La Reial Acadèmia Gallega va dedicar el Dia de les Lletres Galegues 2023 a Francisco Fernández del Reg (Vilanova de Lourenzá, 1913 – Vigo, 2010), va informar la RAG. El ple de la institució, reunit aquest dissabte en sessió comuna, recordarà homenatjar-lo el proper 17 de maig, quadrant amb la celebració del seixanta aniversari del primer Dia das Letras Galegas, del qual va ser inspirador, i els cent deu anys del seu naixement.
Part de la nova generació d'intel·lectuals que van donar continuïtat a l'ideari del Grup Nos, Francisco Fernández del Riego va ser un lluitador cultural incansable que ha convertit en una autèntica institució del país, respectada per tots i oberta a les diverses manifestacions del galleguisme. Va ser una de les figures centrals del galleguisme progressista i clau de la resistència a l'exili interior penjant del franquisme, amb una trajectòria polifacètica i prolífica que va abastar des de la política, la creació i la crítica literària a l'edició. Al començament dels anys 50 va ser un dels fundadors de l'Editorial Galaxia, empresa que va exercir un paper central en la resistència cultural de Galícia durant el franquisme, i en la darrera etapa de la vida va presidir la Reial Acadèmia Galega (1997-2001) .
Francisco Fernández del Riego va ingressar com a part del número de la RAG l'any 1960. Molt anys després, la institució ho va dedicar a Rosalía de Castro, al centenari de Cantares Galegos, el primer Dia das Letras Galegas, una proposta que, amb el Suport de les firmes dels acadèmics Hierro Couselo i Gómez Román, havia presentat al ple aquell nou acadèmic ple d'ànsies renovadores, que comptava i amb una sòlida història de compromís amb la llengua i la cultura gallegues i la modernitat. Ho havia demostrat amb claredat des dels anys d'estudiant a Santiago de Compostel·la durant la II República. Amb només 20 anys, els seus companys l'havien triat per pronunciar el discurs de representació de l'alumnat a la inauguració oficial del curs 1933-1934, en què demanava una universitat focus de modernització i galleguització de la societat.
Fora de les aules, havia estat membre del Partit Galleguista, secretari general de la Federació de Mocitats Galleguista i, posteriorment, parteix del Seminari d'Estudis Gallecs. A l'etapa compostel·lana, també va participar en la redacció de diaris com a articulista, redacció de manifestos, pronunciació de discursos i conferències, participació en la constitució de Galeuzca i formant part del primer moment a la comissió encarregada de redactar el projecte de l'Estatut de Galícia. La seva activitat va ser tan gran que Ramón Piñeiro va arribar ha qualificat com “una de les manifestacions més vibrants del pensament galleguista d'aquells anys”.
La seva obra escrita, que va tocar gairebé tots els gèneres, va ser immensa, començant per les seves col·laboracions a pràcticament tots els diaris de Galícia ia les revistes més representatives de l'interior i de la diàspora. Possiblement el seu número, fins i tot sense catalogar, superi el miler d?articles.
Va participar en nombrosos llibres, propis o col·lectius, en què a tota hora signava amb els pseudònims Salvador Lorenzana, Cosme Barreiros, Adrián Solovio o Adrián Soutelo. Al camp de l'assaig, gairebé sempre sobre la producció literària gallega, capacitat, entre altres títols, Galícia no esclato (Buenos Aires, 1954), Història de la literatura gallega (Vigo, 1951), Esculma de poesia gallega. Ossos contemporanis (Vigo, 1955), Esculma de poesia gallega. O secle XIX (Vigo, 1957), Lletres do noso tempo (Vigo, 1974), Diccionari d'escriptors galecs (Sada, 1990) o Sinais dunha cultura (Pontevedra, 2003).
La literatura de viatges és un altre gènere que va cultivar en volums com As peregrinaciones xacobeas (La Corunya, 1983), A pegada das viaxes (Vigo, 2000), Portugal del nord (Vigo, 2000), la sèrie Vigo, Pontevedra, Ourense i la Corunya , sentimental (Vigo, 2001-2003) i Lourenzá (2004). Va escriure, així mateix, monografies sobre diversos autors de la cultura gallega, com A xeración Galaxia (Vigo, 1996), O senyor da Casa Gran de Cim de Vila (Ourense, 1988), Antolín Faraldo, o gran somiador (Vigo, 1998) , Amb Pondal a Bergantiños (Sada, 2001) o O Pare Sarment i Galícia (Vigo, 2002), i la novel·la O cec de Pumardedón (Vigo, 1992). De caràcter autobiogràfic, cal anomenar O riu do tempo. Unha història viva (Sada, 1990) i Camiño caminat: memòries (Vigo, 2003).
La seva trajectòria va ser reconeguda en vida amb nombroses distincions, entre elles el nomenament de doctor honoris causa de la Universitat de Vigo, el Premi Trasalba, o la Medalla Castelao.
