SEGUIR
El Promotor de l'Acció Disciplinària del Consell General del Poder Judicial, Ricardo Conde, ha acordat arxivar la diligència informativa oberta a magistrat de Barcelona per uns tuits en què, segons la denúncia de la consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró i Buldó , va vulnerar els principis d'ètica judicial. L'encarregat d'investigar i sancionar, si escau, els membres de la carrera considerar que els fets no són constitutius de cap falta disciplinària, de manera que no se li obrirà cap expedient disciplinari.
Sota el perfil de “Randy Watson@EstatCharnego”, el jutge, que compta amb un bon nombre de seguidors a les xarxes socials, s'hauria posicionat contra polítiques del govern autonòmic, entre ells contra l'incompliment de la sentència del 25 per cent. Aquesta circumstància li ha valgut diverses recusacions, una de les quals, de l'exdiputada Pilar Rahola en un procediment d'acomiadament, va ser admesa per la Sala Social del TSJ de Catalunya (que va veure fallida la seva aparença d'imparcialitat), comunicada al CGPJ i unida a aquesta diligència informativa que ara es tanca.
Respecte a la polèmica per la decisió judicial que va reconèixer a uns pares el dret de la seva filla de rebre un 25% de classes en castellà a una escola de Canet de Mar (Barcelona) va dir el següent: “Be tan pelagatos that preferiu tenir el fill sol normal [sic] en català que senyor de la vostra covardia patològica”. També va contestar tuits sobre el mateix tema del president Pere Aragonès (“mentre no acabeu tots a la presó, no acabarà”) i de l'exvicepresident Oriol Junqueras (“el català no es toca, però als nens catalans els sobeu mentre se us posa botifarra”).
Pseudònim i compte privat
Respecte del primer escrit, el de la consellera de Justícia, el promotor assenyala que el magistrat va emetre els tuits sota pseudònim i en un compte privat, per la qual cosa cal presumir que va actuar a títol particular utilitzant un nom revelava, ni directament ni indirectament, el seu pertinença a la carrera judicial.
També va explicar que les actuacions disciplinàries regeixen pel principi de tipicitat, cosa que significa que només es podran sancionar aquelles conductes que encaixin en algun dels tipus descrits per la Llei Orgànica del Poder Judicial als seus articles 417, 418 i 419. En aquest cas, els tuits "no reuneixen els pressupostos que integren els tipus disciplinaris que actuen com a límit" a la llibertat d'expressió dels jutges i magistrats, com són la revelació de secrets, la creació d'enfrontaments greus amb les autoritats de la circumscripció on exerceixin la , la correcció de lexercici de la funció jurisdiccional feta per altres integrants de la carrera judicial o la manca de la consideració deguda.
Conde va declarar que a més dels il·lítics disciplinaris, la vulneració dels principis d'ètica judicial queden fora del seu àmbit i no tenen conseqüències disciplinàries quan la conducta no encaixi en les infraccions disciplinàries esmentades.
Aparença d'imparcialitat
En relació amb la comunicació remesa pel TSJ, el promotor analitza si el magistrat va incomplir sabent el seu deure abstenir-se en un procediment judicial per enemistat manifesta amb una part per tenir interès, directe o indirecte, en la causa. Així, Comte parteix de l'observació com a fet cert que les piulades del magistrat generen dubtes respecte de la seva aparença d'imparcialitat, que és una de les causes de recusació anticipada a la LOPJ. I que la nonobservança del deure d'abstenció, sabent que concorre alguna de les causes legalment previstes, és falta disciplinària molt greu.
En aquest cas, el Promotor tampoc no va considerar que es donen els pressupostos daquesta infracció. Explica que opta perquè un magistrat no s'abstingui del coneixement d'un assumpte que no constitueix per ell mateix una manca disciplinària. Per ser mereixedora de sanció, la negativa a abstenir-se ha de realitzar-se “sabint” que existia una raó per fer-ho.
En aquest cas analitzat, el magistrat va negar tenir un sentiment d'enemistat cap a la denunciant i tampoc no va existir tracte personal previ entre tots dos. A més, cal tenir en compte que la recusació va ser finalment admissible pel TSJ, no perquè hi hagués indicis d'enemistat manifesta amb una de les parts o d'interès, directe o indirecte, a la causa; sinó per la fallida de l'aparença d'imparcialitat causada pels tuits.
Fonts del CGPJ informen que la decisió del promotor, que és recurrible en alçada davant la Comissió Permanent del CGPJ, ha estat notificada al magistrat interessat al consell de Justícia de la Generalitat de Catalunya i comunicada al president del TSJ de Catalunya.
