- Humiliats i ofesos
- Dèspotes
- contra twitter
EL decret amb què el Govern posa fi, com a norma general, a la utilització de màscares també als espais interiors té com a virtut la d'evolucionar cap a una normalitat que crèiem perduda. Més de dos anys ha estat vigent aquesta obligatorietat i enrere queden les delirants contradiccions del Govern sud la certesa de la seva utilització. De desaconsellar-les per inútils a la primera etapa de la pandèmia a decretar-ne l'ús forçós han transcorregut més de vint-i-quatre mesos que han condicionat la nostra vida. Avui s'obre una nova fase i cal felicitar-se perquè els assessors del Govern han conclòs que és moment de despullar-se'n. Alhora, és lògic que l'Executiu estableixi excepcions, com l'ús obligatori a hospitals, farmàcies o residències.
La taxa d'incidència, el control de la pandèmia, l'alta vacunació i la menor letalitat determinada en satisfactòria la decisió. Hi haurà qui sostingui que hauria pogut ser abans i hi haurà qui defensi el contrari per prematur. Però algun dia devia ser i la mesura és proporcionada per a una majoria ciutadana fastiguejada d'un element tan útil com incòmode. Que a partir d'ara el seu ús quedi com una cosa voluntària és oportú.
Ara bé, el decret pateix concreció i probablement generi confusió. Un cop més, l'Executiu se sacseja de sobre responsabilitats pròpies per fer-les recaure en tercers. Abans va ser amb la 'cogovernança' de les autonomies i ara ho és amb una privatització d'aquesta 'cogovernança' perquè empreses i ciutadans prenguin les seves pròpies decisions. La falta d'exactitud del Govern al seu decret produeix nombrosos dubtes jurídics. Per què una fàbrica conservadora de Cantàbria pot obligar els seus empleats a portar màscara, i una conserva de Cadis pot fer exactament el contrari? Per què el rector d'una universitat pot forçar els alumnes i un altre rector no? El president d'una comunitat de veïns pot imposar l'ús de la màscara, per exemple, en espais comuns o ascensors? És antijurídic que, per exemple, una empresa obliga els seus treballadors a fer alguna cosa a què no els obliga la norma general? No és només una qüestió d'aplicació del sentit comú, com sostenia ahir la ministra de Sanitat, sinó de rebuigs, de llibertats i de greuges comparatius que poden portar el nostre sol a situacions de desigualtat, sinó obertament absurdes. Un hostaler podrà obligar els seus empleats a portar màscara i no obstant els seus clients no tindran aquesta obligació. El virus distingirà entre empleats i clients? El BOE ha de ser més concret i no convertidor només en el portador de les bones notícies del 'Govern dels somriures'.
Hi ha discrepàncies entre els experts. Sí. Però si el Govern pren una decisió que afecta tots els ciutadans, el que no pot és dévirtuar el seu propi decret i descarregar-ne la descarregant la responsabilitat d'una obligació, i d'eventuals restriccions de llibertats, a un empresari oa rector. De nou, excessos d'ombres i manca de coherència. Incorrerà en responsabilitat laboral disciplinària el treballador que es nega a fer servir la màscara? Si no hi ha una reforma correlativa de la normativa reguladora de la potestat d'organització de l'empresari, no es podrà sancionar. I aquesta reforma no s?ha previst. De nou, el Govern torna a imposicions de dubtosa legalitat -ara privada- sense la necessària cobertura legal, i això ja va passar amb els estats d'alarma. Una qüestió diferent és que l'espai de treball requerirà unes condicions sanitàries específiques, però això ja està previst per la norma. Un altre cop el Govern regula a mitges. I allà el ciutadà, que se les entengui amb ell mateix.
