SEGUIR
El Govern va confirmar recentment que els gairebé tres milions d'empleats públics d'Espanya formaran part del denominat pacte de rendes que busca contenir les pujades salaris per a aquest i els propers anys i minorar l'escalada de preus, encara més gran, que podrien desfermar els coneguts com a efectes de segona volta. Així, els funcionaris experimentaran aquest any un increment salarial del 2%, tal com recullen al Programa d'Estabilitat 2022-2025 remès a Brussel·les en els darrers dies.
Tot i això, ni el nivell fixat per a la revaloració ni les formes amb què l'Executiu ha comunicat als funcionaris aquesta pujada salaria convenceran els sindicats, que han anunciat mobilitzacions per al proper 25 de maig en protesta per a una mesura que s'ha abordat «de manera unilateral», segons apunten a ABC fonts properes a la negociació, que es queixen de com el Ministeri d?Hisenda i Funció Pública va portar al diàleg aquesta pujada del 2% ja predeterminat.
Davant el clima de tensió econòmica que va provocar el fort avanç dels preus, del 8,3% a l'abril, els sindicats denuncien una forta pèrdua de poder adquisitiu els últims anys, i que aprofundirà el tancament de l'exercici present. El Banc d'Espanya espera que l'IPC se situï al 7,5% en mitjana anual el 2022, i que sigui inferior al 6,6%. De tota manera, l'escenari dibuixa una pèrdua de poder adquisitiu per als funcionaris entre 4,6 i 5,5 punts percentuals.
No obstant, fins ara, aquesta pujada fixada del 2% per al 2022 als funcionaris és l'únic compromís palpable sobre el pacte de rendes que insisteixen anomenat el Govern. Ni els assalariats, que prometen a la «batalla» en més de 4.000 meses de negociació col·lectiva trencar les negociacions amb CEOE per l'AENC, ni els pensionistes que actualitzaran les pagues el 2023 amb l'IPC mig d'aquest any, aportaran de manera pacte de rendes aquest.
Crea la conflictivitat
En aquest cas, les demandes del principal sindicat CSIF són que la bonificació salarial coincideixi amb la demanda de compliment de les pactades, i que no s'acabin per realitzar les diferents administracions públiques.
En concret, aquest divendres, el sindicat va presentar un conflicte col·lectiu davant del Ministeri de Treball i Economia Social per l'impagament a Ports dels Estat dels increments salarials a més de 4.000 treballadors. Es tracta del pas previ i obligat per presentar una demanda posterior davant de l'Audiència Nacional per aquesta negativa a complir l'increment pactat, al qual CSIF afegirà l'abonament dels interessos legals aplicables, segons advertia la central sindical en un comunicat.
El sindicat recorda que el III Conveni es troba ara a l'equador del seu validat, que es va operar per un període de vigència de 8 anys, amb 2 milions anuals de fons addicionals, perquè els empleats de Ports de l'Estat puguin recuperar el poder adquisitiu que es va perdre amb la crisi del 2008.
Tot i això, ha lamentat que els més de 4.000 treballadors de Ports veuen segueixin perdent el seu poder adquisitiu, després de la companyia ia tard 18 mesos a aprovar la pujada salarial relativa al 2020. CSIF ha assegurat que Ports de l'Estat responsabilitza el Ministeri d'Hisenda com a responsable de aquesta paràlisi, però el sindicat escolta que “algú no està fent bé la seva feina o, simples, no li interessa fer-ho”.
De fet, segons assenyalen fonts sindicals a aquest mitjà, l'impacte de la pandèmia no hauria paralitzat només l'aplicació del conveni de Ports de l'Estat sinó de diverses empreses amb empleats públics, com ara Correus Express i Paradores. Tot plegat, un cercle de 15.000 treballadors estan a càrrec de rebre l'augment salarial pactat amb l'administració.
Menys poder de compra
Els treballadors públics asseguren que van arrossegar una pèrdua de poder adquisitiu d'un 15% des del 2010, quan els va rebaixar el sou el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, “és urgent negociar una pujada salarial”. Segons el sindicat, “els funcionaris porten contribuint al Pacte de Rendes més de deu anys”.
En aquest cas, CSIF assegura que els funcionaris necessiten salaris acords a la feina que desenvolupen i no poden continuar afectant més retallades, per la qual cosa hi haurà mobilitzacions atès que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, no s'asseu a negociar.
