La ministra alemanya de Defensa, Christine Lambrecht, ha signat una primera hora declaració sobre la Iniciativa Europea Sky Shield, amb què llança el projecte per construir un millor sistema de defensa europea i al qual se sumen ja catorze països europeus, entre els quals el moment no es troba Espanya. L'objectiu és tancar les bretxes existents a l'escut protector actual a l'àrea dels míssils balístics, que arriben a grans altures en la seva trajectòria, així com en la defensa contra drones i míssils de creuer.
El rerefons de la iniciativa alemanya és la guerra dʻagressió russa contra Ucraïna. Segons l'OTAN, ha canviat a més la situació de seguretat a Europa i, per tant, calen esforços addicionals. Donen suport al projecte Regne Unit, Eslovàquia, Noruega, Letònia, Hongria, Bulgària, Bèlgica, República Txeca, Finlàndia, Lituània, Països Baixos, Romania i Eslovènia.
La iniciativa arriba recolzada personalment pel canceller Scholz, que ho necessitarà a l'agost a Praga i que n'espera un “guany de seguretat per a tot Europa” i “une defence aèria europea seria més barata i més eficient que si cadascú construís la seva pròpia defensa aèria, costosa i altament complexa”.
Els nous sistemes d'armes es combinaran entre si mitjançant Iniciativa Europea Sky Shield. L'opció més probable per comprar el sistema Arrow 3, fabricat per l'empresa israeliana Aerospace Industries en cooperació amb l'empresa nord-americana Boeing, que pot destruir armes d'atac a 100 quilòmetres d'altitud i augmentar l'àrea protegida a la terra perquè va destruir ogives lluny del objectiu.
A més, es va discutir la compra de més sistemes Patriot i Iris-T. Estacionar les bateries antimíssils a diversos estats europeus podria permetre una defensa més completa, però França i Polònia han rebutjat l'oferta de Scholz. Polònia establirà el seu propi sistema de defensa aèria i França confia en gran mesura a l'efecte dissuasori del seu propi arsenal nuclear en lloc d'optar pels sistemes de míssils convencionals antibalístics.
Escut protector dins de l'OTAN
La presidenta del Comitè de Defensa Parlamentària, Marie-Agnes Strack-Zimmermann, va qualificar de «constructives» les converses amb Israel sobre l?entrada del seu sistema Arrow 3 després d?una visita a Te Aviv. “Van ser particularment interessants des d'un punt de vista tècnic les converses. I no vaig sentir que Israel tingui intenció d'oposar-s'hi», ha dit. Tot i això, un requisit previ també seria l'aprovació dels EUA "Estats Units està darrere d'això i està cofinançant aquest projecte", ha assenyalat Strack-Zimmermann. Washington "finalment tinc alguna cosa a dir sobre si un altre soci de l'OTAN actua o els socis de l'OTAN a més d'Israel també podrien ser considerats". "Sempre ha de pensar en si mateix com un escut protector alemany en el context de l'OTAN", ha emfatitzat Strack-Zimmermann.
Els fons alemanys per finançar el projecte procedeixen de la part extraordinària per augmentar la capacitat d'armament de l'exèrcit de 100.000 milions d'euros aquest any, a més de la inversió anual superior al 2% del PIB que Scholz ha estipulat a partir del 2023.
Alemanya utilitza actualment l'armament antiaeri Stinger per a avions i helicòpters de combat, pràcticament obsolet, i el sistema Patriot, que funciona a distància dels mitjans de comunicació. El país compta amb dotze plataformes de llançament, però això està lluny de ser suficient per protegir tot el país. A la defensa contra míssils balístics, que arriben a grans altures en la seva trajectòria, l'include reconeix oficialment que la Bundeswehr atura una «bretxa de capacitat».
«Is the react al fet que un dictador està usant la força militar per intentar imposar interessos i hem d'armans contra això»
Saskia Esken
president de l'SPD
A més, l'oposició del conservador alemany s'oposa a la compra del sistema Arrow 3, coneguda com la Cúpula de Ferro a Israel. "Com a resultat de ficar milers de milions en una 'Cúpula de Ferro', hauríem de proporcionar a la Bundeswehr ia la Defense civil plus recursos financers", ha criticat el portaveu d'Exteriors de la CDU, Roderich Kiesewetter, que minimitza l'amenaça real d'un atac: "suposaria que ens dispararien a través de Polònia i això és actualment gairebé impossible". Kiesewetter ha demanat al govern que primer analitzi amb serietat que les amenaces estan realment exposades a Alemanya i que mesures són realment urgents i importants i advoca per un escut protector més fort a la frontera exterior de l'OTAN.
"Un escut protector sobre Alemanya i els països veïns no és possible a curt termini, s'hauria d'integrar a la defensa aèria de l'OTAN a mitjà termini", ha insistit. La presidenta del Partit Socialdemòcrata (SPD), Saskia Esken, recolza per contra la proposta del col·legi del partit i Waver Scholz. "És la reacció al fet que un dictador està usant la força militar per intentar imposar interessos", ha declarat, "hem d'armar-nos contra això". Va lamentar “la irracionalitat i també la brutalitat amb què un ara ha de bregar, però, naturalment, recolzo plenament la decisió i les consideracions d'Olaf Scholz i el seu govern”.
