Un equip de científics de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) ha publicat aquesta setmana sobre les seves conclusions sòbries i majors les que va intentar donar compte aquest moment de la posada en marxa de la setmana laboral de quatre dies. Entre el desembre i el juny del passat any 2022, 61 empreses de diferents sectors i mides, des de grans consultores a peixateries de barri, es comprometran a implementar la reducció de jornada a més de plantilles sense alterar els salaris. En total, 2.900 treballadors van participar en aquest experiment social els resultats del qual ja han estat lliurats als legisladors britànics i rebran el debat al Regne Unit i, per què no, més enllà de les seves fronteres.
Les dades obtingudes per l‟equip d‟investigadors de la ciutat universitat han afavorit l‟establiment d‟aquest mitjà per millorar el benestar del treballador sense que vegi tocada la productivitat i la bona marxa de les companyies.
Això últim, que ha estat sempre enarborat com el presumpte taló d'Aquil·les d'aquest nou model laboral, queda en dubte pel dit estudi. Tots dos són així ja que 56 de les 61 empreses participants han manifestat la intenció de continuar amb aquesta reducció de les hores de treball. D'aquestes, 18 han anunciat que la implanten de manera permanent.
L'escenari que els animals prenguin aquesta decisió es tradueix en un descens de les baixes per malaltia, un personal notablement menys estressat i una fidelitat més gran a la companyia. La fugida de talent, la gran renúncia… aquests conceptes que tant preocupen avui al món de les empreses podrien trobar el seu bàlsam en una diferent de distribuir les tasques i el temps emprat en elles, segons aquest assaig.
Així, els resultats parlen d'una reducció del 65% durant els dies de baixa per malaltia i una caiguda del 57% en el nombre d'empleats que abandonen les empreses participants, en comparació del mateix període de l'any anterior.
Els insums de l'empresa van canviar a penes durant el període de prova, i inclosos van augmentar marginalment un 1,4% de mitjana per a les 23 organitzacions que van poder brindar dades per a la publicació.
Un model flexible
A més de les xifres objectives aportades per les companyies, els investigadors van fer un treball de camp amb entrevistes en profunditat que tampoc no s'havia fet fins ara en altres investigacions. Van enquestar els empleats abans, Durant i després de tot l'assaig per mesurar l'efecte al seu dia a dia, tant dins de les empreses com al seu temps lliure. "Els nivells autoinformats d'ansietat i fatiga van disminuir a totes les plantilles, mentre que la salut mental i física va millorar", va concloure l'estudi.
La reconciliació va ser un dels punts forts a favor del benestar guanyat pels treballadors. “El 60% dels empleats van trobar més capacitat per combinar una feina remunerada amb les cures familiars”. I encara més enllà: un 62% va dir que havia millorat la seva vida social i les relacions personals gràcies a aquest canvi. Vida social que la pandèmia va posar en relleu com un dels pilars bàsics en què es fonamenta la salut mental de les persones.
Tot plegat, amb diferents models d'aplicació de la reducció de jornada. Uns van triar les multes de setmana de tres dies. "Per molts pares amb fills petits això ha suposat un estalvi en la contractació de personal per a cures", diu l'informa.
Altres empreses han reduït al llarg dels cinc dies de la setmana les hores de feina. Inclosos n'hi ha que, com algunes negociacions de restauració, que han adaptat els horaris per temporades en funció de la demanda.
Quan es va preguntar als empleats com feien servir el temps lliure, la resposta més repetida va ser: “Administració de la vida”. Consulteu les compres, tasques domèstiques i altres responsabilitats que, en no haver de dedicar-s'hi durant el cap de setmana, els permisos descansar i dedicar-se a l'oci en aquests dies.
"Era comú que els empleats descrivissin una reducció significativa de l'estrès", va dir la investigadora de Cambridge, Niamh Bridson Hubbard.
Com es resol l'equació de la productivitat?
Menys hores de treball no significa sempre menys feina resolta? El director de la investigació, el sociòleg Brendan Burchell, va donar una explicació sobre això: “Abans de l'assaig, moltes van dubtar que veuríem un augment en la productivitat per compensar la reducció del temps de treball, però això és exactament el que vam trobar. Molts empleats estaven molt interessats a ser més eficients per si mateixos”.
És possible decidir que “mataven menys el temps” i indagaven en eines que fessin augmentar la productivitat en menys hores.
Entre les mesures preses per les empreses per reduir hores sense comprometre la productivitat citen entre d'altres: reunions més curtes amb agendes més clares, temps de concentració sense interrupcions, reduir les cadenes de correu electrònic i llistes de tasques al final del dia per fer el relleu del treball efectiu i anticipat l'endemà.
Aquests recursos han estat vàlids per a tot tipus d'organitzacions involucrades, que van des de botigues petites en línia, a empreses de serveis financers, estudis d'animació, companyies de màrqueting i publicitat i botigues locals de peix o xips. El sector de leducació i la salut també està representat.
L'estudi de Cambridge va citar com un dels punts negatius destacats per algunes empreses molt concretes la manca de creativitat en un entorn de més concentració laboral. «Menys convivència a la feina a causa del 'temps de concentració' va en detriment de la creativitat. Ja que, sovint, “la conversa no estructurada” generarà noves idees. En grans corporacions també van reconèixer estar preocupats per la càrrega de treball més gran en determinats llocs.
El pilot espanyol, marxant
El Ministeri d'Indústria espanyol va publicar a del passat mes de gener l'obertura del concurs perquè pimes del sector industrial -i consultores especialitzades en aquesta activitat- es postulissin per percebre ajudes de fins a 200.000 euros si es compromet a implantar aquesta modalitat organitzativa durant el termini de dos anys. Les empreses han de tenir una antiguitat mínima de tres anys, menys de 250 treballadors i de fins a 50 milions de volum de negoci. A diferència de l'experiment realitzat al Regne Unit, el pla espanyol preveu que les empreses autoavaluïn la seva productivitat i la implantació del model a les plantilles.
