SEGUIR
L'Estratègia de Descarbonització de Llarg Termini d'Espanya, aprovada pel Govern el 2020, suposa que s'ha aconseguit l'eliminació dels combustibles fòssils, que per si mateixos són responsables del 10% de les emissions reals. Això vol dir que el 2050, Espanya, igual que la UE, serà significativament menys dependent de la quantitat de combustibles fòssils que venguem a Rússia.
Aquest pla que es va haver de desenvolupar al llarg de tres dècades, de cop i volta s'ha vist desestabilitzat per l'astuta invasió d'Ucraïna. La raó del qüestionament actual és política i moral -es tracta de castigar Putin per l'agressió-, però podria haver estat d'un altre tipus. Per exemple, si s'hagués produït un desviament greu als objectius
de mitigació del canvi climatàtic, els experts haurien proclamat l'emergència climàtica i ens haurien demanat encara més la decarbonització i fer més sacrificis.
Això de Putin, aleshores, no ha fet més que comprimir els terminis per aconseguir un objectiu que i ens havíem fixat que era escindir dels combustibles fòssils. Tot i això, la reacció del Govern espanyol ha anat en sentit contrari: el primer ha estat subsidiar el preu dels combustibles per intentar baixar-ne el preu i no deprimir la demanda i molestar els consumidors; el segon, demanar-li a Brussel·les que la permeti el preu del gas a l''illa energètica'.
Cal preguntar-se aleshores: Quin tipus de polítiques econòmiques tenia pensades el Govern de Pedro Sánchez i la vicepresidenta Teresa Ribera per fer realitat la seva estratègia de transició energètica si quan presenta una conjuntura favorable per aplicar-la no fa altra cosa que actuar-hi en contra?
El que ha quedat clar és que ningú a Espanya no està preparat per als sacrificis que demani la guerra o la transició energètica. Ni tan sols els pacifistes ni els ecologistes. La incoherència que exhibeix el Govern i només s'explica per l'arrelat oportunisme de Pedro Sánchez mesures, acostumat a mostrar la seva cintura i joc de cames en cada ocasió. [protegit per correu electrònic]
