Al fons de l'actual debat sud la rebaixa tributària i el nou model econòmic liberal Andalusia (social-liberal, més aviat perquè l'estructura de benestar i de serveis públics segueix intacta) subjau una realitat política d'enorme importància, i és la influència que el canvi de rumb ideològic a Andalusia pugui exercir al futur electoral d'Espanya. El bastió històric que va atorgar al PSOE una posició inicial d'avantatge ha quedat desmantellat a la pràctica per l'aclaparadora victòria de Juanma Moreno i la posterior irrellevància del lideratge alternatiu de Juan Espadas. El vell règim consolidat durant gairebé quaranta anys s'ha ensorrat en desplomar-se els clientelars contraforts que sustentaven les voltes institucionals, i la reconstrucció requereix un temps i una paciència de què no disposa Sánchez. El president enfronta una situació que cap directe del seu partit va existir abans: la pèrdua del carrer al territori que li resultava més fiable, l'escenari on l'esquerra gaudia de millores oportunitats. D'aquesta orfandat tan penediment com desoladora surt la decisió de Moncloa de respondre a les previsions fiscals de la Junta amb un atac en tromba i una mena de recaptatòria recaptatòria més retòrica que real i menys eficaç que demagògica. L'estratègia no pot ser més irreflexiva ni contradictòria: un Govern sostingut pels nacionalistes va decidir posar traves al sistema competencial de les autonomies. Però el sanxisme mai no ha tingut la coherència en el seu catàleg de característiques i no s'aturarà en remilgos amb les urnes municipals a la vista. Utilitzarà qualsevol pretext que us serveixi per desencadenar una ofensiva contra una dreta en plena crescuda, encara que cap estratègia li hagi funcionat en les últimes quatre derrotes parcials consecutives. Quatre eleccions, quatre ferides. Si no millora la facturació andalusa, l'Executiu es pot oblidar de revalidar l'ordre. Necessita més que escurçar distàncies al maig: un contundent avenç i clar impossible d'aconseguir sense la reactivació de l'aparell orgànic, sumit des del fiasco de Susana Díaz en una letargia autodestructiva. A favor seu compta amb l'expectativa raonable que el PP hagi tocat sostre i que els candidats locals –excepte potser el malagueny De la Torre– tinguin menys estirada personal que Moreno, convertit per la majoria absoluta en un fenomen polític l'ascendent del qual està creixent però tot al palau de San Telmo. Però l'estat d'ànim intern del socialisme ha caigut a plom al seu antic feu, i és difícil que Sánchez el revitalitzi perquè els seus alcaldes el perceben com un pes mort i la majoria dels votants aprova la baixada d'impostos. Cada cop té més flancs descoberts des que Madrid va deixar de ser l?únic contraexemple visible del seu projecte.
