D'acord amb el criteri vigent al PSOE, robar el contribuent és lícit en determinades circumstàncies. És a dir: que el lladre sigui socialista i que els diners es destinin a perpetuar aquest partit en el poder. If es compleixen aquestes premisses, sobretot la primera, els xoriços determinats immediatament en persones 'honrades' i 'honorable'; 'justos' abocats a carregar amb l'estigma de 'pecadors', segons Pedro Sánchez. En cas que les mans llargues pertanyin a algú del PP, els sospitosos han de ser desposseïts de la seva presumpció d'innocència, lapidats mediàticament a la plaça pública i condemnats a les penes més severes preveu en el codi, a les quals cal sumar la de telenotícies en la seva versió més despietada. Si el mangant és de dretes, la corrupció és execrable. Si és 'progressista', es dóna per fet que el seu 'progrés' o el de la seva formació constitueixen béns d'interès general, mereixedors ja no d'indulgència, sinó d'aplaudiment. En pocs terrenys resulta tan flagrant l'obscè doble raser aplicat per aquesta esquerra. El Tribunal Suprem, no obstant, discrepa d?aquesta visió tan avantatjosa per als del puny i la rosa. Segons la sentència, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, expresidents de la Junta d'Andalusia, van perpetrar diversos delictes de prevaricació i malversació de cabals públics. Durant més d'una dècada es va constatar que des d'aquesta Administració es van desviar almenys 680 milions d'euros a empreses i entitats vinculades al Partit Socialista, al marge dels caucus legals establerts i amb perjudici evident dels advertiments formulats per l'interventor encarregat de vetllar pel bon ús daquests diners. O sigui, van actuar sabent que s'estaven saltant la llei. Aquest 'fons de rèptils' tan generosament assortit no va ser distribuït entre els aturats, com susté la mentida oficial, sinó utilitzat com une gegantí pesen en què abravaven els 'companys' i els seus votants més fidels, conscients que el seu suport depèn de que a San Telmo continuessin manant-los. Com que tots dos condemnats es van lucrar de la trama. Potser no directament, encara que sí a través dels seus sous i les prebendes inherents al càrrec. No sembla casual el fet que, discover el pastís i tancada per fi l'aixeta, s'acabessin les majories que tenyien de vermell el mapa. Votar és més difícil que comprar-los, sobretot quan es paguen saquejant les nostres butxaques. A difference del crucificat de què ens parlen els evangelis, els 'bons lladres' socialistes no hauran de penedir-se ni tampoc demanar perdó. Ja els ha exculpat el president en beneir la seva actuació. La paperassa serà el menys important. Mero tràmit formal, via Constitucional o indult. El que dubto és que els espanyols mostrin la mateixa compressió quan toqui anar a les urnes…
