Les aficions es mofen del Barcelona com a càstig pel cas Negreira

Una manida asseveració al món de l'espectacle assegura que “el públic és sobirà” i, per tant, té dret a opinar i manifestar que pot censurar les actuacions dels protagonistes pels quals paga per veure'ls actuar. Si el gol d'Andrés Iniesta a la final del Mundial de Sud-àfrica la va suposar al manxec un continu homenatge a tots els estadis d'Espanya, dels quals va sortir aplaudit la temporada 2010-11 com un agraïment per cosir la primera estrella a la samarra de la selecció, l'explosió del cas Negreira té conseqüències fatals per al Barcelona a nivell d'imatge.

Amb el cas al Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona després de la quarella de l'exàrbitre Estrada Fernandez i la denúncia de la Fiscalia, l'honradesa de l'estament arbitral i el mereixement dels títols aconseguits pel club blaugrana estan en dubte, cosa que ha convulsionat els fonaments del futbol espanyol. Un escàndol que també ha caldejat l'estat d'ànim de les aficions, cosa que ha generat diversos moviments de protesta que estan posant en pràctica als camps que el Barcelona.

Si un final dels anys 70 i principis dels 80 estén la cançó “Así, así, así gana el Madrid” (després d'una polèmica trobada de l'equip blanc a El Molinón) cada vegada que sorgia qualsevol jugada dubtosa que afectés el club merengue, les últimes setmanes de les torçades d'altres equips han començat una protesta amb mofa contra el Barcelona per la contractació de l'exàrbitre José María Enríquez Negreira, entre el 2001 i el 2018, va ser vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres. Una relació que ha provocat les sospites sobre la imparcialitat del col·lectiu arbitral a l'hora de dirigir els partits del Barça i dels seus directors rivals.

Als prolegòmens del partit de la Copa del Rei entre l'equip blaugrana i el Reial Madrid de la setmana passada, els voltants del Bernabéu van quedar coberts de bitllets de 500 euros en què apareixia estampat la cara de Joan Laporta. Aquesta trobada es va convertir en la plataforma perfecta perquè els madridistes protestessin davant del silenci institucional que guardava el seu club. Al crit de «corrupció a la Federació», milers d?aficionats blancs es van presentar a les portes de l?estadi, amb pancartes contra el CTA i la RFEF i van llançar les entrades.

Entrades a San Mamés

Aquesta iniciativa tindrà continuïtat aquest diumenge a San Mamés i, possiblement, des d'ara també a molts dels campaments que encara li queden per jugar al club català. La IC Herri Harmaila, un dels grups que van ocupar la grada d'animació a la Tribuna Nord de l'estadi bilbaí, ha demanat llançar al camp bitllets impresos per l'ocasió com a format de protesta. Aquesta associació ha habilitat un enllaç des del qual poden descarregar una simulació de billets on apareixen l'escut del Barcelona, ​​el signe del dòlar i la paraula màfia. “Descàrrega, print i truca'ls pel seu nom. Màfia. El cas Negreira no és res més que la punta de l'iceberg. Al minut 30 del partit del Barça mostra'ls el teu enuig”, apunten.

Una iniciativa irònica i cridanera que no s'espera que afecti negativament els jugadors que pengen del partit malgrat l'ambient hostil que trobaran. “És un tema que preocupa i ocupa…és pregunta per al president. Ell diu que estiguem pel futbol i en això estic. No en parlem. No crec que ens perjudiqui. És un partit i estem concentrats en estratègia... no hem parlat de res més. Guanyar o perdre no depèn del que passi a la grada sinó del que passi al camp”, va assegurar ahir Xavi Hernández, conscient que cal sumar els tres punts després de la victòria del Reial Madrid davant l'Espanyol i que situa l'equip blanc a sis punts per sota a la taula.

Ernesto Valverde tampoc creu que el Barcelona acusi l'enrenou que s'ha format pel cas Negreira: “No veig gaire afectat l'equip al camp. Si es retiren tercers o quarts, igual, però són primers i estan destacats. Als grans equips sempre hi ha molt soroll al voltant per parlar, però a nosaltres ens toca centrar-nos en l'aspecte esportiu. El llançament de butlletes? La gent és lliure d'expressar-se com cregui convenient, però nosaltres ens centrem en el que passa al camp”, assegura.