SEGUIR
Hi va haver un moment en què el PP es va dividir entre 'caietans' i 'cuquistes'. O allò que era el mateix, entre els canviats d'una línia dura i els que preferien la moderació i el centrisme. Després de les cartilles generals del 2019, Pablo Casado havia de nomenar orador al Congrés dels Diputats, i sense atendre els consells de molts, entre d'altres els d'Alberto Núñez Feijóo, va optar per Cayetana Álvarez de Toledo. Més tard, l'agost del 2020, va rectificar, va destituir la portaveu de forma fulminant i va situar al seu lloc Gamarra, en un dels girs més cridaners del seu mandat al PP.
Gamarra va representar a l'equip de Casado la integració de la
Perduts a les primàries del 2018. El seu treball i la seva solvència es van acabar imposant a Gènova, estrena com a vicesecretària de polítiques socials i després com a portaveu al Congrés. L'Exalcaldessa de Logronyo va recolzar la candidatura de Soraya Sáenz de Santamaría a la presidència del PP en què el congrés amb què els populars va intentar superar un altre trauma, la moció de censura que va desallotjar Mariano Rajoy del poder. El perfil dialogant, allunyat del crit polític general, la tasca en la política municipal, l'actitud oberta i allunyada de dogmes, i el feminisme de centredreta que no admet ni una lliçó de l'esquerra sobre com ser dona, però tampoc d'aquesta part conservadora que es nega a participar del 8-M, la van acostar a Santamaría, poc amiga d?extremismes i més gestora que doctrinal.
El dia que Pablo Casado va nomenar portaveu del partit al Congrés a Cuca Gamarra – EFE
La derrota de Santamaría en aquell congrés no va arrossegar Gamarra, que és dona més de partit que de teams puntuals. I potser per això va sobreviure a la caiguda de l'exvicepresidenta i també va resistir el col·lapse de Casado i el seu equip fins a arribar amb Feijóo a la secretaria general del PP, sense etiquetes polítiques familiars.
Gamarra, que ha hagut de portar al Congrés atacs personals procedents de Vox, representa aquest centredreta que creu més en els resultats i els beneficis per als ciutadans que en una política de banderes i soflames. I aquí té molt a veure el seu pas per la política local, on el que és realment important és arreglar problemes als veïns, i no crear-los, unir els barris i no dividir-los.
“Es diu que és moderat, però és, sobretot, ferm”.
El seu paper com a alcaldessa de Logronyo entre el 2011 i el 2019 marca definitivament no només la trajectòria d'aquesta advocada, sinó el format de sentir la política. El 2017 va intentar fer el salt per presidir el PP de la Rioja, en substitució de Pedro Sanz, que el 2015 ja ostentava la presidència per 20 anys al poder. El successor José Ignacio Ceniceros, opositor de Gamarra a les primàries del 2017 per liderar el PP de La Rioja. Gamarra va comptar amb el suport de Génova, amb Rajoy al capdavant del PP, però no va ser suficient i es va quedar a les portes. Derrotada, va passar pàgina i no es va dedicar ni un minut a embolicar o fer una oposició interna. En el pas de Casado, tornava a ser la favorita de Gènova per presidir el PP a la seva terra al proper congrés regional.
Ahir, els seus companys del Congrés van dibuixar així el seu perfil: “No dóna mai problemes. Treballa per al partit, hi sigui qui estigui, i és constant, no decau. És lineal, no fa tombs ni és de fer girs de guió inesperats”. Hi ha un matís final: “Es diu que és moderat, però és, sobretot, ferm”.
