies on els progenitors estan separats, i el nen i adolescent necessita assistència psicològica, si hi ha conflicte entre tots dos progenitors i un d'ells es nega o resisteix, han d'acudir al procediment legal per manifestar la seva discrepància en qüestions de pàtria potestat, demorant la urgència que el nen adolescent sigui esperat i rebi lassistència psicològica necessària. Aquest tema encara és més greu quan són víctimes d'algun tipus de violència filioparental, on el progenitor es nega que el nen o l'adolescent pugui ser valorat i tractat.

Informació d'interès per a aquells que necessitin ajuda:

-Telèfon Anar: 900 20 20 10

-Anar xat: xat.ANAR.org

-Telèfon Anar de la Família i els Centres Escolars: 600 50 51 52

-Telèfon Anar per a casos de nens desapareguts: 116.000