En una reunió de més de tres hores de durada, els col·legis mèdics i la Xunta van intentar aquesta setmana buscar solucions als problemes de la sanitat gallega. La trobada va acabar amb polèmica després d'unes confuses paraules del conseller de Sanidade, Julio García Comensaña, que semblaven apuntar que els facultatius proposaven el tancament dels centres de salut. Lago agraeix que el president de la Xunta, Alfonso Rueda, hagi finalment aclarit la qüestió, però reclama mesures perquè els metges no tinguin les agendes saturades i puguin prestar un bon servei als pacients.
—¿A la reunió amb Sanidade els col·legis mèdics van plantar el tancament de centres de salut?
—No, en cap moment. La trobada va ser cordial i amb l'interès de la Xunta per solucionar els problemes sanitaris. Una de les línies vermelles que es van posar va ser que els centres de salut són els que són i no es toquen. És més la idea és sempre crear més per acostar-se a la població. El que estem intentant és que els metges no tinguin agendes de 60 pacients.
—¿La Xunta tampoc no ho va plantejar?
—Tampoc, ha hagut de sortir el president de la Xunta per arreglar el desgavell. No vam entendre què va passar, o el conseller ho va escoltar malament o no sabem, ens va estranyar moltíssim.
—El president gallec va explicar que sí que es va abordar una reestructuració Com es podria fer?
—Parlem que hauria adaptat que les necessitats puntuals de cada lloc amb més o menys metges. Com més trobes amb centres que hi ha molts metges i no estan esperant el volum de pacients que estan esperant en altres llocs. Per això parla de la mobilitat.
—Aquesta idea va sortir de la Conselleria o dels Col·legis?
—Va ser un diàleg constructiu. Vam sortir de la reunió contents i fins i tot el president ens va tornar a citar en un termini de cinc o sis mesos per veure com va evolucionant. L'interès que ha tingut el president de la Xunta a resoldre el problema sanitari ens va resultar gratament, no esperàvem que sortís per peteneres.
—És factible traslladar els metges de centres de salut?
—Això necessitarà un estudi, perquè s'haurà de mirar detalladament centre a centre. La Conselleria sap el nivell de consultes, de càrrega assistencial…
—Les escoles demanen que els metges de la privada rebin el complement específic i la Xunta sembla obrir-se a mida.
—If tenim pocs metges en el sistema públic i la retribució comparant-la és menor i no donem la possibilitat que en les hores lliures puguin dedicar-se a una altra cosa per complementar els seus honoraris, és un desequilibri amb altres companys. Metges que podrien venir a Galícia no vénen perquè el complement específic aquí no es cobra. Hi ha dues comunitats a tot Espanya, Galícia i Astúries, i Astúries ja ho està resolent, és una minva econòmica important.
—El pagament d'aquest complement servei per atraure metges?
—Potser algun cau, però el que no volem és que professionals que treballin a la medicina pública se'n vagin per a la privada. Se'ls ha de donar l'alternativa, que puguin comparar i no perdre aquests diners.
—Uns 800 euros mensuals
—El complement específic agrupa quatre articles i només un és la dedicació exclusiva, els altres tres tenen dret a cobrar-los.
-La Xunta demana suport per a l'ampliació de places MIR per aconseguir més metges de primària i pediatres. Li ho donarien els col·legis?
—A partir del 2009 no es va donar permís per reposar el grup de metges que estaven jubilosos. La gent que havia estat assumint més càrrec, més cartilles. Ara la taxa de reposició és del 120% i no n'hi ha prou, d'aquí a cinc anys es jubila el 33% dels metges. El problema que es planta és el següent: si ara manen 200 residents mèdics no els podem formar, no tenim metges formadors. A més, no tenim uns criteris perquè tinguem centres avalats per donar aquesta formació. Com que no hi ha metges tutors el problema és seriós.
—Per què no hi ha formadors?
—El metge formador necessita temps, hauria de tenir unes hores per a l'assistència i unes hores per formar. Els centres han de reunir una sèrie de condicions que no els marca la Conselleria, els marca lEstat. Es necessita una mena de seminaris per poder formar. És molt important perquè això nodrirà el sistema públic.
—Quines solucions hi podria haver?
—Mentre no arribin més metges, trigaran quatre o cinc anys, cal intentar no perdre els que surten per dalt. If no estan arribant els joves, cal retenir els que es jubilen als 65 perquè puguin quedar-se, perquè puguin ser formadors, o ampliar, com passa amb els jutges, fins als 62 anys la jubilation, però ha de ser atractiu perquè dediquin aquells anys que van poder dedicar a l'alegria. Cal fer-ho atractiu també per baix. Entrar en medicina el nivell de tall a la selectivitat és un dels més alts. Quan jo estava a primer de carrera a Santiago n'erem 1.100, ara en són 350. L'índex de fracàs és menys del 5%. Tens persones altíssimament qualificades que hem invertit una quantitat ingent per formar-los i els deixem a la mà de Déu sense acabar el complement que és l'especialitat. Caldria fer una volta al MIR perquè aquest capital humà no es pot perdre, i després contractar extracomunitaris que ens saben com vénen formats.
—Parla de suprimir el MIR? El 37% de pèrdua aprovada no van aconseguir plaça.
—No, el MIR és una bona acció per formar especialistes. Cal adaptar el nombre de places reals que necessita d'especialistes i com a màxim l'examen MIR no ho ha de fer al principi, sinó al final quan està en el moment més àlgid d'experiència i al més gran necessita continuar formant-se. El MIR són 4 a 6 anys, l'important ara és fidelitzar el metge amb contractes de llarga durada. Si tens un metge treballant, com ho estàs contractant un any o sis mesos? La remuneració també ha de ser acord perquè el metge no se'n vagi. A Pontevedra passegem molts metges. Quan vaig arribar al col·legi de secretari hi havia 800 metges a l'atur o amb contractes rotatoris i en dos anys no en van quedar cap, se n'havien anat a Portugal.
—La Conselleria insisteix que no és capaç de trobar metges. És així o no?
—Tot depèn, si els contractaràs per a una cosa concreta no t'apareixen. Els PACS han d'estar atesos pel personal que té dotació, no es poden deixar només amb una fermera, perquè la que infarta és la fermera. I per la seguretat del pacient.
