Està agitat aquests dies José Luis González. Feliç perquè vestida dels 1.500 metres. Feliç perquè parla dels Mundials d?atletisme. Han passat 35 anys des que aquest atletisme irrepetible, un talent sense límits de cap mena, va guanyar la primera medalla mundialista als 1.500 metres. La plata de Roma 87, de Steve Cram. – Com recorda la plata del 1987? – Amb afecte, amb alegria, amb responsabilitat. Prepareu els Mundials a Navafría, sadly cremada aquests dies, a la Boca de l'Ase i baixava a fer la pista a Segòvia. Feia un any que era boníssim, amb moltes victòries per Europa, però anava amb responsabilitat, perquè, pel meu caràcter, sabia que hi havia periodistes que m'esperaven, que em podien cruixir. En realitat anava calmat. – Com va ser aquella competència? – Les eliminatòries eren al matí, a les deu, però jo despertava a les 5.30 i feia el primer escalfament, per activar-me, suau, a cinc minuts el quilòmetre. Després cap a un altre escalfament a l'estadi. Tot això és fonamental, és el que jo anomeno el noven carrer, el que no es veu. Jo ja tenia 29 anys, experiència, i el més important: automatisme a la competició. – Va canviar alguna cosa aquell any? – Ja sigui. El menjar. Va incorporar la pasta i l'arròs blanc, que no em van agradar. No em saben res, però prenia hidrats per a l'endemà. Jo només pesava 61 quilos per al meu 1,80. In Roma em costava dormir, sempre estranyava el llit a les competicions i de vegades em portava el coixí. “Amb la plata es va disparar el meu hidden; va començar a guanyar 9.000 euros per carrera» – Quina va ser la seva sensació en creuar la meta segon? – Va ser una gran desil·lusió aconseguir la plata. Jo vaig sortir en aquella final per ser campió mundial. Després s'especifica valorar-ho. I el meu amagat va desaparèixer. Va començar a guanyar 9.000 euros per carrera. Abascal i jo obrim el camí a l'atletisme professional a Espanya. – Eren altres tàctiques, impredictibles. – Allò era més bonic, no com ara. No sabia com seria la carrera. Ara surten els de Kenya i el noruec i no hi ha estratègia que valgui. La meva tàctica era estar quiet, calli un i la menor despesa possible fins a la campana. Jo sabia que en els darrers 100 podia batre qualsevol. també et pot interessar estàndard No futbol Un xeic kuwaitià, un arbitre ucraïnès i un misteriós maletí: embolic mundial a Espanya 82 ÁNGEL LUIS MENÉNDEZ estàndard Si El relat Juanma Rodríguez – Anem a Oregon. Parli'm de la final del 1.500. – Es nota que Ingebrigtsen és una excel·lent atleta? Però és molt dolent a les estratègies. No ha de deixar que els kenyans es posessin al capdavant. Ho va haver de fer, molt abans del 700 i amb un ritme més dur encara, perquè si no, t'aguanten tot i precisament ell no té punta de velocitat per arrencar al final. A ell la plata no li val. Aquest any no està en estat de gràcia i cal no oblidar que els britànics estan educats per guanyar. Per això va ser derrotat. – Katir ha guanyat el bronze. Què en pensa? – Corre com a mi m'agrada. Amagat i apareixent a la campana. Venia amb càmera perquè es va estavellar a Tòquio. Ell és dels que surten enrere, buscant cadàvers. Amb é i amb García Romo tenim un gran futur. “Romo és molt bo, ho tindria al costat del Cacho ia mi; m'ha tornat boig» – García Romo va ser quart. Com ho va veure? – Va córrer fenomenal. És molt bo, ho posaria al costat del Cacho ia mi. Es mou bé en cursa i això és important. Jo a Abascal solia dir que quan Ovett el tirava a terra era culpa d'ell, no d'Ovett. Mario ha bregat als Estats Units, a la milla, a la duresa, al cartell de quatre voltes. Sap agafar velocitat de creuer i que no l'interrompin. A Higuero jo solia dir que no canviés tant de ritme, que això ho desgastava. Romo fa això perfecte. Al carrer un, a prop de la ratlla del carrer dos, en sap molt. Jo no el coneixia, però és molt bo, domina allò tàctic. Té intel·ligència de carrera. Sabia que havia guanyat el Nacional, però no veig els campionats d'Espanya. Veig coses grans. La realitat és que Mario ha vult boig. Crec que ha de guanyar l'Europeu. Ja ha fet 3. Però és clar, i ara? quin progrés us espera? 3:28? – Nacho Fontes va ser onzè. – Ho vaig veure correcte. Una viola notable. Funciona bé en quadrat. – Adel Mechaal finalment va renunciar al 1.500 pel COVID… – El van seleccionar de manera correcta. Un cinquè als Jocs Olímpics ha de ser seleccionat sempre. Ell és una atleta de 3.000 metres, però haurà de patir-ne al 5.000. Ho ha de fer abans que Katir perquè té menys punta de velocitat. De tota manera aquest any perquè no està tan bé Mechaal. -¿Com veu l?atletisme espanyol? – Doncs portem dues medalles però la veritat és que ens falta densitat. A més de la meitat de les proves no hi apareixem. Tot just se'ns veu al Mundial. – Surten molt bons cronos als 1.500 metres aquest any. – Jo crec que amb les 'bambes' d'ara, com diuen els catalans, cal sumar 2.5 segons a totes les marques. Per això baixa de 3:30 amb tanta facilitat. MÉS INFORMACIÓ notícia No Jornada nefasta; Mechaal i el duo del 800, fora de les finals notícia Si El gran anhel de Mo Katir notícia No Katir, bronze al 1.500; segona medalla per a Espanya – Va ser al fil de la polèmica fa res. Aquelles declaracions sobre Nadal i el seu costum de parlar de les seves lesions… – És que estem en un terreny molt xovinista. La meva bandera és el talent, no el país on visc. Quan vas a una competició ja no has de dir res.
