SEGUIR
El 4 de juny de 2000 va obrir les portes el Museu Pati Herreriano de Valladolid. Cal suposar que Castella i Lleó contindrà primer un espai de referència destinat a l'art contemporani, així com a la recuperació de l'esplendor d'un edifici històric, l'antic Monestir de Sant Benet el Reial. D'això se'n va encarregar el val·lisoletà Juan Carlos Arnuncio. Des d´aquest divendres, una exposició al´espai museístic recuperarà i recopilarà les intencions del projecte de rehabilitació, així com l´univers creatiu de l´arquitecte.
és una de les mostres amb què el museu comença la celebració del seu 20è aniversari. L'altra té com a protagonista la també val·lisoletana Dora García i la seva instal·lació 'La máquina horizonte', que vas exposar l'any 2000 a la Biennal de Pontevedra va entrar a formar part de la Col·lecció Art Contemporani.
“L'esquena figura que considerem claus per al museu”, resumeix el director Javier Hontoria.
L'exposició de Juan Carlos Arnuncio s'articula al voltant de dos recorreguts complementaris: un de purament cronològic, en què exhibeixen de manera seqüencial les vicissituds de l'edifici històric; l'altre, aglutina a través de fotografies i plànols les diferents fases de la rehabilitació. «No és només una posada en valor de la meva obra, sinó una mirada a les meves intuïcions, memòria, records…», assenyala el protagonista.
Cobra un especial protagonisme a la mostra el “singular” espai de la capella dels Comtes de Fuensaldaña pel seu “potencial sorprenent i inesgotable”, destaca Hontoria. Com a única peça daquest espai, una caixa misteriosa, que juga a manera de matrioska amb conceptes com la memòria, la llum i el pas del temps.
La llum, en aquest cas en forma de feix, és també la protagonista de 'La màquina horitzó', la instal·lació de Dora García. L'actual Premi Nacional d'Arts Plàstiques, vinculat des de l'inici de la seva trajectòria al Museu Patio Herreriano, recorda que va ser precisament a la Capella on va fer la seva primera presentació el 2004, aleshores d'una instal·lació anomenada 'Luz intolerable y la esfinge'. Sobre l'exposada a la Sala 0 per a l'aniversari del museu, va explicar que fa referència té un concepte artificial com l'horitzó, que no és més que una conceptualització humana d'un espai que no existeix. La instal·lació es completa amb fotos del revers de la falsa portada d'aquesta novel·la imaginària, inclòs un tríptic d'imatges fetes per ella mateixa.
