La Llei d'assistència jurídica gratuïta, Es basa en una sèrie de beneficis i assessorament gratuït que se li atorga a determinades persones que es troben en la posició de enfrontar-se a un procés judicial i que no compten amb els recursos suficients per cobrir les despeses ocasionats que comporta aquest procés.
Aquest servei és prestat per l'Estat o per les Organitzacions No Governamentals, amb la finalitat de satisfer el dret de tutela judicial i un procés amb la màxima garantia d'igualtat i independència, emmarcat en el fet dels Dret de Defensa de tota persona acusada.
Amb aquesta Llei d'assistència jurídica gratuïta, Les persones que siguin beneficiades poden lliurar-se dels costos que estan relacionats amb un litigi i d'aquesta manera, també poden rebre assessorament previ relacionat amb la defensa i la representació gratuïta d'un especialista, en aquest cas, un «advocat d'ofici» i unpúblicaador ».
Qui té el dret a l'assistència jurídica gratuïta?
Segons el que estableix l'Art. 2, de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, tenen dret a l'assistència jurídica gratuïta a Espanya, tots aquells esmentats a continuació:
- Totes aquelles persones físiques que siguin ciutadans espanyols o aquells estrangers que tinguin residència legal en territori espanyol i, que acreditin la insuficiència de recursos econòmics per al litigi.
- Totes aquelles persones jurídiques, que pertanyin a les associacions d'utilitat pública o també que estiguin associades a fundacions inscrites en el Registre Públic, que sol·licitin i acreditin que no compten amb els recursos suficients per litigar.
Per conèixer quins són els casos d'insuficiència de recursos econòmics, hi ha l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), mitjançant el qual es poden comparar els ingressos bruts anuals de les persones que sol·licitin l'assistència jurídica gratuïta, els quals no han de ser superats pels límits establerts en aquest indicador. Per a aquest any 2021el IPREM mensual és de 564,90 euros. Vegem a continuació, quan aquests ingressos no es poden superar:
- En cas de, dues vegades l'IPREM per a aquelles persones que no estan integrades en unitat familiar.
- Quan se superi dues vegades i mitja l'IPREM en el cas d'aquelles persones integrades en alguna unitat familiar que compti amb més de quatre membres.
- Tres vegades l'IPREM per a aquelles unitats familiars de quatre o més membres.
D'altra banda, tindran el dret d'assistència jurídica gratuïta, totes aquelles persones que han estat víctimes de violència de gènere, de tràfic d'éssers humans, d'accidents, de terrorisme, tots aquells menors d'edat i persones que presentin discapacitat intel·lectual o malalties mentals que hagin estat víctimes d'abús o maltractament i, que per tant no posseeixin els recursos econòmics.
L'Assistència Jurídica Gratuïta segons la Constitució Espanyola.
Segons, la Constitució espanyola de 1978, s'estableix el fet d'assegurar i oferir la tutela judicial a totes les persones que ho requereixin. Establert textualment de la següent manera:
«La justícia serà gratuïta quan així ho disposi la Llei, i en tot cas, a aquells que acreditin insuficiència de recursos per litigar».
Establert això, la resolució que concedeix o denega la justícia gratuïta a un justiciable és determinada generalment per la Comissió de Justícia Gratuïta que opera al territori on es sol·licita i, que específica les següents consideracions:
1) Ordenament i Administració: L'ordenament legislatiu emmarca el dret a la tutela judicial, mitjançant la prestació de serveis que van dirigits a la provisió dels mitjans necessaris perquè el dret sigui real i efectiu. Aquest ordenament legislatiu dels esmentats serveis s'emmarquen en funció de la Llei d'assistència jurídica gratuïta. Els serveis solen ser prestats directament per especialistes en l'Advocacia i la Procuradoria, a través dels diferents Col·legis d'advocats, que són finançats pels fons públics. A més, que es troben coordinats pel Consell General de l'Advocacia Espanyola, que és l'òrgan encarregat de ser un intermediari inicial entre el ciutadà i l'administració que li correspongui.
2) Beneficis: segons l'Art. 6, de la Llei d'assistència jurídica gratuïta, s'estableixen els següents beneficis:
- Prestar l'assessorament i l'orientació de forma gratuïta previs a l'procés de tots aquells que pretenguin reclamar la tutela judicial requerida pel que fa als drets i interessos, en cas d'evitar el conflicte processal o, en el seu efecte analitzar la viabilitat de la pretensió.
- Proveir l'assistència d'un advocat a la persona detinguda o presa que no ho hagués designat, en el cas d'alguna diligència policial que no sigui conseqüència d'un procediment penal que es trobi en curs o en la seva primera compareixença davant l'òrgan jurisdiccional respectiu, o en cas tal, quan quan es dugui a terme per mitjà d'auxili judicial i que el detingut no hagués designat lletrat al lloc on es presti.
- Donar defensa i representació de forma gratuïta per part de l'advocat assignat i procurador en el procés judicial.
- La inserció gratuïta d'anuncis o edictes, en el curs de l'procés, mitjançant la publicació en diaris oficials.
- L'exempció de l'pagament de dipòsits que siguin necessaris per a la interposició de recursos.
- Oferir assistència pericial de forma gratuïta pel que fa a el procés a càrrec de personal tècnic adscrit als respectius òrgans jurisdiccionals o, als càrrecs de funcionaris, organismes o serveis tècnics que són dependents de les administracions públiques, quan hi hagi la inexistència de tècnics en la matèria que s'abordi i, quan no fos possible l'assistència de perits que depenguin dels òrgans jurisdiccionals o de les mateixes administracions públiques.
- L'obtenció de forma gratuïta de còpies, testimonis, instruments i actes notarials, en els termes previstos segons l'Art. 130 de l'Reglament notarial.
- La reducció de l'80% d'aquells drets aranzelaris que s'assignin per l'atorgament d'escriptures públiques i per l'obtenció de còpies i testimonis notarials que no estiguin contemplats en el ítems anterior i, que prestin una relació directa amb el procés i que siguin requerits per el respectiu òrgan judicial.
- Tots els drets aranzelaris referits en els ítems anterior no seran percebuts quan l'interessat acrediti ingressos que estiguin per sota de l'salari mínim interprofessional.
És important destacar que com el torn d'ofici està pagat per mitjà de subvencions, s'hauran de declarar en els impostos que corresponen a la Declaració de la Renda com un ingrés.
3) Abast: novament és la Llei d'assistència jurídica gratuïta què disposa qui gaudeixen d'aquest dret d'assistència judicial gratuïta, a més, d'establir qui el poden obtenir per presentar insuficiència de recursos per litigar. D'aquesta manera, en l'Art. 3, s'estableixen els requisits necessaris per poder accedir a aquest benefici d'assistència judicial gratuïta, entre els quals estan:
- Per a les persones físiques:
- Que les persones que ho sol·liciten no superin els recursos o ingressos econòmics computats anualment pels conceptes referits i que per unitat familiar no superin el doble de IPREM que estigui vigent a el moment d'efectuar la sol·licitud.
- Quan la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta hagi atès totes les circumstàncies pel que fa a l'entorn familiar de la persona sol·licitant, com és el nombre de fills o familiars al seu càrrec, estat de salut, minusvalidesa, obligacions econòmiques, costos derivats de la iniciació de l'procés o altres circumstàncies que sustenti que el sol·licitant sigui considerat en condició especial, tot i encara haver superat el doble de l'IPREM, però que els recursos encara no excedeixen el quàdruple de l'IPREM, els decideixi concedir excepcionalment el dret a les assistència jurídica gratuïta.
- Que es mitigui en defensa dels drets i interessos propis.
- Per a les persones jurídiques:
- Totes aquelles declarades d'utilitat pública o fundacions inscrites al en Registre Administratiu corresponent.
- Que presentin una base imposable en l'Impost sobre Societats sigui inferior a la quantitat equivalent a l'triple de IPREM en còmput anual.
