Ciutadans més que Podem ha estat el gran càncer de la política espanyola. Amb Ciutadans ens vam enfonsar en la mesquinesa de valorar els altres només pels seus defectes. El avantatgisme de Rivera i després el postureig de Arrimadas. Hi havia Ken i Barbie tan pendents de si mateixos que ni es van embolicar entre ells. Ciutadans és el que exactament vau merèixer els llestos que no vau entendre Rajoy i vau voler votar altres més purs. Aquest daltabaix, aquesta extinció. A Espanya hi ha molt ego per a tan poc cervell i una molt raquítica comprensió del poder. Podem com Vox és la previsible excreció de qualsevol societat opulenta. La lletja que sempre parteix generarà l'acumulació de l'excés. Però perquè Podem arribés al Govern i Quim Torra a la presidència de la Generalitat va fer falta una mica més, i és que els suposats homes bons no van fer res. Rivera no va fer res perquè va preferir el delirant narcisisme que intentar batre el PP en una segona volta i va regalar La Moncloa a aquesta banda de populistes barallats. Arrimadas va tenir el 2017 una històrica victòria a Catalunya i va fer servir de compresa la confiança de la majoria dels catalans hi havien posat. Ciutadans és el cinisme pijo i superficial dels que el van liderar i el van votar. Hi ha una doble responsabilitat, una arrogància que va afectar –i afectació és el concepte exacte– a directents i decidit en la mateixa mesura, i aquesta caiguda per menyspreu és el premi més just. És una metàfora letal, directa. Déu escriu de vegades en rectes línies. Spain va sucumbir el dia que Ciutadans va començar a exigien la prova del cotó com altres exigien la partida de naixement o la puresa de sang. Ciutadans no va ser la primera violència. Abans ho havia intentat Rosa Díez, aquella intensa perruquera. Si Chesterton riu de la quantitat de coses en què un creu per no creure en Déu, jo ric de la quantitat de tonteries que un espanyol de dretes ha votat per no votar el PP. És aclaparador el ridícul que han fet, el mal que han causat a Espanya els que tant dieu estimar i defensar-la, per haver dispersat el vot amb la vostra pedanteria i inconsistència i haver regalat així escons decisius a l'esquerra. L'estrèpit de Ciutadans s'assembla al d'Espanya, que vau propiciar votant primer Ciutadans i després Vox. Agraïm a Pedro Sánchez, ERC i Otegi. Som el que defensem i vosaltres no hem estat a l'alçada de la vostra nació, massa preocupats pel vostre perfil d'Instagram. Heu preferit mirar-vos al mirall que mirar als ulls a la vostra economia ia la vostra família. Heu preferit donar lliçons de boca xancla de casino de poble que construir-nos tant com sigui possible des de la imperfecció inevitable i compartida. Vau preferir l'adolescent idealisme a la realitat on es dirimeix allò adult. Era només qüestió de temps que uns xerraires de carro i pocima miraculosa us estafessin com a autèntics idiotes.
