Dels nostres nens guerra era voler ser grans; de joves, esgarrapar unes hores, arribar més tard a casa. Després, la guerra era guanyar-nos el pa, robar un petó, ser independents, treure el cap a la vida encara que ens partís la cara. Més tard, vaig arribar al final del meu pecat la soga al coll, per sobreviure com a autònom en un país que ens devora. Les nostres guerres eren els petits pobles, que no tanquin escoles ni consultoris, que hi hagi pediatres per als escassos nens, que no es morin de soledat els ancians ni se'n vagin els joves a arrelar enlloc.
La nostra guerra era la partida de mus, agafar el cotxe o quedar-nos a casa el cap de setmana; el Madrid o el
Barça, gavines o roses, Bach o el rock dur; el repartiment injust d'oportunitats, aquesta desigualtat entre Est i Oest i també en aquesta frontera ratlla del Duero, tan silenciat.
La nostra guerra era sortir de nit sense por, lluitar pel futur d'una terra que es mor, intentar canviar el destí a les urnes, que s'entesten a no canviar-lo mai. Van parlar de nosaltres als nacionals com si les nostres guerres fossin importants encara que no ens situïn al mapa. La nostra guerra era sortir d'amagat al confinament; tossurviu a la por ia la fermitat pensant que sortiríem betters, més forts; recuperar l'antiga normalitat, que sona tan llunyana com l'Antic Testament.
I va arribar la guerra, aquesta guerra que declara un i en què morim tots; una amenaça al que som que truquem a la nostra porta. La vostra guerra sense raó ni cor, que trenca la llibertat per la seva medul·la, que escanya el crit dels qui només volen pau i pa. La vostra guerra, que trepitja el més elemental dret de l'ésser humà, la vida, amb un criminal com Putin amenaçant el món, fent malabarismes amb el dit sobre un botó mentre saberuts teòrics debaten si és comunista o capitalista. Tant se val, si la seva guerra assassina milers d'innocents, si tanta mort no necessita color ni cognoms. La mateixa merda, aquesta bogeria que ningú no atura.
Batalles al tall del no-res. Un botó i ni tan sols importarà que Mañueco ball als braços de Vox després de la seva pírrica victòria. Les nostres guerres seran avui aigua de borratges.
