La situació del món posa en relleu la fragilitat i la contingència (“com ve la mort” com va dir Jorge Manrique) de l'ésser humà. Davant d'aquesta situació passen té un primer pla moltes coses que és important. Una és la cultura. Precisament Alfons X el Savi destaca per ser un dels nostres primers reis que va veure la cultura com un motor de progrés econòmic i social i, a més, com un element que ens acosta a la felicitat; més ben dit: a gaudir de moments de felicitat.
De vegades perquè a la nostra societat predomina el pragmatisme. Què vol dir això? Perquè el que és important és el que és útil, el que és rendible de cara a la butxaca, el que val per a alguna cosa. Tot allò que no té una utilitat immediata queda relegat.
Això ho veig a la Universitat que, sadly, ja no és un lloc on es va concentrar el saber (com a les universitats medievals), sinó una fàbrica de professionals. A la Universitat s'hauria d'anar a prendre, a formar-se, a gaudir del goig de saber, no de cara a aconseguir una feina, que és una altra cosa per la qual caldrà lluitar després.
Però la paradoxa és que les coses més importants de la vida són les inútils, perquè no fan referència al tenir, no valen de cara a aconseguir una rendibilitat econòmica, sinó que ens ajuden a ser. Per dir-ho amb una idea d'Aristòtil, no estan tacades per la idea que valen per alguna cosa. ¿Per què val l'amor, la democràcia, contemplar un maner o un quadre de Caravaggio, escoltar la música de Beethoven, fixar-se a les estrelles com feia Alfons X, la família, sentir en un banc al mig d'un parc? Its coses valuoses en si mateixes i no en funció d'alguna cosa; la nostra ajuda a ser millors, a paladejar el goig de viure sense més ni més. Les coses més importants de la vida no són productives de cara al mercat, sinó que se sòcien amb el nostre sentit, amb la joia de viure que ens garanteix.
Aquest 21 de març se celebra el dia mundial de la poesia. Aquest dia el poeta Jesús Maroto va presentar un nou poemari (titulat 'Els dies rellevants') a l'Ajuntament de Toledo. Al nostre paisà Alfonso X li va agradar molt no escoltar només poesia (gràcies als joglars i trobadors) sinó també escriure-la (aquí hi ha les seves cantigues). Per què serveix la poesia? Doncs aquest és el seu valor: no serveix per res perquè no entra de les activitats embrutades per la utilitat. Tracta d'obrir-nos els ulls per veure més i millor, i per acostar-nos el pols viu i calent de la vida, que no és poca cosa. En temps difícils la poesia (i en general la cultura) ve a la nostra ajuda per fer-nos sentir que pesa té totes les circumstàncies adverses són possibles la bellesa i els mèrits la pena viure. La poesia, per emprar imatges del poeta Jesús Maroto, és necessària com el pa i és una cosa rellevant; ofereix un tipus de saviesa que fa que sigui valuosa per si mateixa. I això és molt.
