La repressió contra els manifestants a Iran ha entrat en una nova fase, més perillosa i décontrolada. L'ús a les zones kurdes de la Guàrdia Revolucionària, la branca de les Forces Armades de l'Iran creada per protegir el sistema teocràtic de la República Islàmica, ha augmentat l'escalada de violència a la regió i ja té un nombre creixent de morts.
Tot i les dificultats en les comunicacions, amb els freqüents talls d'internet, com dilluns passat, els activistes estan denunciant l'agreujament de la repressió per part del règim jomeinista a les regions kurdes de l'Iran. Aquests mateixos activistes acusen les forces policials de desplegar helicòpters i armes pesades. Els vídeos que circulen per les xarxes mostren com les autoritats estan ampliant els atacs a aquesta àrea. Les imatges mostren desenes de persones corrent, intentant protegir-se dels tirotejos intensos.
En aquest vídeo es poden apreciar algunes preses i abandonaments al carrer. Les xifres que aquesta escalada de violència està deixant són dramàtiques. El grup de drets humans, Hengaw, amb seu a Noruega, és l'organització que s'ha encarregat de monitoritzar els abusos del règim al Kurdistan iranià. En la publicació de Twitter, va publicar les seves imatges setmanals del que, asseguren, les seves forces estatals es van dirigir a les ciutats de Bukan, Mahabad i Javanroud a la província d'Azerbaidjan Occidental, donant segons les activistes de rebuigs humans consultades per ABC, “existeixen evidències que el Govern de l'Iran està cometent crims de guerra”.
Des de l'inici de les protestes el 16 de setembre passat, més de 5.000 persones estan desaparegudes i almenys 111 han mort a mans de les forces estatals, entre ells 14 nens, va certificar Hengaw.
Tortures i aplanaments
Diversos informes d'aquesta organització han posat de manifest les formes de repressió que aniran duent a terme les forces del Govern: forma sistemàtica”, denuncien des de Hengaw.
Poc se sap de les persones desaparegudes, per què se les van emportar o on. No han pogut tenir contacte amb les seves famílies o amb els seus advocats, “però el que sí que sabem amb certesa és que es troben en la situació més horrible i que estan contravenint les tortures més brutals”, va comentar el portaveu de l'organització Awyar.
Segons aquesta organització, almenys hi ha coneixement de sis casos de tortura que han acabat en la mort dels detinguts. La brutalitat de la Guàrdia Revolucionària contra els manifestants va quedar advertida en els detalls relatats pels metges i els familiars dels desapareguts. “En la majoria dels casos, aquestes persones van ser copejades amb objectes pesants, sobretot amb porres al cap. Han aparegut amb tots els ossos trencats”, expliquen.
L'avís de les autoritats iranianes a les zones kurdes no és una cosa nova. Aquesta regió, on hi viuen quatre milions de persones, limita amb Turquia i l'Iraq i “té una gran història de resistència contra la República Islàmica”, apunta Awyar, una jove activista iraniana que viu refugiada a Noruega. "Des del primer dia del seu govern i després de la revolució del 1979, el Kurdistan sempre es va oposar al règim i el Govern va declarar la guerra contra els kurds", recorda l'activista.
Per part seva, fonts de la Guàrdia Revolucionària, van assegurar ahir que seguiran els seus bombardejos i atacs amb drones contra grups Kurdos a la regió semiautonoma del Kurdistan iraquià fins a "eliminar" l'amenaça que suposen, enmig de les crítiques de l'Iraq per violacions de la seva sobirania en aquestes operacions, segons recollia l'agència iraniana de notícies Tasnim. Sumada té aquesta històrica rivalitat entre les zones kurdes i el Govern de Teheran, l'origen d'aquesta protesta va ser a la ciutat de Saqqez, al Kurdistan iranià, de la que era la jove Kurda Mahsa Amini.
Va ser la mort d'Amini mentre estava sota custòdia de la Policia de la Moralitat per no portar ben posat el hijab, cosa que poques vegades diguessin prou i sortissin als carrers a protestar sota lemes com “Dona, llibertat i vida” o “ Mort al dictador”.
Clima polític i social
Les autoritats iranianes han lluitat per sufocar el moviment de protesta, que des del principi va desafiar el vel obligatori per a les dones. Però ara han fet un pas més i ja demanen un canvi social i polític a tots els estaments de l'Estat iranià. El lideratge de l'aiatol·là Ali Khamenei està enfrontant el seu major defiament des de la Revolució Islàmica del 1979, amb dos mesos de manifestacions violentes, que s'han estès per tot el país.
Les forces iranianes han respost amb una repressió que, segons el grup Iran Human Rights, amb seu a Oslo, ha deixat almenys 342 morts, mitja dotzena de persones ja sentenciada a més de 15,000 arrestats. Amnistia Internacional i Human Rights Watch van exigir ahir als estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU que estableixin “amb urgència” un mecanisme de recerca i restitució de comptes a l'Iran per fer front “a l'alarmant augment dels homicidis i violacions dels drets humans”.
