Va tornar Joao Félix, a rat, i va tornar el somriure, lleu encara, a l'Atlètic. Mitja hora al camp, fins i tot mal escorat a l'esquerra, va ser suficient. N'hi va haver prou amb un control, apunt i tir: gol seu. I victòria. Com abans que una lesió el baixés del tram final del campionat. El llenguatge del portuguès oblidat que torna bona la calculadora de Simeone. Gris estrena dels madrilenys davant un rival seriós i, sense fer gaire, triomf. Amb Joao és una altra cosa. Manchester United, 0; Atlètic de Madrid, 0 Amistós, a Oslo Manchester United: De Gea; Diogo Dalot, Maguire, Lindelof, Malàcia; McTominay (Van de Beek, 69), Fred; Elanga (Pellistri, 76, i Garner, 90)), Bruno Fernández, Rashford; i Martial (Eriksen, 69) At.Madrid: Oblak; Molina (Díez, 59), Savic (Wass, 59), Giménez (Witsel, 59), Reinildo; Llorente (Saül, 59), Kondogbia (De Paul, 59), Lemar (Koke, 59), Carrasco (Joao Félix, 59); Corretja (Griezmann, 59) i Cunha (Morata, 59). Gols: Joao Félix. M.87 Incidències: Expulsat, Fred (90), per doble amonestació. Groga té Lemar, Reinildo, Oblak, McTominay, Maguire, Saül. Amb un adversari semblant al davant, el Manchester United (sense Cristià) i no el Numància, l'Atlètic 2022-23 va estrenar el patiment. Sobretot al principi, quan en una seqüència infernal, Rashford va enviar a terra dins de l'àrea Savic amb una retallada, Martial va retratar Giménez en una escapada i Maguire i Lindelof van insinuar blanc-i-vermelles mancances en la defensa a pilota parada. No va passar res perquè Oblak, després del lapsus del curs passat, s'assembla cada cop més a Oblak, al millor Oblak, i perquè els anglesos tenien la punteria avariada. Després, el partit es va equilibrar. Vestit amb samarreta negra (Nike ha aconseguit que les indumentàries alternatives de l'Atlètic, tal ha estat l'agressió sobre la principal, siguin rebudes com una benedicció), l'Atlètic es va deixar portar pel 4-4-2 amb què Simeone havia avisat a els entrenaments. Un dibuix que no altera els números, però sí algunes posicions: avança la de Carrasco i eixampla la de Reinildo, en defensa, i Llorente, a la medul·lar. El canvi tàctic, que va aparèixer una hora (l'última mitjana, després de les substitucions massives, es va passar a un 5-4-1) no va donar millors ni perjudicis gaire visibles. Són aviat. La cita assignada per veure per primera vegada de matalasser el lateral argentí Nahuel Molina. No se'l van veure forats, però tampoc grans ostentació. Una actuació simplement correcta, tímida per pressuposar-la. En realitat, ningú se'n va anar a l'Atlètic en gran manera. Excepte Oblak, que sí, que va estar seriós i segur. I, és clar, Joao Félix i la seva oportuna aparició. Notícies Relacionades estàndard Si Numància, 0; atlètic, 4 Golejada amb les ratlles tortes José Miguélez opinion Si el segon pal Lo de Cristiano Juanma Rodríguez Quan Simeone va regirar la seva alineació (new substitucions de cop) va llançar uns quants missatges. Al migcampista Witsel el va situar novament de central (ia Wass), cosa que aireja que a l'equip li falta fons d'armari en aquest lloc (sobretot si es juga amb cinc enrere) i que potser, malgrat el que va afirmar Cerezo, no de acord donar per tancat el mercat de fitxatges. A Saúl li va cridar 'aquí mano jo' i el va tornar a fer servir de noi per a tot, aquesta vegada de carriler esquerre, la posició que va desfermar la tempesta de fa un any i que va desembocar a la partida de l'esquerrà al Chelsea. A Griezmann i Joao els van condemnar a pencar de valent enganxats als costats al migcamp. Al tram final, només funda el retorn de Reinildo (l'únic al costat d'Oblak que va jugar tota l'estona: molt estrany que no sortís Gbric quan estava a la mateixa línia per entrar) a la plaça de central esquerre, la seva la temporada passada . Compleix millor que no pas lateral. Poc més. L?Atlètic només va tenir la virtut de rebaixar l?entusiasme inicial del United i anivellar a la baixa el partit, cap a l?avorriment i que deixessin de passar coses. Ni una bona se li va acudir als madrilenys. Que se'n van anar d'Oslo sense lamentar cops, però, sobretot, sense presumir d'una sola ocasió de perill. Sense trets a porta, com en els vells temps.
