Tres dies ha trigat la Federació de Futbol a tallar una crisi que va dinamitar la selecció femenina a unes hores del partit contra Hongria (avui, 21.00 hores). Ahir, amb un intent estrany per mostrar unitat amb dos compares per separat i grupuscles de suport per a una compareixença i per a l'altra. Primer, Jorge Vilda va admetre sentir-se “dolgut”, però “més fort que mai” per continuar al càrrec i, segon, cinc minuts amb les capitanes, Irene Paredes, Jennifer Hermoso i Patri Guijarro, que van reiterar el compromís del grup i van assenyalar que no van demanar la dimissió del seleccionador però si “canvis per millorar com a equip”. “Transmetem un missatge de malestar general que vam recollir després de l'Eurocopa. Som un grup molt ambiciós i volem guanyar. De vegades cal dir les coses que no són agradables perquè canviïn, i és el que hem fet. Nosaltres juguem, però no va pressionar res. Tot i que ens consta que faran canvis”, va indicar Paredes, gairebé sense aixecar la vista.
“Hi ha hagut moltes filtracions, moltes falses, que no estan fent res de bé. Volíem brut, donar la cara i acabar amb tots aquests rumors. Hem transmès el sens de les jugadores”, va indicar Paredes. Guijarro va corroborar: “Tenim un grup que pot registrar grans títols. Ho pensem, ho sentim i amb allò que vivim a l'Eurocopa i aquests mesos enrere es decideix traslladar aquest missatge. Creiem que podem guanyar una cosa important”.
Des de dilluns la selecció s'ha vist immersa en un cisma per aquesta petició de millores i que ha fet mal a totes les parts per haver traspassat les parets del vestidor. “Era un problema intern i volíem que es quedés a dins. Però hi ha habit coses que s'han filtrat i que no són veritat i que han posat les capitanes en una situació desagradable”, va admetre Paredes. Vilda, després d'aquesta primera trobada del grup, va violar la separació amb les jugadores per saber entendre que cap època va estar tan unida: “Em sento profundament dolgut amb la manera de procedir. S'han traspassat les lleis de l'esport: la primera llei que el que passa al vestidor es tracta al vestidor. Crec que sóc una persona dialogant i sóc aquí per intentar solucionar les coses”, va dir diverses vegades.
Per això Vilda vegi reforçada la seva posició. “Tinc més força que mai. Em sento amb tot el suport de la Federació, que ens dota de tot el que és possible per millorar. Dóna molta força l'equip tècnic que tinc; del màxim nivell amb què treballem en la planning, els entrenaments i que donen el màxim. No en canviaria cap”.
El madrileny porta al càrrec de la selecció femenina des del 2017 i no ha aconseguit reflex en l'absoluta èxits que sí que aconsegueixen en categories inferiors, com el recent mundial conquistat per la sub-20. I encara que no hi va haver massa autocrítica, -va considerar “totalment compatible” compaginar el paper de seleccionador amb el de director esportiu-, va analitzar que els resultats dels últims tornejos havien vingut precedits de mals encreuaments als sorteigs, i va indicar que seguiria en aquest camí : “Volem construir seguir no només l‟absoluta, sinó tota l‟estructura. Som a l'avantguarda del futbol femení. I hi ha objectius com guanyar els Estats Units». Ha subratllat que comptaria amb les jugadores que estiguessin "cent per cent implicades amb l'equip i que remen".
Vilda, en espera dels mitjans de comunicació a Las Rozas EFE
Una situació que ja en la responsabilitat individual de cadascuna, com va admetre Hermoso: “Cada una és consciència del lloc on està, si vol seguir defensant aquest escut. Som professionals. Quan som aquí som madures per prendre les decisions que cadascuna cregui convenients”. "Ara tenim uns partits molt importants i que ningú no dubti del compromís d'aquest equip", va reforçar Paredes.
Quinze minuts després, es retiren els capitans amb un lleu aplaudiment de part de les jugadores que les acompanyen a les butaques. Tocava entrenament, reunions un altre cop amb Vilda i el seu equip, a la gespa, on elles juguen i ells dirigeixen. Demà hi ha partit contra Hongria. D'on ningú no parla.
