Poc o res venen de gust els partits a les deu de la nit en dies laborables. Són tan apassionants com el futbol dels dilluns: no hi ha l'ànim de l'ésser humà dissenyat per gaudir si les obligacions es guarden a tocar. El Metropolità, savi, va mostrar massa butaques buides -com aquelles fredes nits d'Europa League al Calderón-, però l'Atlètic va travessar tal moment de felicitat que només un instant va trigar a tornar l'esforç als presents. Va xiular l'inici Soto Grado, el centellejant Molina va reivindicar un possible penal d'una Arzamendia passat de frenada i, a la jugada següent, Griezmann, el futbolista que eleva l'Atlètic a un nivell superior, va decidir matar un partit que amb prou feines havia nascut.
-
Atlètic de Madrid: Grbic; Molina (Doherty, min.86), Witsel, Giménez, Bell, Carrasco (Correa, min.64); De Paul, Koke, Lemar (Reguiló, min.72); Griezmann i Morata (Barrios, min.71).
-
Cadis: Ledesma; Carcelén, Meré, Mbaye, Arzamendia; Diarra (Lozano, min.46), Bongonda; Alcaraz, Àlex Fernández (José Mari, min.61), Allunyo (De la Rosa, min.72); i Negredo (Ramos, min.61).
-
Gols: 1-0, min.2: Griezmann. 2-0, min.27: Griezmann. 3-0, min.49: Morata. 4-0, min.57: Carrasco (p). 4-1, min.72: Lozano. 5-1, min.73. Molina.
-
Àrbitre: Soto Grado (C. Riojano). Va amonestar amb targeta groga Carrasco (min.21), Lemar (min.37), Molina (min.45) a l'Atlètic de Madrid; ia Diarra (min.16) i Alejo (min.38) al Cadis.
Corria encara el minut u de partit quan Carrasco va acumular una infinitat de rivals al voltant ha sabut finta permanent al pic esquerre de l'àrea. El belga va frenar la marxa, va aixecar el cap i va trobar un home que fa de la col·locació un art. El fi era obvi: xut amb l'esquerra de Griezmann enganxat al pal dretà de Ledesma. 1-0; en un parpelleig, els blanc-i-vermells ja caminaven costa avall.
Poc importava i que el Cadis estava immers en la lluita per eludir el descens, Griezmann, al so del seu enorme any, tenia un somriure dibuixat a la cara. El gal canalitzava tots els atacs locals, canviava el ritme del joc al seu gust, posava pilotes de gol a Morata, tirava desmarcatges Lemar i Carrasco… Era alhora el millor davanter i el millor migcampista de l'Atlètic. Quan millor ho va passar Antoine, una bella paret al primer toc amb Lemar li va assistir per al segon. Encara quedava més d'una hora de joc; el Cadis intuïa el malson.
La tornada de vestidors no va variar gens ni mica la narrativa de la trobada: Ledesma seguia empetitint aigües perquè l'Atlètic s'havia instal·lat a viure a la seva àrea. Tal era la superioritat, que Hermoso -a saber per què era a l'àrea-, com si fos Diego Ribas, va trepitjar la bola en un vesper d'uniforms grocs i va posar una passada perfecta a Morata perquè l'exmadridista superés finalment el meta argentí .
El resultat posava fi a la poca incertesa que quedés, però aleshores, en una dubtosa mà d'Alcaraz, va arribar el primer penal a favor de la temporada blanc-i-vermella. El Metropolità va celebrar amb ironia i Carrascó no va errar el llançament. Així mateix, amb 4-0 i un patiment enorme, Lozano va reduir distàncies amb un golàs per l'escaire. Tant era, però quin tret tan bonic. Just després, Molina va tancar la golejada. En una nova nit feliç al Metropolità, l'Atlètic pujava a la segona posició de Lliga. Per davant del Reial Madrid.
