Si no es va omplir la plaça divendres, amb Morante i dos salmantins, no és estrany que aquesta tarda, amb aquest cartell, només hi hagi mitja entrada. Els toros del Port de Sant Llorenç es mouen molt i donen bon joc, en general, contra molt excel·lents caps de bestiar: tercer, cinquè (per al qual es demana la tornada a l'arena) i sisè. Leo Valadez talla dues orelles i surt a coll, en la presentació a Salamanca; Ureña, un trofeu.
Miguel Angel Perera segueix fidel al seu estil, ferm i comandament. Al primer el piquen molt del darrere i s'esfondra. És noble però apagat. (Saluda Curro Javier, com tantes tardes). Comença amb vuit passades de genolls, li treu croades amb mèrit però sense emoció: una arrambada amb un toro aturat té poca gràcia. Mata la tercera. Un dretà tan poderós com és ell necessita un bou amb més poder.
La cambra va solta, al seu aire, flaqueja. Saluda Ambel, a banderilles. Muletea Perera amb bona tècnica té un toro incert, d'envestides desiguals, com és desigual el llarg trasteig, amb alts i baixos. Triga a matar, d'estocada caiguda: sonen dos avisos i la petició no qualla.
Paco Ureña sembla haver superat darrerament amb triomfs certa desorientació anterior (el mal calculat repte dels sis bous de San Isidro li va haver de fer mal). El segon, ben picat per Iturralde, és molt mugidor, treu geni, va protestar. Ureña ho brinda al seu apoderat, Juan Diego: s'empassa, està valent però sorgeixen enganxons, no acaba d'imposar el seu domini. Aconsegueix una estocada de ràpid efecte.
El cinquè es mou molt, repeteix, transmet emoció. A la llarga feina d'Ureña, amb molts croats desiguals, destaquen les passades de pit, tirant-se tot el toro per davant. Perllonga massa el trasteig i sorgeixen veus, per mi exagerades, demanant l'indult. L'estocada és molt defectuosa, el toro triga molt a caure, sona un avís, mentre el destre l'aplaudeix: orella i bronca el president per no concedir la segona, ni la tornada, al toro.
-
Plaça de bous de la Glorieta. Dissabte, 17 de setembre de 2022. Fira de la Verge de la Vega. Van entrar mitjans. Bous del Port de Sant Llorenç i La Finestra (1r, 5è i 6è), de bon joc.
-
Miquel Àngel Perera, de verd i or. Dues punxades i estocades (salutacions). A la cambra, push caiguda i dos desgavells. Dos avisos (petició i salutacions).
-
Paco Ureña, de verd i or. Empenta (salutacions). Al cinquè, empenta defectuosa. Avís (orella i petició d'una altra).
-
Leo Valadez, de tabac i or. Estocada (orella). Al sisè, estocada (orella).
A Leo Valadez ho apodera l'empresa BMF i l'inclou a més cartells. El jove mexicà ha respost bé a diverses fires, amb entrega i varietat. El tercer envesteix amb alegria. El dretà mostra tot el seu repertori: zapopines, que sorprenen; banderilles desiguals, igual que la feina, donant-ho tot. Quan el toro s'apaga, recorre als efectismes actuals: circulars invertits, manoletines i abusa de mirar l'estesa (cosa que avergonyia el meu amic Ángel Luis Bienvenida, que el va inventar). Mata bé: orella.
L'últim també és excel·lent, brau i noble, li permet lluir tota la seva varietat amb el hood, les banderilles (irregulars) i la feina, brindada a Capea. Aprofita les llargues embotides en temperats croats pels dos costats. Un altre cop recorre a efectismes: invertits i manoletines de genolls. Un altre cop és un canó amb l'espasa: orella i sortida a les espatlles.
A la correguda de menor expectació, el públic ho ha passat bé. És lògic que s'alegrin del triomf d'un ramader xerrat, però no pot tenir més criteri per no entusiasmar-se amb feines llargues i desiguals, ni amb efectismes per a la galeria. També a Salamanca, càtedra del toreig, estem així.
