No hi ha justícia social sense equitat ni igualtat d'oportunitats. Arranca el preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans manifesta que “llibertat i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana”.
La defensa daquest concepte està íntimament lligada a la protecció de laccés als serveis de salut. I la salvaguarda de l'assistència sanitària està compromesa unida al gelat del model sanitari actual al nostre país: universal perquè cobreix la totalitat de la població, independentment de la seva situació econòmica o social; públic perquè la seva gestió està a les mans de les administracions al servei dels ciutadans i el bé comú; i gratuït perquè està finançat per les comunitats autònomes a través de pressupostos i sistemes de finançament.
I, així, concebut eix d'equilibri social i consolidat amb el treball de diverses generacions, el nostre model sanitari és clau del nostre estat del benestar, juntament amb l'Educació, els Serveis Socials i un sistema legal qua garantia de l'equanimitat entre els membres de la societat.
L'accés a un sistema sanitari garantit per a tota la població no està implantat a tots els països. Models a l'altra banda de l'Oceà Atlàntic no derecen una cobertura sanitària universal i estan basats en una gestió amb predomini d'empreses privades i asseguradores, cosa que pot generar enormes desequilibris entre els ciutadans per garantir el dret fonamental a la salut que correspon tot ésser humà, sense distinció.
If mirem més enllà, en zones on ni tan sols tenen de sistemes sanitaris consolidats de cap tipus, es produeixen situacions de desarmament complet per poder à una població que no té possibilitats d'accés als serveis bàsics de salut per l'absoluta manca de recursos o que es veu abocada a la pobresa per poder assumir el cost de latenció sanitària.
Sostenir i enfortir l'assoliment social que constitueix el model sanitari al nostre país requereix l'esforç de totes les institucions implicades i competents. De la mateixa manera, contribuir a millorar-ho i que la societat sigui conscient d'aquesta realitat de privilegi social ha de centrar part de les accions que desenvolupem des de les organitzacions professionals relacionades amb l'àmbit sanitari.
Vacunes per a paga rics
En un context de pandèmia en què encara es registren tremendes desigualtats en els índexs de vacunació entre els que anomenem nacions riques i països pobres, no puc parlar de justícia social sense al·ludir a la informació publicada pels mitjans de comunicació fa tan sols uns dies i això significa que la Unió Europea només ha destinat el 8% de les seves exportacions de vacunes contra la Covid a l'Àfrica. Només un 8% d'ajuda concedida. La premsa afegeix que, a finals del mes de febrer, els 27 països que integren la comunitat europea hauran rebutjat més de la meitat de dosis de les que han donat als països més vulnerables del continent considerats el bressol de la humanitat. Més de la meitat d'ajut denegat.
Davant d'aquesta evident injustícia social, va insistir el contundent sostingut d'António Guterres, secretari general de l'ONU, que va denunciar que “d'una banda, veiem les vacunes desenvolupades en un temps rècord, cosa que és una victòria de la ciència i l'humà enginy . I, per altra banda, veiem aquest triomf desfet per la tragèdia de la manca de voluntat política, l'egoisme i la desconfiança. És una acusació moral de l'estat del nostre món. és una obscenitat. Hem aprovat l‟examen de ciències, però no el d‟ètica”.
En aquest sentit, la justícia social és anteposar el dret a la protecció de la salut sobre els interessos comercials o els nivells de riquesa en l'accés a les vacunes i els tractaments.
Futures emergències mundials
Avançar en la construcció del futur d'una societat on les disigualtats siguin cada cop menors i la distribució dels recursos sigui més justa a cada pas requereix l'articulació d'instruments que facilitin i procediments que no limitin les possibilitats i les capacitats de resposta i acció -reacció davant de futures emergències globals que, si semblaven improbables i llunyanes, han resultat ser possibles i amb oportunitat real de situar la humanitat a la vora de l'abisme.
Des de la nostra particular perquè, i en virtut del respecte a la integritat de les persones i de la vocació de servei a l'ésser humà ia la societat que defineix la nostra professió, l'Organització Mèdica Col·legial continuarà afavorint, impulsant i promovent totes aquelles accions encaminades al fet que el nostre model sanitari segueixi sent un dels màxims exponents de la justícia social, vetllant per una vida lliure de malalties, dolor, patiment i morts evitables per a totes les persones, per igual.
Amb més o menys sort depenent de la riba i les circumstàncies en què arribem al món, arrenca l'article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans demostra que “tots els éssers humans naixem lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estem de raó i consciència, ens hem de comportar fraternalment els uns amb els altres”. Tant de bo.
* Tomás Cobo Castro és president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges
