Espanya i França planegen una altra interconnexió elèctrica en paral·lel a l'hidroducte Barcelona-Marsella

Espanya i França han estudiat la possibilitat de comptar amb una nova interconnexió elèctrica per millorar la infraestructura de l'hidroducte submarí H2MED que recuperarà hidrogen renovable des del 2030 des de Barcelona fins a Marsella. Si el projecte de l'hidroducte no és encara més que això, un projecte, el del nou cable elèctric no passa de ser una idea. Una idea, plantada a la recent cultura hispanofrancesa celebrada a Barcelona, ​​amb força sentit, és necessària per provar els estudis geològics que es realitzen per realitzar la col·locació de les canonades sota el mar Mediterrani. El nostre país també pateix un dèficit històric en la capacitat comercial d'intercanvi d'electricitat amb França. Actualment sumen només 2.800 MW, davant dels 10.000 MW que demana la UE (un 10% de la capacitat instal·lada). Espanya és l'únic país de l'Europa continental per sota del mínim establert per la Unió Europea. L'hidroducte H2MED tindrà una longitud de 455 quilòmetres, un diàmetre de 28 polzades (71,12 centímetres) i recorrerà una profunditat màxima de 2.600 metres. Codi Desktop Imatge per a mòbil, amp i app Codi mòbil Codi AMP 1200 Codi APP De fet, l'estudi d'aquestes variables i altres prolongaran el projecte diversos anys. Per això no entraria en funcionament fins almenys l'any 2030. El pressupost d'aquest hidroducte estima, actualment, en 2.135 milions d'euros, xifra que segurament variarà per les complicacions tècniques que sorgiran. Tot i això, Espanya i França espera que la Comissió Europea financi almenys el 50% del projecte en considerar-lo d'interès comú europeu. De tota manera, encara no han determinat com es repartiran els costos. Tot i això, Espanya i Portugal hi ha una petita quantitat d'aigua al tram peninsular de l'H2MED –Celorico (Portugal) i Zamora– que, amb una estimació de 350 milions d'euros, el nostre país assumiria uns 157 milions. Precisament, a la interconnexió elèctrica submarina que s'està tramitant a través del golf de Biscaia, entre Gatika (cercle de Bilbao) i la subestació de Cubnezais (a la regió francesa d'Aquitània) han sorgit importants problemes per al seu finançament pel fet que RTE, el gestor del sistema elèctric espanyol, no vol assumir-ne una part els sobrecostos que pateix el projecte després de l'encariment de diversos materials. Sobrecostos Aquesta infraestructura estava pressupostada en uns 1.800 milions d'euros i actualment s'hauria encarit en mil milions més. L'objectiu que estigui funcionant el 2027 sembla ara una utopia, sobretot quan el 2019 es detectin problemes d'inestabilitat al canó submarí. Està compost per un doble enllaç submarí i subterrani, de 300 quilòmetres, en sentit continu, amb una capacitat de transport de 2×1.000 MW. Quan funcioni, la capacitat comercial entre tots dos pagaments arribarà al 5%, la meitat de la Plantejada per la UE. La interconnexió que es discutiria paral·lelament a l'hidroducte entre Barcelona i Marsella sol tenir característiques molt semblants al camp de golf de Biscaia. L'última interconnexió elèctrica que s'impulsa entre Espanya i França va ser també subterrània, però a terra ferma, entre Baixas (França) i Santa Llogaia (Espanya) i va suposar una fita tecnològica mundial, ja que una part de la mateixa discorre per l'interior de una galeria de 8,5 quilòmetres que travessa els Pirineus i que travessa paral·lela a la via fèrria d'alta velocitat. Va ser inaugurat el febrer del 2015 per Mariano Rajoy i Manuel Vals. En finalitzar la citada cimera hispanofrancesa, tots dos governs van fer un comunicat públic en què van subratllar que han convingut en la necessitat dels tràmits dels projectes transpirinencs d'interconnexió elèctrica, incloent-hi l'estesa submarina prevista pel golf de Biscaia, així com the H2MED project to subministrament hidrogen verd a la resta del continent europeu, amb la convicció que aquestes infraestructures es trenquen la seguretat de subministrament dels Vint-i-set i facilitaran la consecució dels objectius comunitaris de décarbonització”. MÉS INFORMACIÓ Alemanya es va al projecte del corredor d'hidrogen al costat d'Espanya, França i Portugal Curiosament, if crystalitzaren els projectes de l'hidroducte i de la interconnection elèctrica en paral·lel s'acontentaria aquells que estan a favor de transportar hidrogen verd a llargues distàncies per tubs i els qui defensen que seria millor una connexió elèctrica.