Per mantenir linterès pels clàssics convé actualitzar les traduccions. En aquesta tasca hi ha la col·lecció A Tot Vent d'Edicions Proa: els darrers anys el seu catàleg s'ha enriquit amb noves versions al català de clàssics universals: La Recherche de Proust (Valèria Gaillard), 'El quartet d'Alexandria' de Durrell ( Lluís -Anton Baulenas), les comèdies de Molière (Miquel Desclot), els Cants de Leopardi (Narcís Comadira) o 'Els tres mosqueters' d'Alexandre Dumas que ha convertit Anna Casassas.
Els mosqueters de Dumas, assenyala l?editor Jordi Rourera, van més enllà de la novel·la de capa i espasa. La seva condició de clàssic popular brinda una diversitat de lectures intergeneracionals. “Ho enquadraràs a la literatura juvenil que es divideix en edicions resumides, però defraudaràs el relat original i ho completaràs”, aconsella.
Anna Casassas, que va emprendre la traducció fa cinc anys, parteix aquesta opinió: “Jo la recordava com una lectura de joventut i en rellegir la novel·la de gran he pogut valorar la magnífica escriptura de l'autor, la seva fina ironia i una transgressió moral que fa que els 'dolents', com el cardenal Richelieu, et cauen bé. Dumas no passa de moda, la seva capacitat d'emoció continua intacta; els diàlegs no són redundants, sinó substanciosos”, subratlla.
A les guardes d''Els tres mosqueters' apareix un mapa del París del 1615, una dècada abans de l'època en què transcorre la història. Casassas ha mantingut els topònims en francès i ha catalanitzat aquells que van adquirir protagonisme a la trama. El traductor crida l'atenció sobri el significat de certes paraules com “burgès” o “calces” que al segle XIX tenien una percepció diferent de l'actual: “No he volgut modernitzar res, al contrari, va mantenir aquesta llum pàtina d'època a les exclamacions o en alguna paraula una mica arcaica, i em va limitar a afegir-hi un parell de paraula per aclarir algun sentit, per exemple, que la bandera blanca és la bandera real i no un senyal de rendició”.
La foutinesca sèrie dels mosqueters que va iniciar Dumas el 1844 va prosseguir amb 'Vint anys després' (1845) i 'El vescomte de Bragelonne' (1848). Tots dos títols guarden una versió catalana per al seu gaudi lector al segle XXI.
