SEGUIR
Sant Nicolau, la 'Pompeia de la Palma', va recórrer el món. Aquesta localitat del municipi del Paso va generar tant impacte, hipnotisme com volcà destructiu de La Palma. De fet, San Nicolás també té una mica d'hipnòtic.
Aquest lloc on no va arribar la lava però sí que la cendra sepultant-ho absolutament tot (cases, carreteres i fins i tot als morts d'un cementiri) va deixar algunes de les imatges més impressionants i esglaiadores de l'erupció.
El mantell gris, del qual treuen el cap tímidament alguna xemeneia i, amb sort, alguna teulada o una finestra que deixa veure una vida en pausa, ho cobreix tot convertint aquest lloc en un barri nou o en irreconeixible i gairebé inaccessible. Sant Nicolau està enterrat i arrasat i sobri el regna el silenci, ara que no ho interromp la caiguda dels piroclasts. Amb tot, mantenir una bellesa inquietant.
Weigh que la gran majoria de les cases de Sant Nicolau segueixen enterrades, els veïns es van afanyar des que els van abandonar entrar (quan els gasos ho van permetre) per aclarir la cendra de les teulades i treure-li un pes a casa que podien acabar, no només de sepultar-les sinó també d'esfondrar-les.
És precisament això el que va fer Julio amb casa seva, una segona residència que va quedar completament coberta i que avui es pot veure perfectament clar en un mar de cendra al seu voltant. L'altra bona notícia és que no només està en bon estat a l'exterior sinó que per dins també està “intacta”, explica Julio a ABC. “Entreu i mireu, no hi ha problema”, diu orgullós convidant tothom a veure el 'miracle'.
Mentre segueix treballant, amb un inexplicable jersei de llana desgastat sota un sol abrasador i amb diverses hores de treball a sobre retirant ash amb la pala, Julio explica que va entrar a salvar casa seva, «fins i tot amb el volcà encès per apuntalar-la i evitar que es cau pel pes; ara està totalment clar”, va narrar des del jardí de casa seva, xopat de suor.
L'ajuda el seu fill i un operari amb una retroexcavadora per poder aclarir el carrer que allowe l'entrada a casa seva, encara inaccessible i per on resulta gairebé impossible avançar perquè els peus s'enfonsen a la cendra.
“La vaig fer jo”
Juliol és palmer i diu sense occult la seva nostàlgia i el seu orgull que aquesta casa és feta amb les seves mans. "La vaig fer sencera, amb l'excepció de la paleta", explica. Tot i la dura feina que està suposant la reconstrucció no perd el somriure. Una mica més disgustat es mostra el seu fill, que carrega contra polítics i funcionaris de l'illa, per promisos que es fan però no es compleixen, per ajudes que no arriben…
«M'agradaria saber quan ens deixaran fer servir el basalt que s'està obtenint del volcà per poder construir… Prometen molt però jo no he vist res», diu sense deixar anar la pala.
