“De petit tenia molta energia i necessitava un esport on pogués canalitzar-la, a més d'altres circumstàncies que no vénen al cas. Per això em vaig decantar pel karate”. Amb els seus 190 centímetres d'alçada, gairebé 98 quilos de pes i una veu greu, Rodrigo Hernández Fermín imposa a les distàncies curtes.
Com qui diu, aquest esportista de 20 anys ja està vetllant abans de viatjar dilluns a Konya, la ciutat turca d'un milió i mig d'habitants on aquest toledà del barri de Santa Bàrbara competirà al Campionat del Món Sub-21 de Karate finals de mi.
Rodrigo explica que ho han seleccionat per “una acumulació d'èxits”. “Porto des de petit competint -relata-. Abans no destacava; era normalet, per dir-ho. Però fa tres anys la meva presència es va començar a notar. Des d?aquí, els seleccionats nacionals van fixar en mi i van veure que tenia potencial». Des de llavors, “ha estat un parar” a la màxima categoria Sub-21, més de 84 quilos. In el seu primer europeu, in Finlàndia, no va trepitjar el tatami perquè va donar positiu a Covid-19 i, al segon, va ser desqualificat en el segon combat. A més, ha sumat ha guanyat un cinquè lloc a l'última Copa del Món i no ha perdut un combat a Espanya l'últim any.
Diu que no és fanàtic del futbol, però la seva resposta recorda a la de molts futbolistes quan se'ls pregunta per les seves expectatives al campionat del món: “Penso posar la bandera del meu país tan alt com pugui. És un honor molt gran haver estat seleccionat i que mínim que lluitar pel lloc més alt que es pot optar. Sempre pots passar qualsevol cosa i mai no saps el que et pots trobar allà”.
Amb el seu entrenador des de la infància, Álvaro Jiménez RFEK
Molt agraït al seu entrenador des de petit, Álvaro Jiménez Carmona, el jove esportista assegura que no es fixa en cap karateca. “No sóc una persona de tenir ídols”, afegeix. “Sóc més de lluitar per mi mateix i aconseguir el que em proposi –es justifica–. Idolatrar algú no és un objectiu; cal lluitar pels teus somnis, abastar grans optatives i aconseguir tot el que puguis».
Treballa com a professor de karate, estudia Tafad (Tècnic Superior en Activitats Físiques i Esportives) i col·labora els seus durs entrenaments amb les pràctiques formatives al gymnàs del Centre d'Aigua de Toledo. "Per desgràcia, d'aquest esport no se'n pot viure", va lamentar Rodrigo, que va dedicar quatre hores diàries a exercitar-se de dilluns a divendres: tres al gimnàs i una sobre el tatami. "Els dissabtes i diumenges, si alguna competició o concentració amb la selecció espanyola, també", puntualitza.
Ell té la vista posada a continuar amb una carrera universitària o entrar a l'Exèrcit. Però això serà una altra història. A la cantonada, l'espera Konya i el Mundial.
