Carlos Saura, a més de millors pel·lícules

El director Carlos Saura ha mort aquest divendres als 91 anys, un dia abans de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya el va inscriure a Sevilla el Goya d'Honor. Repassem aquí la seva carrera cinematogràfica, a les seves deu millors pel·lícules:

'Els golfs' (1960)

El primer llargmetratge. Rodat el 1960 amb un guió que van signar amb Mario Camus i Daniel Sueiro. Una història dels suburbis del Madrid obrer i marginal amb un repartiment encapçalat per Manolo Zarzo, Luis Marín i Óscar Cruz.

'La caça' (1965)

Amb aquesta pel·lícula va obtenir Saura l'Ós de Plata a la direcció més gran al Festival de Berlin i va posar el focus internacional sobre el llavors jove director aragonès. Ismael Merlo, José María Prada, Alfredo Mayo i Emilio Gutiérrez Caba eren al repartiment.

'Èxit de menta' (1967)

Rafael Azcona i Angelino Fons van confirmar el guió d'aquesta inquietant pel·lícula, protagonitzada per Geraldine Chaplin (durant aquests anys, la seva actriu fetitxe a més de la seva parella) i José Luis López Vázquez, i que va valer un altre Ós de Plata a Berlín.

'Ana i els llops' (1972)

Un dels seus títols més rellevants, encara que li atribueixen falta d'humor, trobem el nou guió de Rafael Azcona, fotografia de Luis Quadrat i produïda per Elías Querejeta. Podreu oferir-vos la vostra visió de l'exèrcit, la religió i la repressió sexual.

'La cosina angèlica' (1973)

Al costat d''Ana y los Lobos' i 'El jardí de les delícies', Saura va crear una trilogia en què analitzava els mecanismes de poder de la burgesia en el franquisme. Va guanyar el Premi Especial del Jurat de Cannes. Es va estrenar el 1974 sense censura, tia amb actes de sabotatge reaccionaris.

'A baix, Zanja' (1981)

Guanyadora de l'Ós d'Or del 1981, la pel·lícula quinqui narrava la trista cruïlla d'una banda d'atracadors juvenils que cada cop donen pals més arriscats mentre escalen en la drogoaddicció. Va comptar amb delinqüents reals i inoblidables banda sonora de Los Chunguitos.

Carmen (1983)

Segon títol de la trilogia d'Antonio Gades (i la més reeixida), es tracta de l'enèsima adaptació al cinema de la història de Prosper Mérimée, la novel·lat del qual és que és una història de 'cinema dins de cine' (o de teatre dins del cinema). Va llançar a la fama la Laura del Sol.

'Ai, Carmela!' (1990)

Va obtenir tretze Goyas, entre ells el de millor pel·lícula i director. També van ser premiats Andrés Pajares, Carmen Maura i Gabino Diego. I va suposar el retrobament amb Azcona al guió després de 17 anys. Retrat tragicòmic de la Guerra Civil basat en una obra de teatre de Sinisterra.

'Goya a Bordeus' (1999)

Una de les grans triomfadores als Goya de l'any 2000, amb cinc capgrossos: millor actor per Rabal, fotografia, direcció artística, dissenyador de vestuari i maquillatge i cura de la pell. El cineasta aragonès se submergeix els últims mesos de vida del seu paisà Goya.

'Buñuel i la taula del rei Salomon' (2001)

Es tanca el cercle de gratitud ara amb un altre paisà i mentor, Luis Buñuel, i aquesta aventura surrealista que recupera moments de la vida del director de 'Tristana' i la seva estreta relació amb Lorca i Dalí.